8.9.06

Saül Gordillo...

Saül Gordillo ha tingut a bé de citar-me en el seu darrer post, cosa que l'honra perquè demostra que accepta la discrepància, no com altres, que intenten imposar el Pensament Únic peti qui peti. Tot sorgeix arran de la meva opinió sobre la campanya "Jo també vull un estat propi". Considero que cadascú pot somiar el que vulgui. També hi ha noies que esperen el seu príncep blau. El que no es pot fer és somiar i no saber que estàs somiant. Aquest dilema va preocupar moltíssim Descartes el qual es va veure obligat a acceptar l'existència de Déu per a sortir del dubte. La pregunta seria qui és el "Déu" dels independentistes catalans... ¿Déu és l'Estat Somiat? ¿O només tenen Messies i tot és un bluf? Una mica de seny, sisplau! Us reprodueixo aquí el comentari que he deixat al blog d'en SG:
Em sap greu, Saül, que els comentaris del teu respectable blog s'omplin de hooligans que aprofiten l'avinentesa per a carregar contra mi. T'agraeixo el tracte que em dones i, atès que sóc l'únic discrepant que dóna la cara posant entre parèntesi la campanya per a l'estat propi, has de rebre de retruc les deixalles en forma de comentari que alguna genteta defeca en el teu blog. Els que no són anònims són prou coneguts, o sigui, que no pateixis. Sembla ser que si no t'afegeixes al Pensament Únic et crucifiquen. Jo he donat la meva opinió, que intenta ser realista. Ara per ara, reclamar un estat propi és somiar truites, per molt que Víctor Alexandre digui que el tindrem dintre de 4 o 5 legislatures. No es pot enganyar així a la gent! Això només s'ho poden empassar quatre adolescents. Cal tocar de peus a terra. El preu d'aquesta presumpta independència seria TAN GRAN que el fet de plantejar-ho ja demostra una inconsciència perillosa... En fi, que així està el pati: molt de soroll i poca substància.
Per sort, encara hi ha gent que raona:
J.R. | divendres, 8 de setembre de 2006 | 15:31h
Comparteixo en bona part l'opinió de l'Ibàñez. A més del somiatruitisme dels ingenus que, com els indis sioux, es pensen que invocant el déu de la pluja, plourà, o fent una manifa, invocant la independència, aquesta ens caurà del cel per art d'encantament, hi podem afegir la mala fe d'una sèrie de polítics miserables que, com els antics venedors de locions capil·lars del Far West, viuen de l'explotació de les il·lusions de la gent, que utilitzen per a amagar la seva incompetència i la seva mediocritat. Aquesta campanya no és més que una cortina de fum per part de l'entorn d'Esquerra per a amagar la seva incompetència extrema. Ara que vénen eleccions, cal tornar a enganyar el ramat per a fer Montilla President.
Aquí també hi ha marro