10.9.06

Els primers rovellons...

Els primers rovellons de la temporada! Me'ls vaig cruspir anit a la meravellosa terrassa d'estiu del restaurant El Trabuc de Granollers (apareix a la pàg. 82 de l'última edició de la Guía Campsa). Oh, rovellons, quina delícia! El seu color carbassa ben viu, l'allet i el julivert, el gust de bosc i de molsa, veritable primícia tardorenca... Me'ls van fer pagar (21 € per un plat amb 12 rovellons de mida mitjana tampoc no és cap bestiesa), però els vaig assaborir amb una delectació suprema. Al costat dels rovellons, el pernil ibèric de gla gran reserva "Joselito" i el foie d'ànec de la casa van quedar eclipsats. Hi ha plaers que les paraules no poden atènyer. El sibaritisme és l'epicureisme gastronòmic elevat a la màxima potència. De vegades no es tracta de menges massa elaborades o sofisticades. Un rovelló acabat de plegar (a Lleida els pleguem, els rovellons -com els cargols-, però en altres indrets de Catalunya els cacen... que és un verb que sempre m'ha fet gràcia, com si els rovellons tinguessin potes o ales!), dic que no hi ha res que pugui superar el sabor d'un rovellonet acabat de plegar enmig del bosc. Jo me'ls menjo crus. És molt divertit perquè després pixes vermell. Vagi de gust!

Que quedi clar que som independents (i incansables). Gràcies Saül!
Si voleu (som)riure una mica aquí