9.9.06

El cas Rubianes...

El cas Rubianes dóna molt que pensar... La cosa sembla simple, però no ho és. El simplisme arrossega molts opinadors acrítics que s'apunten al blanc o negre amb una celeritat paorosa. No es pot apel·lar a la llibertat d'expressió per a dir qualsevol cosa de qualsevol manera. En Rubianes mai no ha estat sant de la meva devoció. Sempre l'he trobat barroer, groller, pescater... Rubianes ha fet la viu-viu tots aquests anys explotant el seu "humor escatològic" tot esdevenint el pallasset oficiós de Catalunya (de la mà del pallasso oficial, en Bonafont, via TV3) sense haver de parlar, oh paradoxa, una puta paraula en català. És la dubtosa gràcia del culo, caca, pipi. El seu "èxit" diu molt dels seus admiradors. Ningú amb dos dits de front pot defensar les desafortunades declaracions que va perpetrar al programa El club de TV3, malgrat que puguem estar d'acord amb el fons ideològic. I és llàstima que, en aquest cas, el missatger hagi matat el missatge el qual val molt la pena, perquè l'obra Lorca eran todos és una obra seriosa, oportuna, didàctica, molt recomanable. Rubianes s'ha enterrat ell solet. El seu histrionisme toixarrut, injustificable, l'ha deixat fora de joc. Culpar ara els altres dels seus errors ho trobo covard i lamentable. Per tant (i no sabeu com em dol) comparteixo l'editorial de l'ABC d'ahir: un personaje menor no merece ser llevado a la fama a impulso de escándalos gratuitos o de manifestaciones en su favor o en su contra... I sé que, amb aquest post, m'exposo a ser rebutjat pel Pensament Únic Català (altrament dit Catalibanisme). Se me'n fot. La dissidència és el que em queda de propi enmig d'aquest papanatisme oligofrènic que m'envolta.

Les rèpliques aquí
Les adhesions aquí