15.5.12

Sembla fàcil


Sembla fàcil agafar un altre cop les pertinences i mudar-se a 300 km. Mai no he sabut si buscava o fugia. Probablement, fugir i buscar són verbs sinònims. 

Sembla fàcil tornar a desarrelar-se, estendre les ales i volar cap a nous territoris. La terra i la pell em reclamen. El cor. No sé si sóc valent o covard. El mateix dilema de sempre: aventura o rutina, avorriment o curiositat. 

Sembla fàcil lliurar-se a l'anhel d'encentar noves històries, deixar-se arrossegar per l'impuls primigeni del rodasoques. Només sabré qui sóc si perdo la por a l'horitzó. No hi ha res pitjor que la miopia existencial. 

Sembla fàcil decidir el rumb, assumir els riscos, jugar-se-la per enèsima vegada. Hi estic avesat, a les contradiccions íntimes, però sovint gaudeixo d'algunes certeses lúcides. Els àngels fan la feina com cal. 

Al capdavall, la flama aspira a ser llarga i duradora. La cera líquida em recorda la delicada fragilitat dels sentiments. Com més fosca la nit, més brillen les estrelles. 

Sembla fàcil, però no ho és. I tanmateix els obstacles s'esvaneixen quan tanco els ulls i et veig somrient.

Avui el llac té un color estrany, com de fang; potser està trist perquè sap que marxo. Ja he començat a empaquetar llibres...




Dietari de Terradets

3 comentaris:

ele* ha dit...

Hola de nou! fent neteja de pàgines web he tornat a trobar el teu blog. Com ha anat aquest "any escolar/eoi" per Tremp? Aixi que tornes a empacar? He llegit algo sobre Roses, vas cap allà?
Igual ens trobem entre la multitut de gent en algun dls concerts de "sons del món".

una abraçada, d'una ex companya de l'any passat! :)
i molta sort en aquest nou camí.

Sani Girona Roig ha dit...

Ja em vas ir que te n'anaves i el perquè... Veig que fas via... i que ho fas segur i serè...

Només et puc dir "que la salut i la felicitat t'acompanyi "

Ben sincerament

Sani
_______

Tangata Manu ha dit...

Gràcies a tots dos!