5.9.06

No trobes que ja va sent hora...

―¿No trobes que ja va sent hora de llevar-nos la màscara i esbombar a tort i a dret el que som realment? La gent pensa el que pensa perquè la gent mai no sap què hi ha rere la façana. A internet la cosa encara es complica més. Pots emmascarar-te de mil maneres i fer veure el que et plagui. ¿No trobes que la veritat és la millor drecera cap a l’alliberament total de la humanitat sencera?
―No. M’estimo més la màscara. Hi estic massa acostumada. La veritat és nuesa, pura intempèrie. La màscara ens protegeix. S'acosta l’hivern. ¿Què sóc jo si em llevo la màscara? Res. Un altre ésser humà sense atributs. Xavalla.
Der Geist geniesst darin seine Masken-Vielfältigkeit und Verschlagenheit, er geniesst auch das Gefühl seiner Sicherheit darin, - gerade durch seine Proteuskünste ist er ja am besten vertheidigt und versteckt!
―Exactament! Gaudim plurificant-nos i les màscares ens protegeixen de la superficialitat de la gent. La nostra pregonesa exigeix l'emmascarament.
Und vergesst mir den Garten nicht, den Garten mit goldenem Gitterwerk!
―Sí, sí, ara mateix me'n vaig a tallar la gespa!