23.9.06

Bolets

Ahir un lector incrèdul m'enviava un mail en el qual posava en dubte que (com jo afirmava al meu post) hagués pogut veure bolets de 10 classes distintes pels encontorns de casa meva (Sant Mateu). Avui, després de la migdiada, a risc de tornar a mullar-me, ni curt de peresós (que diria Montilla), m'he calçat les Timberland i he sortit a "caçar" bolets amb la càmera digital. Aquí teniu el fruit de la meva cacera:





























No, no he trobat cap rovelló. La meva supina ignorància micològica m'impedeix d'anomenar-los pel seu nom vulgar o científic. Si algun lector por ajudar-me li estaria molt agraït. Sempre queda bé de posar el nom d'algun bolet estrany a l'entremig d'un poema, que no ens passi com el cas d'aquell poeta indocumentat que escoltava refilar el rossinyol a l'hivern!

Entre tots els bolets trobats, amb prou feines sóc capaç d'identificar un pebràs (3), uns pets de llop (10) i una cagarada -encara calenta- de pastor alemany (16). De la resta no en puc dir ni ase ni bèstia perquè no en tinc ni la més remota idea. El que més gràcia m'ha fet és el número 4: semblaven popets amb les potes i tot, i el més curiós és que estaven sense arrelar a terra...*

Val a dir que, en el termini d'una hora, he pogut arreplegar les imatges de 20 bolets diferents la majoria dels quals es trobaven a la vora mateix del camí, o sigui, que no he hagut d'emboscar-me gaire. De ben segur que, si hagués volgut, n'hauria trobat més... El problema és que, just quan havia fotografiat l'últim exemplar, ha començat a ploure. No tant com ahir, però avui no em venia gaire de gust mullar-me. Sort que duia una bossa de plàstic del Caprabo a la butxaca (sempre la duc per si de cas) i he pogut protegir l'Olympus Camedia C-350.

Quan he arribat a casa m'ho he tret tot al garatge i he pujat a dutxar-me. L'escalfor de l'aigua de la dutxa m'ha deixat el cos perfecte. He vist bolets de 20 classes distintes. El bosc fa goig. La tardor és la meva estació predilecta. M'he quedat assegut a la terrassa mirant l'última llum del dia. He anat al despatx, he engegat el portàtil i he escrit aquest post.

Em sap greu, lector incrèdul, però aquest cop deia la veritat... i vaig fer curt!

*
Es tracta de les anomenades "estrelletes" (Geastrum Rufescens)

Caminant per Vallromanes

7 comentaris:

Francesco ha dit...

Ets un crack. Et felicito per la teva "blogfilia". Em meravello d'ella. Felicitats.

tonibanez ha dit...

Gràcies, Francesco. Hi ha vicis pitjors.

Incrèdul ha dit...

Sóc el incrèdul del mail. De veritat que em rendeixo a l'evidència. És que això em passa per ser de ciutat. Salutacions!

Pedra Filosofant ha dit...

Bon post (i tardorenc!) de bolets, Toni. Bon profit?... ;)
A casa hi tinc una personeta que ja frisa per agafar el cistellet i anar-los a "caçar" ben aviat.
Amb aquesta exemplar col.lecció de bolets fotogràfics ha quedat ben demostrat que la natura és sàvia.
Som nosaltres, pobres humans, els que la posem en dubte dia sí i dia també. Ella se'n surt, sempre.
I això t'ho diu un que vivia a ciutat però que ha volgut adaptar-se al medi natural.

ramon ha dit...

Resulta si més no temerari voler identificar un bolet a partir d’una simple fotografia incompleta, de només la cutícula (s’ha de tenir em compte també les làmines –o plecs, o agulles- el peu, el possible anell, i el més definitiu: identificar les espores al microscopi).
De totes maneres et diria que el número 3 jo no el colliria com un pebràs (Russula delica) ja que el seu barret en embut –molt semblant al conegut rovelló- acaba enrotllant-se, i no amb estries. I la seva cutícula és d’un blanc tacat, no de color crema.
L’u podria ser una Micena pura (Mycena pura) (tòxic)
El 5 una Sabatera d’escames (Sarcodon imbricatus)
El 9 (molt aclaridor seria veure les làmines) una Mocosa flairosa (Higrophorus agathosmus) o una Mocosa negra.
El 6 un Tricoloma groc (Tricholoma sejunctum) amarg i sense qualitat, que es pot confondre amb la temible Farinera borda.
L’11 segur que és un Agaricus, de la família de les agaricàcies. Però quin? Potser un Camperol (Agaricus campestris) bon comestible. O una Bola de neu anisada, o una Bola de nou pudent (Agaricus xanthoderma) Tòxic.
El 19 pot pertànyer a la família dels Coprinus (generalment no comestibles. Excepte l’excel·lent Bolet de tinta (Coprinus comatus) quan les làmines encara no han madurat.

Ja veus, Toni, que la micologia pot ser una passió.
(i també veus que és millor deixar comentar els posts)

tonibanez ha dit...

Hosti, Ramon, moltes gràcies! M'has deixat de pedra. Ni el pebràs he encertat. Sí, és tot un món. Tinc ganes d'aprendre'n.

Sani ha dit...

Hola Toni,
Si, jo també he pasat per aqui avui dilluns. No m'he atrevit a posar-me amb els comentaris dels pots més recents perquè sé que m'hi posaria fins al coll i prefereixo passar un vespre tranquil ;-)

El que sí està clar que n blog, gairebé per definició és un blog obert als comentaris públics i de lectura pública. Més encara si a males, els pots esborrar si traspassen alguna línia vermella.

Però allà on hi molta gresca i molt de marro de vegades s'hi acumula també mala llet ...

Bé, enhorabona per al decisió d'obrir els comentaris ...
Cuida't ... seguirem en contacte.