ENTRELLUM

I demà segueixo el Camí ...

Rescato un fragment del poemari Una certa penombra (2005) : Retalls és el que som, citacions sense context, impressions humeanes, versos esbarriats sobre la catifa macilenta del temps, connexions incontrolables. Sempre una mica més lluny بدأت اليوم في منتجع الشيخ المصري أعمال المؤتمر الدولي クリスマスの雰囲気をおしゃれに演出して大切な家族や友人とすてきな Сдает она своее чадо в детский сад. Первый раз и для нее и に入る前に観客の中人だ け感覚の違う方がい Sóc més forumesc que ningú: cosmopolita i poliglot. Visca la globalització! Retalls i més retalls. L’art al servei de l’entropia progre. És més important el continent que el contingut, la forma que la semàntica. El caos com a categoria. ¿Oi que fa patxoca aquest desgavell? Sóc més forumesc que ningú: disseny i poca substància. El guerrers de terracotta i la depuradora del Besòs. Unisex i solidari, flegmàtic i estupendu, la repera confitada amb nata líquida i gerds, indiscriminadament in, fashionable, adorable, fatuïtat assegurada previ pagament d’entrada al recinte megal...

Avui comença el mes de juny. Deixeu-me aprofitar la calma dominical per a fer unes reflexions a l'entorn del que ha succeït a BNA aquesta darrera setmana tràgica de maig.  Fa sis mesos, l'exdiputat imputat ciutadà Cañas va profetitzar que ens muntaria un "Ulster que os vais a cagar" . L'Ulster ja ha arribat mitjançant una decisió inexplicable de l'alcalde convergent Trias i la inestimable col·laboració dels "antisistema-okupes". La paradoxa inicial consisteix en aquesta sospitosa sintonia entre l'extrema dreta i l'extrema esquerra per tal de perjudicar els interessos de Catalunya. Perquè, no ens enganyem, la clau per entendre el que està passant és preguntar-se qui se'n beneficia ( Cui prodest ). La resposta a aquest interrogant ens ajudarà a esbrinar els fets i els objectius. L'anomenat "Procés" (fa 100 anys que un jueu de Praga escrivia una obra titulada així , que potser ens convindria rellegir per tal de di...

Fa 5 anys (el dia del teu 20è aniversari) et vaig dedicar un post . Fa uns dies que dorms a l'Hospital Clínic de Barcelona i espero que avui sigui l'última nit. Tot ha anat molt bé. Ets un noi alt, fort i valent. Saps que estem amb tu i que volem que et recuperis el més aviat possible. Les paraules no són lo teu, però el tiet Toni, de paraules, en té per donar i per vendre. Per això et dedico aquest post. Per a tu, Xavi. Volem gaudir del teu somriure. 

Hi ha núvols perfectes malgrat el vent com el somriure de la meva filla ara que tornem a viure moments de mel  i passegem Rambla avall i entrem a la Boqueria i mengem móres enormes i somiem Em veig en els seus ulls Enyoro el temps que hem perdut La vull feliç, apassionada Ella quedarà de mi Ella i uns llibres plens de paraules Ella i la ressaca de l'amor Allò que no pot ser dit Déu en nosaltres poemes

Els que ahir vam estar a la Manifestació ho recordarem tota la vida. Tampoc no em vaig perdre la del 10-J-10 , però la d'ahir va ser una cosa substancialment diferent: mai no havia vist tantes estelades juntes ni tantes persones cridant alhora INDEPENDÈNCIA . Felicito l' ANC per la seva feina impecable i felicito tots els catalans que ens van unir en un sol clam per la nostra llibertat. Em felicito, doncs, perquè avui em sento més orgullós de la meva terra i de la meva gent, ple d'esperança. I ara què? El poble és el ramat i tot ramat necessita pastors i gossos. Reconec que la metàfora pot ofendre, tanmateix no n'hi ha prou amb sortir al carrer i cridar, sinó que cal articular políticament les aspiracions legítimes del poble. I dic legítimes , que no legals. Sabem que tenim en contra les lleis (la sacrosanta Constitución que empara el drets espanyols). En un moment o altre els nostres representants polítics hauran de posicionar-se fora del marc legal per tal d...

Han passat set triennis d'ençà que el setembre de 1989 vaig començar a fer classes en un institut públic de l'àrea metropolitana de Barcelona, concretament a l'IES Vinyes Velles de Montornès del Vallès. Després vaig fer cap a L'IES Marina de La Llagosta (1990-1997) i més tard a l'IES Gallecs de Mollet (1997-2009). La meva experiència professional en aquests instituts públics del Vallès Oriental em permet abordar la qüestió de la llengua amb un cert coneixement de causa. La sentència del TC declara de iure el que la realitat fa anys que exhibeix de facto : que, a casa nostra, la llengua vehicular de la majoria dels alumnes i dels professors és el castellà. Hi ha hagut cursos en els quals m'he trobat que els únics professors que fèiem les classes en català érem el de llengua catalana i servidor. Només calia parar l'orella pels passadissos durant les hores de classe, i no cal dir a l'hora de l'esbarjo. Jo mateix he viscut aquest fet de manera molt inc...

Dia intens. Em sento pletòric. La primavera i tu m'injecteu energia a dojo. Matí a Barcelona per a gravar l' entrevista de BTV . Temps ennuvolat i rúfol. L' hotel W és realment impressionant, per fora i per dins. A Lleida un sol esplèndid. He caminat dues hores riu avall. He pres el sol a terrassa . La posta d'avui ha estat discreta. Sóc un home amb sort. veure entrevista

Els de BTVNOTÍCIES , el portal informatiu de Barcelona Televisió, em fan avui una entrevista. Serà un reportatge en vídeo on repassaré la meva trajectòria com a blogger, parlaré d' Entrellum , les xarxes socials, el futur dels blogs, la situació actual de la Catosfera, etc. L'escenari serà de luxe: Hotel W Barcelona . veure entrevista

Adoro els núvols blancs, magnànims, que ocupen el cel amb les seves filigranes inquietes, formes incessants que dibuixen i desdibuixen somnis infantils, perfils sobre el blau més nítid trenat amb ombres grisenques que contrapunten l'espai amb divinal majestuositat, esquitxos esfilagarsats, monuments impossibles. Els adoro perquè sempre somriuen (i, quan es pixen de riure, plou), perquè no tenen arrels (el vent que els empeny no els arrela, ans tot el contrari), perquè sobrevolen lleugers totes les misèries del món sense pertànyer-hi (no com nosaltres, que som fang i arrelem en el fang rabejant-nos-hi). Els adoro, sí, aquest migdia ventós, conduint a 120 km/h, tornant de Barcelona, camí del meu futur completament incert... Últimament només fotografio núvols. Molts errors de la vida els cometem per impaciencia o precipitació, perquè volem una cosa abans d'hora o la volem després d'hora. Com deien els clàssics, cada cosa té el seu kairós , el seu moment oportú, com el punt exa...

Matí sense núvols amb un sol esplèndid. He anat a la platja caminant i he tornat de la platja caminant. Hora i mitja d'anar, hora i mitja de platja, i hora i mitja de tornar. He agafat el camí més curt, per Coll de Clau, riera Coma-Clara avall fins al port d'El Masnou. Sempre vaig a la platja de Can Teixidó, que és la primera que es troba en direcció Barcelona. Altres vegades he baixat al mar per Teià, per Premià, i fins i tot per Vilassar. Avui el mar era una bassa d'oli transparent. Em banyo amb peixos a prop. De tant en tant apareix una medusa perduda, enorme, que es veu d'una hora lluny. Els nens comencen a cridar i els pares, sol·lícits, la pesquen i la llencen a les roques. Una mort cruel. Són maques, tenen uns tentacles de color lila i la textura de la sípia. La tornada ha estat més dura per l’hora, el sol era més alt i picava més. He suat força. Sort que he comprat un Gatorade a la benzinera d'Alella. També la pujada és més perllongada i els músculs estan e...

Diumenge 13 de juliol de 2008 13:13 Em vaig saltar el dissabte. Els debats i les esmenes de les ponències m'avorreixen . A més, va ploure i no volia mullar-me amb la moto. Avui és diumenge i fa un dia preciós. Gens de trànsit, una fresqueta agradable, un aire net, un cel nítid... Sempre hauria de ser diumenge l'endemà de la pluja . 13:48 Un sandvitx vegetal i una Coca-cola petita per 9 € és una clavada important. Estic a l'Espai 2.0 parlant amb Miquel Manel Molina Manzano , regidor CiU de Santa Coloma . Nascut a Almería, porta aquí 51 anys. Es considera català per les quatre bandes. Va ser president de l'associació de comerciants. L'any 96 va entrar a CiU gràcies a Felip Puig que li va obrir els ulls. Diu que és "un treballador de la política" i amb 53 anys encara té tots els seus ideals sencers. M'ensenya la medalla de la Hermandad del Rocío. Cristòfol (que ens acompanya) diu que en Miquel Manel és un prototip de moltes coses i una esperança de...

Lord Erewhon m'ha dedicat un poema : Barcelona B arcelona a febril, ao sol branco, depois Negro, entre os roxos e rubros do oculto Ocaso que desce, a alba de logo Esperando sempre, porque o canto Em terras catalãs é demorado, passar De trovador, navegante e fado. As águas Do mar Mediterrâneo levam, transparências, Algas, ânforas, o grito da Aquitânia Para o búzio de Gibraltar, ressoante, Que para Sagres fala; erguem-se e bailam As gestas, os campanários, os olhos Amendoados das donzelas, exóticos Mas terrenos, na festa sem fim Dos bruxos e dos santos, casa, pão, Papiro dos lustrais figos da obra, Palmares do céu e raízes dos poços. Ibéria, Catalunha, planície e cume; Nenhures e aqui – do chão agrado algum Amou mais os poetas, os doidos, os errantes. La meva versió: Barcelona B arcelona l'ardorosa, al sol blanc, després Negre, entre els morats i els vermells d'allò ocult Capvespre que davalla, l'albada ulterior Sempre esperant, perquè el cant En terres catalanes és tran...

Foto de record (d'esquerra a dreta: Jordi , David , Toni , Vicent , Judit , David , Sani , Roser , Xavier , Natàlia , Enric , Veí , Ester , Festuc i Jordi ). Són els 15 autors catosfèrics que han vingut aquest vespre al Fnac Triangle. Hi falta en Rubèn , que ha marxat abans d'hora (espero que amb una bona "excusa") i s'ha perdut la foto. A la sala hi havia encara més bloggers: Miquel Àngel , Irene , Marc , Toni , Oriol , Carme ... O sigui, que almenys 21 blogaires han assistit a la presentació d'avui. Josep Mª Oliver, en nom de Cossetània , ha iniciat l'acte. Hem estat una hora i escaig parlant del llibre i de la nostra experiència amb els blogs. A la taula érem set: Judit , Sani , David , Vicent , Enric , Veí i Toni . Cadascú ha dit la seva i, després, han intervingut altres catosfèrics que estaven entre el públic. Molt interessants les intervencions de Sani Girona (la podeu llegir sencera al seu blog ) i d' Ester Andorrà , que ha suscitat debat...

Aquest dimarts 8 de juliol a les 19:30 h . fem la presentació de LCL al FNAC Triangle . Ens acompanyaran alguns dels autors ( Sani Girona , Judit Ortiz , David Figueres , El veí de dalt , Enric Gil ...) i tots els que vulgueu afegir-vos. Si no vas estar a la Catalònia ni a Vallromanes , aquesta no te la pots perdre! Presentació LCL a Fnac Triangle aquest dimarts 8 juliol a les 19:30 h. Cultura21.cat Agenda LCL

El proper dimarts 8 de juliol a les 19:00 h . farem la presentació de LCL al FNAC Triangle . Ens acompanyaran alguns dels autors ( Sani Girona , Judit Ortiz , David Figueres , El veí de dalt , Enric Gil ...) i tots els que vulgueu afegir-vos. Si no vas estar a la Catalònia ni a Vallromanes , aquesta no te la pots perdre!

Avui a les 11 h. a la Llibreria Catalònia Marc Vidal i servidor farem la presentació de LCL per als mitjans de comunicació La Presentació "per a tots els públics" serà dissabte a les 19 h. al Casal de Vallromanes Com arribar-hi Invitació [ Qüestionari Antaviana ]

Recordeu que l'acte de presentació de LCL és a les 19 h. al Casal Els que veniu amb cotxe particular , aquí teniu el mapa: Vid. Google Maps Possibilitats de transport públic per a l'anada : Agafar bus a BARNA línia ALELLA-VALLROMANES : 17:30 a la Ronda de Sant Pere 19-21 ; 17:37 a Gran Via / Pg. Marina (banda mar) . Arribareu a Vallromanes a les 18:10 (Vid. Google Maps ) Agafar bus a GRANOLLERS línia VILANOVA-VALLROMANES : 17:28 a l'estació de FC > arriba a Vallromanes a les 17:55. 18:33 a l'estació de FC > arriba a les 18:55 (una mica just). També els podeu agafar (3' abans) a l'estació de busos de Granollers. (Vid. Google Maps ) I la tornada? Fomut. Calculeu que, entre l'acte i el post-acte (signatures + pica-pica + concert de jazz ), se'ns faran les 21-22 h. A aquesta hora ja no hi ha busos ni cap Alella ni cap a Granollers. Serà qüestió d'aprofitar les places buides dels cotxes que baixin cap a Barna o quedar-se a l' after h...

I Congreso de profesores-escritores "Antonio Machado. El profesor escribe" Cotlliure 22.2.08 [Els números entre parèntesi corresponen a les pàgines del Juan de Mairena de Machado segons l'edició de l'any 1986 d'Alianza Editorial] “Lo que no es autobiografia es plagio” Remontémonos al año 1989 . Un año glorioso en el cual me casé, gané las oposiciones y leí el Juan de Mairena de Machado. Tenía a la sazón 25 años. Llevo 19 años profesando la filosofía en centros públicos de enseñanza secundaria del área metropolitana de Barcelona. Machado se licenció en filosofía a los 43 años. Yo, a los 43, me acabo de licenciar en poesía . Juan de Mairena , un libro extraño, a medio camino entre los aforismos nietzscheanos y los desasosiegos pessoanos. Nietzsche , además de profesor en Basilea y filósofo antimetafísico, también era poeta. Firmaba sus poemas con el heterónimo de Vogelfrei (pájaro libre). Mairena decía: “yo soy un mero aprendiz de ruiseñor que quisiera ser metafís...

Aquest divendres dia 22 de febrer -69è aniversari de la mort d' Antonio Machado - s'inaugura a Cotlliure el I CONGRÉS D'ESCRIPTORS-PROFESSORS "ANTONIO MACHADO. EL PROFESSOR ESCRIU" . Es tracta d'un congrés itinerant que continuarà després el seu recorregut per les ciutats machadianes (París, Barcelona, València, Baeza, Sevilla, Segòvia, Madrid) fins a la seva clausura el proper 7 de maig a Sòria. Està patrocinat pel Ministerio d'Educación y Ciencia, Ministerio de Cultura, Instituto Cervantes, Fundació Machado i els ajuntaments respectius. Com diu el web pretende, a través de la figura del Antonio Machado profesor, poner de relieve la importancia de la figura del profesor de enseñanza media para transmitir valores fundamentales y la riqueza intelectual que aporta el hecho de que muchos de esos profesores sean a su vez escritores . Por ello, en las nueve ciudades se han programado co...