6.9.06

Dir "jo també vull un estat propi"...


Dir "Jo també vull un estat propi" és com dir "Jo també vull que ningú es mori de fam" o "Jo també vull que no hi hagi guerres" o "Jo també vull que ploguin bitllets de 500 €", etc. És a dir, que es tracta d'un desideràtum molt ben intencionat, però absolutament ingenu, il·lusori i inútil. Es tracta d'una proposició vàcua en la mesura que es fonamenta en el pur desig oníric sense tenir en compte la realitat. Muntar una campanya sobre una proposició aital només demostra el somiatruitisme d'alguns que, oh senyor, sempre trobaran acòlits encara més militants. És el que també s'anomena "fer un brindis al sol".

La conclusió és que (ja ho deia Freud) tota frustració necessita vies d'escapament i els eslògans serveixen per a esbravar-se, com ara les pintades... "Jo també vull viure de renda" -vaig veure escrit una vegada en una paret-. Segur que el pobre desgraciat que ho va guixar s'havia de llevar cada matí a toc de despertador i, com la majoria, havia de deixar mig sou al banc per a pagar la hipoteca.

Posem per cas que "Jo també vull que els humans siguin racionals", però sóc conscient que no és pas la raó allò que ens guia en aquesta vida, sinó altres instàncies més boiroses i imprecises entre les quals destaquen els maleïts sentiments.

Si, amic catalanet, de debò vols un estat propi, el que has de fer directament és nacionalitzar-te andorrà. Ara mateix, tal com estan les coses, no veig un altre camí plausible i viable per tal d'assolir el teu somni, molt respectable, però somni al capdavall.