ENTRELLUM

Sopar multitudinari de Festa Major . M'assec a la taula "presidencial" amb l'alcaldessa, Felip Puig i trenta persones més. A la meva esquerra seu un amic socialista que va pertànyer al PSUC i que ara té un càrrec molt important. Li demano: Sisplau, defensa'm Montilla ! Ell em mira amb cara de resignació i respon: MONTILLA ÉS INDEFENSABLE . Sembla -diu- que la campanya li hagi fet Convergència. ¿Has vist aquell cartell en blanc i negre (perfecte per a un home gris com ell) on apareix Montilla capcot en una taula envoltat de llibres? Dóna la impressió que és un pobre home aclaparat per la feina que no se'n pot sortir... L' Orquesta Maravella toca fins a les quatre de la matinada. No ballo gaire. M'agrada més mirar com ballen el altres. Tot un espectacle.

1989 Cau el Mur de Berlín . S'acaba la "Guerra Freda" i en comença una de ben "calenta"... Fatwa de l' Aiatol·là Khomeini contra Salman Rushdie per la seva novel·la Els versicles satànics . Assassinen el traductor japonès. 1991 Guerra del Golf 1992 Francis Fukuyama publica The End of History and the Last Man 1993 Fatwa contra Taslima Nasreen pel seu llibre La Honte, publicat a Bangladesh , en el qual es narra les violències patides per una família hindú en aquest país musulmà. Va haver d'emigrar a Suècia. 1996 Samuel P. Huntington publica Clash of Civilizations 1998 Atemptats a les ambaixades de Kènia i Tanzània 2001 11-S : Atac a les Torres Bessones de Nova York i al Pentàgon de Washington. Guerra d' Afganistan Oriana Fallaci publica La ràbia i l'orgull on parla d' Euràbia . Michel Houellebecq acusat (i absolt) d' islamofòbia . 2002 Atemptat a Bali 2003 Invasió d' Iraq Atemptats d' Istambul 2004 Atemptats de l' 11...

"... que n'estic tan tipa que només desitjo que el Toni Ibàñez es mori un dia d'aquests per continuar escrivint el meu blog i demostrar que es meu, perque tot aixòs es demencial (...) i ja li pots dir al Toni Ibàñez que hem faci el favor de suïcidar-se , no un " suïcidi internàutic", res, que agafi una pistola real i que es clavi un tret a la boca, que disfrutaré veient-lo mort, i veient a la seva dona i a la seva filla plorant, que ho dic de debò..." (MG gustet gustet) L'amor és així... com tots els amors: l'apoteosi del patetisme .

Le Figaro Le Monde Herald Tribune Financial Times Jihad Watch Aljazeera Spiegel La Vanguardia Libertad Digital La Nación (Entrevista) R. R. Website Entrellum L'ARTICLE SENCER EN VERSIÓ ORIGINAL: Face aux intimidations islamistes, que doit faire le monde libre? Islamització dels esperits europeus Imposar l'ordre alcorànic al món occidental L'Alcorà és un llibre de violència inusitada Exaltador de la violència, guerrejador sense pietat, saquejador, massacrador de jueus i polígam, així es revela Mahoma a través de l'Alcorà Cita Bruno i Vanini !!! ( Deus sive Substantia sive Natura ) Jesús no és violent, és un mestre d'amor , mentre que Mahoma és un mestre de l'odi: una bogeria histèrica que frega la barbàrie... inscrivint la violència com un deure sagrat al cor del creient Judaisme i cristianisme conjuren la violència, la desligitimen, mentre que l'islam l'exalta Cal apel·lar "el món lliure" perquè els seus adversaris pul·lulen dins seu...

Avui estic content per quatre motius: fa sol, és divendres, he cobrat i és Festa Major al meu poble. Molt Bona Festa Major!!! (També als de Lleida)

Potser no cal escriure tant. Potser no cal ser tan explícits. Potser no cal rebaixar-se a donar tantes explicacions. Potser l'escriptura no sigui res més que teràpia: la necessitat d'alliberar-se de la foscor interior , la necessitat d' enfosquir el món -papers i pantalles- (d' enfosquir -lo per tal d'aclarir-se), la necessitat d' ombrejar -ho tot sense aconseguir, al capdavall, desempallegar-se de l' Obscur . Entrellum naufraga entre aquestes dues possibilitats: l'aclariment i l' ofuscació . Potser tenia raó el vell Plató: viure és lluitar per a sortir de la caverna ... Però, ¿què passa quan no ets tu qui està dins la caverna , sinó que és la caverna la que habita dins teu com un abisme paorós que et fa ser sovint el que no vols?

Es ist viel Weisheit darin, dass viel Kot in der Welt ist! Friedrich Nietzsche, A.S.Z

Jo no tinc por . ¿Por de què, de quatre moros lliberticides? Ho tenen clar, si volen anorrear la nostra sacrosanta llibertat . Ja es poden calçar. Ho vaig deixar ben clar quan les caricatures . La llibertat és l'únic valor sagrat a la nostra societat occidental. La resta és anecdòtic. Hem trigat massa segles fins que hem assolit el que tenim perquè ara vinguin aquests talibans tarats i ens desmuntin la guingueta. ¿Analfabets i morts de gana ens faran tremolar?. S'ha acabat la tolerància amb els intolerants . Si volen guerra la tindran. Jo no tinc por . Si cal lluitar, lluitaré en defensa pròpia. Sempre tinc present aquella memorable frase de Hegel a la Fenomenologia de l'Esperit : Und es ist allein das Daransetzen des Lebens, wodurch die Freiheit, wodurch es bewährt wird

M’arriba una multa de 180 € amb la foto adjunta del cul del meu cotxe i la matrícula ben visible retratada pel radar 2156 en el km. 11,5 de la Ronda Litoral. Té collons. Anava a 80 km/h (que és el límit normal a les rondes) quan, en aquest cas, la velocitat estava limitada (per un “senyal específic”, suposo que d’obres) a 60 km/h. Apa. Fote't. Eren les 22:51 i tornava de l’aeroport. Com sempre que circulo per les rondes, portava el cruiser clavat a 80 km/h. Em diuen que si pago abans del 20 d’octubre em condonen 90 €, la meitat. Quina il·lusió! Només pensar que amb aquests diners de la meva butxaca l’ajuntament retribuirà els honoraris pregonaires de l’Elvirita Lindo amiga de Clos, se’m recargola el ventre. Ara entenc per què la multa està escrita bilingüe: cosmopolitisme recaptador.

Temps era temps a Catalunya hi havia catalans : pagesos sorruts i pubilles amb cul de pera i generosa pitrera comme il faut (com déu mana). Sí, sí, encara que sembli mentida, en aquesta terra hi vivien catalans i catalanes de mena, de pedra picada, de cap a peus, de soca-rel. Només els vells ho recorden amb prou feines. La invasió de forans va començar fa unes quantes dècades. Primer van venir d'arreu de la península i ara vénen de la resta de l'univers. Som un poble d'acollida , diuen els progres forumescos, aquests que parlen castellà per a semblar més oberts . Som un poble multiguai, barrexa de cultures, d'allò més mesells i caganers. Hem perdut totes les guerres i, a la mínima de cambio , esdevenim botiflers. Caïnites fratricides. La pela és la pela. Mig fenicis mig jueus. No busqueu cap català que no el trobareu. Els quatre arreplegats que queden s'amaguen sota les pedres i ho dissimulen la mar de bé. ¿Catalán yo? ¡Ni de coña! Temps era temps Catalunya fou ...

La nit s'ajup sobre mi per a obligar-me a ser còmplice de l' Obscur . M'envaeix un neguit d'estels titil·lants. Her eyes were like stars, trembling blue stars . La campana ressona. Tothom s'adorm. Escolto l'udol dels llops. ¿Saps què passarà demà? Jo tampoc. La nit no vol dir-m'ho. Si aconsegueixo adormir-me, et somiaré un altre cop. Els mots que no dic em fan ser . No fa fred ni calor. El carrer és desert com el meu cor. ¿Saps què passarà demà? Tornarem a trobar-nos i tornarem a perdre'ns. The Ghost Of An Unkissed Kiss .

Quo vadis , Esquerra? ¿Qué grado de catalanización se ha producido en el Baix Llobregat en los últimos 20 años con Montilla? "

Efectivament, com havia previst , el fet de permetre els comentaris ha incrementat el número de visites . ENTRELLUM ja ha ultrapassat les 40.000 visites des del dia 8.1.06 que vaig instal·lar el comptador. Segons una analogia molt ben trobada d'un dels comentadors , ara ENTRELLUM té les portes obertes i resulta més acollidor . Crec que els lectors fidels (que jo anomeno entrellumaires ) us ho mereixeu. Aquest ciberdietari serà comentable tot el trimestre que resta fins a la seva caducitat: 31.12.06 . Espero que ho sapiguem aprofitar. Sempre que pugui, intentaré respondre els vostres comentaris. Esborraré els comentaris que consideri que no s'ajusten a la mínima exigència d'educació i de respecte. La tardor es presenta molt bé: els comentaris d' ENTRELLUM , el relat de Benzina a l'octubre, la publicació del L_OI al novembre (amb postludi de Biel Mesquida ), un poemari nou que no para de créixer... i un projecte molt ambiciós sobre el qual encara no puc dir res...

Ahir un lector incrèdul m'enviava un mail en el qual posava en dubte que (com jo afirmava al meu post ) hagués pogut veure bolets de 10 classes distintes pels encontorns de casa meva ( Sant Mateu ). Avui, després de la migdiada, a risc de tornar a mullar-me , ni curt de peresós (que diria Montilla ), m'he calçat les Timberland i he sortit a " caçar " bolets amb la càmera digital. Aquí teniu el fruit de la meva cacera: No, no he trobat cap rovelló . La meva supina ignorància micològica m'impedeix d'anomenar-los pel seu nom vulgar o científic. Si algun lector por ajudar-me li estaria molt agraït . Sempre queda bé de posar el nom d'algun bolet estrany a l'entremig d'un poema, que no ens passi com el cas d'aquell poeta indocumentat que escoltava refilar el rossinyol a l'hivern! Entre tots els bolets trobats, amb prou feines sóc capaç d'identificar un pebràs ( 3 ), uns pets de llop ( 10 ) i una cagarada -encara calenta- de pastor alemany ...

Si jo no pensés que el sexe és l'experiència més potent d'immanència divina que podem assolir i que la seva litúrgia mereix delicadesa i respecte, ja faria temps que seria celibatari . No m'interessa l'infrasexe plebeu ; i no m'interessa perquè és superficial , avorrit, embrutidor i contraproduent. Per culpa del cristianisme repressor, la sexualitat occidental ha esdevingut d'una trivialitat pornogràfica que fa feredat. El ritual de l'ofrena de la semença embriagadora -la libació del nèctar dels déus- no pot ser feta de qualsevol manera. Aquest és el sagrament primordial del neopaganisme de caire tàntric -taoista que professo. T'alletaré si em saps munyir com cal. Però no és tan fàcil trobar una ioguini adient... Si jo no pensés que el sexe és imprescindible en el camí del veritable desenvolupament espiritual , ja faria temps que seria materialista i cínic. Només el treball alquímic ( Materia Prima Lapidis Philosophorum ) ens pot salvar del naufragi...

Comença a ploure quan sóc a uns cinc quilòmetres de casa. En sortir ja sabia que plouria. De fet, volia que plogués. No he agafat l’anorac. Només porto unes bermudes texanes, una samarreta, uns mitjons curts i les inseparables i atrotinades Timberland . Les primeres gotes em refresquen la suor del cap. Fa una hora que camino i s’agraeix aquest bàlsam. Malgrat que el camí és costa avall, alenteixo la marxa per a entomar la pluja esperada. Sempre m’ha agradat mullar-me. De petit, quan plovia, agafava la bici i sortia a pedalar sota l'aiguat. Encara recordo els crits de ma mare: “Toniiiiii, toooorna, que et refredaràs!” Si era estiu, m'agradava banyar-me a la piscina plovent. Era una sensació molt especial. Algun cop també m’he banyat al mar mentre plovia... Camino sota la pluja i sento a la pell les pessigolles que em fa l'aigua. La samarreta xopa. Les ulleres també. No tinc pressa. No tinc fred. Camino a poc a poc. M'aturo i escolto el remoreig que m'envolta: un xi...

Hom suposa que un blog que permet posar comentaris rep més visites que un blog que no ho permet. Si ENTRELLUM rebia una mitjana de 175 visites diàries quan no deixava comentar i, a partir d'avui (perquè el blogmestre és un perfecte inconscient que fa cas dels suggeriments tendenciosos de molts lectors que reclamen poder dir la seva ), els entrellumaires ja poden deixar els seus comentaris; cal deduir que aquest blog augmentarà el seu número de visites... ¿No? D'això es tracta. Ah, i a mi Elviro Lindo me la sua pel darrere i pel davant . El que jo volia era una Creu de Sant Jordi !

Ahir una amiga a la qual aprecio molt em va dir que sóc "una bomba". Trobo molt desafortunada l'expressió per diferents motius. En els temps que corren parlar de "bombes humanes" té una connotació molt desagradable. El terrorisme suïcida no és cap broma. Si l'amiga es referia al meu caràcter o al meu temperament "explosiu", podia haver escollit una altra paraula. Cadascú és com és i, sovint, són els altres els que et fan veure la veritable imatge de tu mateix. Afirmar que sóc "una bomba" és com dir que sóc un perill públic . ¿Per què? ¿Per què parlo clar i català? ¿Per què de vegades em perden les formes malgrat que pugui encertar els continguts? ¿Per què la gent no està acostumada a sentir certes veritats dites amb vehement contundència? Afirmar que sóc "una bomba" és reconèixer que li faig por . ¿Per què? ¿Per què el meu esclat és imprevisible? ¿Per què sóc incontrolable? ¿Per què la meva independència no pot ser manipulada? ...

A l'entrada de Moyé venint de La Llagòstia em trobo una tanca publicitària amb el ceballot Montilla blanc i negre que em dóna l'esquena maleducadament. Hi posa: "Fets, no paraules." Rumio l'eslògan. Sí: fets, fets consumats, fets fefaents, fets fàctics... Aquests sociates rebutgen la paraula ( logos ), i ho entenc, perquè alguns quan obren la boca demostren el seu analfabetisme funcional. Pepe Montilla Presidente : fets, pets, fems... El ceballot Montilla ens dóna l'esquena i, a totes llums , s'estima més callar. Ui, ui, ui... quins fums aquest xarnec! Altres posts montilleros: 1 , 2 , 3 , 4

Llegint atentament la totalitat del discurs papal , descobrim que el veritable nucli del text no és pas l'al·lusió a Mahoma (per a mi força anecdòtica malgrat el rebombori mediàtic), ni tan sols el rebuig de la violència com a mitjà per a difondre la fe, sinó el seu concepte de raó segons el qual la raó ( logos ) hauria d'ampliar-se fins a poder encabir la fe ( pistis ). Ratzinger critica la raó científica moderna perquè és massa reduccionista, incapaç d'admetre les dimensions ètica i religiosa de l'ésser humà. El papa proposa "una nova raó" ( Gran Logos Comú ) que, a més d'incloure la fe, també pogués servir com a pont per al diàleg ( dia-logos ) entre les distintes civilitzacions, cultures i religions que conformen l'espectre actual de la humanitat. Aquest proposta és d'allò més ambiciosa, utòpica, diria jo. Està en la línia del Llull que somiava una koinonía mundial (un règim sinàrquic que superaria - aufheben hegelià- la dicotomia Orient /...

Se'n va l'estiu . M'apropo a tu amb la punta dels dits, cercant-te el tacte. Ets un altre somni més, distant com tots els somnis. Se'n va l'estiu . Irromps com una papallona que volgués acomiadar-se. No diguis res, vine amb mi fins al fons del torrent on els senglars copulen, mira el rastre de les seves peülles en el fang, et penses que som millors que ells? Vine al capdamunt de la carena que veurem el mar tardorenc. Se'n va l'estiu . Una ànima és un secret. El secret de l'amor que s'esfulla pètal a pètal. Tots els secrets del món en una sola gota de rou. Vine amb mi que tocarem els núvols . Embosquem-nos sota les sequoies de la font oblidada. Les hores seran nostres. Se'n va l'estiu fent tentines mentre nosaltres fugim de tot fins que arribi el capvespre . M'apropo a tu amb la punta dels dits, cercant-te el tacte, tatuant-te la pell de notes tendríssimes...

El proppassat 12 de setembre a l'aula magna de la universitat de Regensburg Benet XVI digué literalment en el tercer paràgraf del seu discurs titulat Glaube, Vernunft und Universität. Erinnerungen und Reflexionen tot citant paraules de l'emperador bizantí Manel II Paleòleg : Er sagt: „Zeig mir doch, was Mohammed Neues gebracht hat, und da wirst du nur Schlechtes und Inhumanes finden wie dies, daß er vorgeschrieben hat, den Glauben, den er predigte, durch das Schwert zu verbreiten“. Der Kaiser begründet, nachdem er so zugeschlagen hat, dann eingehend, warum Glaubensverbreitung durch Gewalt widersinnig ist. Durch Gewalt significa per la força, i widersinning vol dir contrasentit o paradoxa . Fixeu-vos en la traducció anglesa : saying: "Show me just what Mohammed brought that was new, and there you will find things only evil and inhuman , such as his command to spread by the sword the faith he preached". The emperor, after having expressed himself so forcefully, ...

Avui us donaré dues primícies: 1- A l'hora de dinar m'ha telefonat l' Àlex Gutiérrez , director de la revista Benzina , per a comunicar-me que el meu relat Nona ha estat escollit per a ser publicat al número d'octubre. Serà un dels 12 relats que participaran al concurs literari . Només per això ja rebo 150 € i si, al final, resulta ser l'escollit pel jurat, en podria guanyar 3.000. Nona és un text directament relacionat amb L'Oracle Imminent . De fet, el títol és el nom d'una nena que naixerà gairebé al mateix temps que el llibre, pels volts del novembre. A ella va dedicat el conte. La Nona voleia dins l’úter del meu pensament. La veig com respira, com riu, com mou les manetes i els peuets, com mira el futur a l’entrellum: un llunyedar imprecís, una línia que es perfila amb punts suspensius… 2- La segona primícia també té a veure amb L'Oracle Imminent . Malgrat que encara falta un mes i mig per a la seva publicació , ja ho podem dir: L'O_I durà ...

El dia de Sant Jordi de l'any 2001 vaig publicar un article a El Nou 9 titulat Carta reoberta que volia ser la rèplica a una Carta oberta escrita el 6 d'abril en el mateix periòdic pel Sr. Sajid, president de l'associació Almaghfira. El meu text acabava amb aquesta profètica frase: Potser Boabdil ha deixat de plorar i la mitja lluna s'acosta lentament amb la seva silueta terrífica de falç esmolada... Vint setmanes després es van perpetrar els atemptats de l'11-S a Nova York. D'aleshores ençà l'ofensiva del terrorisme islàmic s'ha incrementat de forma inquietant: 11-M a Madrid, 7-J a Londres, tots els atacs de la resistència a l'Iraq i una llarga llista d'atemptats arreu del món que coincideixen en el mateix objectiu antioccidental. L'últim capítol d'aquesta bogeria (després de l'episodi de les caricatures ) ha estat la irada reacció que s'ha produït arran del discurs del Sant Pare a Regensburg . Tot plegat em provoca un vert...

Torna a ploure. Escolto Sade: Look at the sky, its the colour of love … Els colors de l’arc de Sant Martí que he pogut veure avui. Feia molt de temps que no contemplava aquest regal del cel. Tornava en cotxe de Montornès i, de sobte, l’he vist allà dalt, sencer, com una aurèola que cobria el poble. Era l’hora del crepuscle i la llum del sol ponent es reflectia pàl·lidament a les pedres del campanar de l’església que, esmaltades d’una grogor insòlita, semblaven irreals. L’arc iris estava situat just a sobre del campanar. Una imatge perfecta . He corregut cap a casa per agafar la càmera digital, però quan he tornat a la plaça ja era massa fosc i l’arc s’havia fet fonedís. No, no l’he somiat. Hi havia més gent veient el miracle dels colors celestials, un fenomen efímer i fugisser com tota bellesa sublim. Ara torna a ploure i les cançons de Sade em bressolen dins d’aquesta foscúria humida. No estem preparats per a les coses massa perfectes. La perfecció ens fa sentir que som terrenals i...

Dades objectives: 1- Tocant a la llengua materna dels catalans: Un 49,7% dels enquestats reconeix tenir el castellà com a llengua materna, mentre que un 43% té la llengua catalana . D'altra banda, un 5,4% declara que té totes dues llengües iguals, mentre que només un 1,3 no té cap d'aquests dos idiomes com a llengua materna i es decanta per un altre. 2- Tocant a què parlen els nostres alumnes a l'hora del pati : L'ús del castellà era del 62,5% , contra el 32,6% del català , amb notables excepcions segons l'ambient sociolingüístic de cada centre; i generalment la "fidelitat" lingüística era/és molt més alta en els castellanoparlants. Les altres llengües tenien una importància "anecdòtica" (amb només un 2% d'estrangers a l'escola; ara són el 8,12%). La força del castellà continuarà igual, perquè aleshores la immigració del Magrib representava el 43,7%, i el de l'Amèrica Llatina el 23%, però ara representen el 27,7% i el 46,7%, resp...

Surto de casa, camino mitja hora i veig el mar. Prenc el camí de Can Brotau fins a la casa de fusta de Can Carló i m'endinso pel bosc fins a Coll de Clau. Després de tres dies plovent, l'espectacle és admirable: tota la pinassa xopa, falgueres i molses que reviscolen, comencen a caure les cireres d'arboç, creixen els aglans, pinyes prenyades de pinyons, saltamartins d'ales blavoses, garses escandaloses, tots els bolets que vindran al tombant de l'octubre, moltes papallones: blanques, grogues, marrons... La pols ha passat a la història. El sauló centelleja com si tingués diamants diminuts. La pluja ha escrit xaragalls en els corriols. Ressegueixo la petjada d'unes ferradures. Capgrossos a la font de Can Gurguí. Em torno a trobar el faisà pels canyars de Can Sala Gros. Des del mirador de la cornisa veig la ciutat abaltida . La Torre Agbar brilla. El mar és color de fang davant del Fòrum, on desguassa el Besòs. Contemplo els cims que m'encerclen: Montjuïc, el T...

Una aula durant l’hora d’esbarjo amb la remor dels nens al pati? El Llibreter És l'hora de l'esbarjo. El cel s'ha tornat a enfosquir com ahir . Ensumo l'aigua que caurà. Les primeres classes del curs tenen un no sé què d'especial, com les primeres cites quan encara no conexies la persona i tot és possible, si més no per a la fantasia. La remor dels nens no és una "remor", sinó un brogit, un soroll característic que carrega les neurones, un terrabastall de veus i de crits que cansa, la quinta essència del garrulisme (que significa sorollós i també s'aplica als ocells que canten molt). Xivarri. Ja plou. Més xivarri. Els alumnes intenten aixoplugar-se. No, amic llibreter , no et recomano aquest fons per a la lectura. És del tot insuportable.

Plou tempestuosament com si estigués dins un túnel de rentat. El vidre entelat del cotxe. Les escombretes fan el que poden. El brogit metrallador de les gotes damunt la xapa del sostre i del capó. La riera a vessar. Aiguat color argilós. Un cel prenyat d'obscurs averanys. He pensat en tu. Sempre que plou penso en tu. Passaran els segles i, cada vegada que plogui, seguiré pensant en tu. No sé què té la pluja que em retorna les hores que vam ser junts tempesta de cossos embogits, total inundació. No sé què té la pluja que em fa sentir a la pell aquell calfred que només tu em vas fer sentir. Plou tempestuosament i potser tu no penses en mi. Sol al departament, obro la finestra per a sentir de més a prop la teva frescor. Avui no menjaré. En tinc prou amb la llunyana remor dels records mentre la pluja taral·leja el teu nom. Tinc classe a les tres. No m'esperis més. Ara surt el sol. Canten els ocells.

Fou al santuari de Cura , al capdamunt del puig de Randa , que et vas penjar del coll la Tau de fusta d'acàcia amb tres nusos al cordill. Te'n recordes? Amor és mar tribulada de ondes e de vents, qui no ha port ni ribatge diu Ramon Lo Foll a 235 del Llibre d'Amic e Amat (1283) De dalt estant contemplares la plana mallorquina La lluna era immensa, la mar infinita Tots els ametlers florits com una catifa. Te'n recordes? Des d'aquell dia la Tau t'acompanya pel camí de la vida Al remat, quan arribi l'Instant Suprem, Ella et salvarà, no ho dubtis Mentrestant, la Tau t'il·lumina enmig de la penombra Fou un crespuscle de setembre del segle passat. El cel era teu. Ton cor s'aflamava. Te'n recordes? Al capdamunt del puig de Randa.

Primer dia de classe: p rima non datur et ultima dispensatur . Plou amb ganes. Petjades: 1 , 2 , 3 , 4

M'honora d'allò més que en un dia tan assenyalat com el d'avui un bloguer de la vella guàrdia al qual sempre he llegit amb atenció dediqui un post sencer a la meva humil persona i als meus humils escrits. Gràcies, Antoni, però aquesta estratègia per tal d'augmentar les visites ja està molt vista. Tanmateix, com que la tarda es presenta ensopidota (ara fan sardanes a la plaça del poble i, més tard, a les set, faran havaneres...), em distrauré provant d'aclarir l'embolic que t'has empatollat en el teu post confús, passant per alt, això sí, alguna expressió desencertada com ara "carn de psiquiatra"... Paciència, doncs, que m'ho prendré amb calma, val, Czech Telecom a.s., Czech Republic... En primer lloc, mai no he defugit la contradicció . Ho vaig escriure a TdQ (16.5.04): JE ME RÉSERVE AVEC LA PLUS GRANDE FERMETÉ LE DROIT DE ME CONTREDIRE (Paul Claudel) De vegades, només de vegades, em contradic. Al principi em costava d’acceptar, pe...

No admeto que ningú em doni lliçons de catalanisme. Més enllà del politiqueig barat, com a escriptor que sóc, la meva particular i prioritària manera de ser català és escriure en català . La resta són accions o opinions més o menys secundàries. Jo enraono i escric cada dia en català sense problemes. Aquesta és la meva normalitat . És clar que voldria l’oro i el moro , gaudir d’unes millors circumstàncies, etc. ¿Us penseu que jo no tinc somnis? ¿Us penseu que ja he perdut totes les il·lusions? No senyor. Encara aspiro a millorar les condicions que tinc, que són les condicions dels que m’envolten: del meu poble , del meu país, de la meva terra... Cada cop estic més convençut que cal cercar el consens en comptes de barallar-nos entre nosaltres. Per això, m’agradaria que CiU i ERC es poguessin entendre . Per a mi aquesta és la veritable “clau” del futur de Catalunya. ¿O seguirem amb la lluita fratricida que només beneficia l’enemic comú? No, no vull veure Montilla presidint la Generali...