22.2.13

Objectius


Surto de Palau xino-xano en direcció est. Arribo a la urbanització de Mas Fumats i, deixant enrere les cases, m'enfilo per una tartera grimpant com una cabra. El sol m'escalfa l'esquena. Suo la samarreta. No porto aigua. La bateria del mòbil marca vermell. La sola de les botes està tan gastada que sento les pedres a la pell. A més rellisquen. Me n'hauria de comprar unes de noves, però hem fet tants quilòmetres plegats (Terradets, Xile, Suïssa) que em sap molt de greu desprendre-me'n. Per fi localitzo la sendera amb marques grogues. Estic en el bon camí. Carenejo per la serra de Verdera en direcció nord-oest. A la meva esquena la badia de Roses; a mà dreta el Cap de Creus, amb La Selva del Mar i El Port de la Selva; a mà esquerra Palau i tota la plana de l'Empordà als meus peus; al fons els cims nevats del Pirineu entre els quals destaca el Canigó. Llàstima de la calima. Si hagués bufat la tramuntana la panoràmica seria encara més espectacular. Pujo i baixo. Un trenca-cames. On no hi toca el sol hi ha zones humides perilloses. Molt de compte que em podria estimbar. Per fi, trinxat i deshidratat, atenyo les ruïnes del castell de Sant Salvador. 670 metres. He fet el cim. És la segona vegada que hi pujo. Aquest podria ser el Montsalvat del Sant Greal. Medito.

Per ser feliç, mortal, camina sempre i oblida.

El meu objectiu és aconseguir viure sense objectius. O dit en positiu: viure el present plenament, oblidant el passat i despreocupant-me del futur. Hic et nunc. Conscient de l'instant. Els objectius són una quimera. Si et planteges una meta t'estàs projectant cap al futur, és a dir, estàs ajornant el gaudi, perdent el present, que és l'únic que tens. Ni objectius ni metes ni projectes ni plans. Això és la pastanaga per a l'ase. A qui necessites demostrar res? Tan poca autoestima tens? Ho fas per a tu o per als altres? De què o de qui depèn la teva felicitat?

No vull fer res que no faci. No vull tenir res que no tingui. No vull ser res que no sigui. Així ho faré tot i ho tindré tot i ho seré tot. Fluir. Respirar. Caminar. Estimar. Viure.

      8 comentaris:

      Anònim ha dit...

      Doncs a mi, m'agrada tenir objectius. Em manté viva, il·lusionada, l'objectiu em dóna aquell impuls que necessito aquell dia que tot surt malament i que ho engegaries tot a fer punyetes.

      Els objectius són una quimera?
      No ho crec pas!

      Toni Ibanyes ha dit...

      Et recomano, doncs, que quan tinguis la pastanaga al davant (si l'enxampes) te la mengis, no fos cas que tornés a escapar-se... ;)

      Anònim ha dit...

      I jo et recomano que siguis més consequent: si no necessites demostrar res per què escrius en un blog. Podries escriure en una llibreta a casa teva. De bon rotllo...

      Toni Ibanyes ha dit...

      Tens raó. Aparentment, escriue un blog és una mena de "demostració" o "mostració"... És voler estar a l'aparador perquè els altres et mirin i et llegeixin. La veritable llibertat és la invisibilitat. Suposo que l'EGO encara no es resigna a desaparèixer del tot. Estamos en ello. Abans escrivia cada dia al blog. Últimament he baixat força la periodicitat. L'actualitzo quan em ve de gust, sense cap obligació. Hi ha coses que segueixo sense entendre: A què treuen cap les 400 visites d'ahir? És un misteri. Quan escric al blog (o on sigui) no cerco cap "objectiu" concret tret del mateix escriure-ho. Tinc alguna cosa aq escriure i l'escric. Punt i final. Que sigui al blog o en un tros de paper tant me fa. Si és llegit o no tant me fa. Si em donen un premi o no tant me fa. Si ho publica una editorial o no tant me fa. La finalitat o objectiu d'escriure-ho és escriure-ho. Queda, per tant, en pur present i l'acte s'esgota en si mateix.

      L'objectiu de fer l'amor és tenir orgasmes? Si la resposta és que no, aleshores així és com escric jo: pel pur plaer d'escriure.

      Pilles?

      un altre anònim ha dit...

      De les 400 visites cinc o sis devien ser meves. Pujar a Sant Salvador no és un plaer que es pugui assolir cada dia.És un goig pujar-hi, contemplar el que se t´ofereix i comprovar que fa el mateix efecte sobre altres persones. És també una bona recepta per guarir els mals de l´ego.

      Dies així val la pena entrar en aquest blog.

      Toni Ibanyes ha dit...

      Segon anònim: gràcies per passar per aquí. Tinc clara una cosa: a Sant Salvador hi tornaré a pujar segur!

      Anònim ha dit...

      Toni,
      Dius que quan escrius no cerques cap objectiu. Aleshores, per què no escrius a una llibreta? D'altra banda, la comparació és absurda, no veig que es pugui comparar. L'objectiu de fer l'amor pot ser molt variat, potser et pica, estàs estressat, un dia voldràs l'orgasme, l'altre, no i potser un dia voldràs només fer l'amor i et vindrà l'orgasme quasi sense buscar-ho...

      No té res a veure. Follar és un acte normalment individual i escriure podria ser-ho també si no tinguessis cap objectiu però és evident que tu sí el tens. En la meva opinió.

      Toni Ibanyes ha dit...

      Anòmim primer,

      Veig que la cosa s'allarga...
      Intentaré acotar una mica:

      1- De vegades escric en llibretes, Moleskines, etc. però el blog és una eina prou interessant per a usar-la. Fa 9 anys que bloguejo. M'agrada, em sento còmode, és un bon instrument. I punt.

      2- Les comparacions sovint són útils per aclarir els termes. Se m'ha acudit aquesta, mira. Si no et serveix, doncs la llences a la paperera i tots contents.

      3- La frase "Follar és un acte normalment individual" és absurda. ¿No ho estaràs confonent amb l'onanisme? Que jo sàpiga, d'individual res de res, per a cardar (que és com es diu en català) almenys fan falta dues persones, no?

      4- La afirmació "és evident que tu sí el tens (l'objectiu a l'hora d'escriure)" la trobo agosarada. Per a mi, que sóc el que escriu, no és tan "evident". Ja m'agradaria tenir-ho tan clar com tu. Per la qual cosa, et demano SISPLAU que m'il·luminis amb la teva sapiència i em diuguis quin és el meu objectiu quan escric.

      Gràcies