28.2.13

Déu en nosaltres


Hi ha núvols perfectes malgrat el vent
com el somriure de la meva filla
ara que tornem a viure moments de mel 
i passegem Rambla avall
i entrem a la Boqueria
i mengem móres enormes
i somiem

Em veig en els seus ulls
Enyoro el temps que hem perdut
La vull feliç, apassionada

Ella quedarà de mi
Ella i uns llibres plens de paraules
Ella i la ressaca de l'amor
Allò que no pot ser dit
Déu en nosaltres

poemes

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Prem vostè la tecla dels somnis i la de l'enyorança...i el Professor DeWorms surt de les raconades més ombrívoles de les biblioteques més polsegoses per fer-li l'ullet, burleta.
Tots encalcem i temem ensems Diumenge.
Ha estat un plaer, cavaller...

Toni Ibanyes ha dit...

El plaer és meu, de retrobar el personatge chestertonià... i arrencar-li un sarpat de mots...