28.5.12

Encís



Primera posta de sol a la terrassa de la nova casa empordanesa. La banda sonora dels ocells. La mar que s'endevina propera. Oliveres pertot. Tinc veïns francesos i alemanys. La urbanització és plena de gats. Estic ben magolat. Si no en va haver prou amb la mudança, ahir vam fer cap a l'Aplec del Cargol. Massa emocions. Massa quilòmetres. Aquesta serà la primera nit que dormo aquí. Sempre és una cosa seriosa, això de canviar de matalàs. Les capses omplen el menjador. Les aniré obrint a poc a poc. Quan acabi d'endreçar l'interior, em posaré a treballar al jardí i prepararé l'hort. Hi ha espai suficient rere la casa. Avui començo una nova etapa:
L'encís dels teus petons.

2 comentaris:

Joana ha dit...

L'Empordà...ja és encisador. He estat uns dies caminat pel Cap de Creus...només ocells, vent i aigua, alguna tramuntanada i mooolta pau.
Et segueixo llegint!

Tangata Manu ha dit...

Gràcies, Joana!