25.9.06

Temps era temps

Temps era temps a Catalunya hi havia catalans: pagesos sorruts i pubilles amb cul de pera i generosa pitrera comme il faut (com déu mana). Sí, sí, encara que sembli mentida, en aquesta terra hi vivien catalans i catalanes de mena, de pedra picada, de cap a peus, de soca-rel. Només els vells ho recorden amb prou feines. La invasió de forans va començar fa unes quantes dècades. Primer van venir d'arreu de la península i ara vénen de la resta de l'univers. Som un poble d'acollida, diuen els progres forumescos, aquests que parlen castellà per a semblar més oberts. Som un poble multiguai, barrexa de cultures, d'allò més mesells i caganers. Hem perdut totes les guerres i, a la mínima de cambio, esdevenim botiflers. Caïnites fratricides. La pela és la pela. Mig fenicis mig jueus. No busqueu cap català que no el trobareu. Els quatre arreplegats que queden s'amaguen sota les pedres i ho dissimulen la mar de bé. ¿Catalán yo? ¡Ni de coña! Temps era temps Catalunya fou catalana; ara és un poti-poti d'africans i de xarnecs. ¡Se nota, se siente, Montilla presidente! El que resta és una llengua que es deixata enrogallada i tota una munió de somnis fets malbé.

22 comentaris:

Anònim ha dit...

No se si hay catalanes o no: evidentemente depende de lo que entendamos por ello. Pero no creo que nunca tantos hayan vivido de decir que lo son. Y tienen un buen coro.
Lo digo sin segundas, en plan de diálogo, créame: ¿cómo define Usted entonces a los que de cada cuatro palabras, una es Cataluña?¿A los jóvenes agresivos que te parte la cara si eres españolista (otra palabra de resbaladiza definición)? ¿A las entidades anti pregón? ¿A los del burrito? ¿A los que hablan de soberanía (otra que se las trae)? ¿De identidad (ésta no te digo)? Ayúdeme a entenderlo.
Un saludo.

Pedro ha dit...

Doncs totes les enquestes donen en Mas guanyador. Jo per llei de Murphy crec que perdrà, però vaja.

tonibanez ha dit...

Nada, nada, no me exajere, que no hay para tanto. Esos que Vd. menciona son 4 adolescentes que, cuando firmen la hipoteca, si la firman, haran mutis por el foro. Vd. tranquilo, que "la cosa" (= descatalanización de Cataluña) marcha sobre ruedas, va de lo lindo... Todas esas palabrejas que Vd. usa (soberanía, identidad, etc.) son meras zarandajas que en nada afectan al proceso en cuestión... En una década o dos a lo sumo, "la cosa" está vista para sentencia.

eloi ha dit...

això de "catalans de raça"... vols dir que mai ha arribat a existir?
un salut
eloi

Pedra Filosofant ha dit...

Toni, no t'hi escarrasis massa, no fós cas que ara ens haguéssis de donar a tots plegats una classe de repàs de les teves sobre el que significa "ser", "l'ésser", "identitat", "existir", "poble", i potser també hi podríem afegir "democràcia".

Uribetty ha dit...

És correcte que Catalunya està rebent africans i ''anys anteriors'' xarnecs, i quina desgràcia, Catalunya ha perdut la puresa. Ja no hi ha Catalans. I com pot criticar la puresa de Catalunya? La ''ñ'' no és pas catalana, i espero que no ho sigui mai.
També puc afirmar que som una cultura que rep a tothom, i que té de dolent? - sempre que hi hagi un procés per a regular la immigració.
Finalment recordem que una part dels catalans - si som catalans - tenim origens africans.
Replantejem-nos que és un català.

Marc ha dit...

extrema dreta catalana: ciu
extrema conveniència i extrema unció

tonibanez ha dit...

Marc, maco, per què no vas a fer pintades al passadís de casa teva?

Pedra Filosofant ha dit...

A l'igual que en Marc, trobo que el teu discursset sobre la "puresa de la raça" fa tuf de convergent, per no dir una altra cosa pitjor.
Toni, que som a tocar del 12 d'Octubre, i els socis del país del costat ens vindran amb la mateixa cançoneta! Què diràs, llavors?... :(
Penso que la inmigració és una qüestió de caire polític, econòmic i social d'abast mundial, en el que dos es barallaven (inmigrants i govern) i un tercer (societat) va rebre, en el benentès que "rebre" està referit a que els ciutadans som els que patim les conseqüències del des-govern que hi ha en la qüestió citada.
Si en fem un recull dels drets i obligacions dels uns i dels altres, ens trobem amb que la llengua i la cultura del país de destí s'han de protegir per llei, i que els nou-vinguts han de fer els posibles i els impossibles per asimilar la llengua i la cultura del país que els acull. Tot plegat sota el paraigües de la llei que ens empara com a poble.
En cap cas estic d'acord en que s'hagin de tancar les fronteres a pany i forrellat, però sí que crec adient -pel bé de tots, d'ells i de nosaltres, i pel bé de la convivència pacífica- que les coses s'han de fer bé i amb cap.
Ho sento, Toni, però això de la "puresa" de cap raça m'ha semblat escoltar-ho per darrer cop en cercles no precissament democràtics... ;)
O és que de cop i volta ens trobem que ha reaparegut de les cendres el TdQ més provocador dels vells temps?.

ferrancab ha dit...

Quan fou catalana Catalunya, Toni? I desde quan és una qüestió genètica el ser d'una o altra nació? Ni tansols els jueus i els bascs es reconèixen per la nàpia!

tonibanez ha dit...

Amics: Jo EN CAP MOMENT he emprat les paraules "raça", "puresa" o "genètica". Siguem seriosos i no em feu dir el que no he dit. Quan parlo de "catalanitat" em refereixo SOBRETOT a la cultura, la qual inclou SOBRETOT la llengua. Si no sou capaços de veure el que està passant davant dels vostres nassos és que necessiteu anar a l'oculista. Catalunya es descatalanitza, això és així. El tema més greu amb el qual ens enfrontem a hores d'ara és la IMMIGRACIÓ, i en especial a INTEGRACIÓ d'aquesta immigració. Una Catalunya des-integrada és una bomba de rellotgeria per al futur.

Jaume ha dit...

No hi ha nació ni cultura que puguin resistir un procés d'immigració il·limitat sense desaparèixer per dilució. Va passar amb els indis d'Amèrica i amb els espanyols de Califòrnia. A Califòrnia, de la cultura espanyola només en queden quatre esglésies per a fer bonic. Com acabarà passant també aquí si aquest procés no s'atura. És una obvietat que només els qui desitgen precisament aquesta destrucció poden negar. El fals cosmopolitisme i els discursos tipus "Cataluña, tierra de acogida" (a Mèxic, "coger" vol dir donar pel darrere) són fruit de l'autoodi i el ressentiment d'aquells que ens voldrien desapareguts, com els guanches de les Canàries, o bé reclosos en una reserva pirinenca per a venir a fer-nos fotos. Al "paki" de la cantonada, em diuen "el catalán", perquè sóc l'únic que parla en català. Aixi acabarem tots, al pas que anem: reduïts a la condició de tribu aborigen i amb una llei especial de protecció.

De fet, això ja ha passat a molts d'altres llocs, és llei de vida. La qüèstió realment important és si per aquest camí serem un país millor o no. Per mi, la resposta, és que no. Qui en tingui dubtes que baixi a la costa de Múrcia o d'Andalusia. Múrcia és el típic exemple de cultura assimilada: tot s'ho tiren a l'esquena i fan malbé el seu país per quatre duros. Els que vindran després ja es fotran, si cal. Serem espanyols sí, però en versió egípcia: patriotes amb la mà parada "a ver si tambíen nos dan argo", bo i fent rialletes i explicant acudits als senyorets de Madrid per a fer-nos els simpàtics. O no és això, el que fan els murcians i andalusos, tan "salerosos" ells?

Pedra Filosofant ha dit...

Aquesta frase "en aquesta terra hi vivien catalans i catalanes de mena, de pedra picada, de cap a peus, de soca-rel" me la pots explicar, Toni? Gràcies!.
No dius exactament la paraula "puresa" però és el que es llegeix d'entre línies per tot el comentari.
Tu empres uns mots i unes paraules per definir un concepte, i nosaltres ja en tenim prou en arribar a capir el que ens vols dir. Si no l'encerto, doncs no l'endevino, i aquí tots continuem fent-la petar, que no ha estat res, oi?.
Pel que ens dius del tema d'anar a veure a l'oculista, home sí, però no. Vull dir que sí, que aviat hauré d'anar-hi per tal de veure-hi (físicament) millor, però la vista a la que (crec) et refereixes és un tipus de visió que va molt més enllà dels ulls, i que esdevé terreny de la ment i les idees.
Dit lo qual jo et podria suggerir que et netegeixis les teves ulleres, o perquè no, que et miris la realitat amb uns altres ulls, cosa que (per cert) no faré. D'entre altres motius, perquè entenc que no tens perquè veure el mòn amb els mateixos ulls que el veig jo.
Si tanta por et fa que "Catalunya es descatalanitzi" (en fas un grà massa, perdona eh?) doncs vinga, som-hi. Arrepleguem vots, idees i solucions per tal de que això no succeeixi.
Qualsevol cosa serà millor que anar a petar contra la inmigració i la seva posterior integració.
Què me'n dius Toni -per posar-te un exemple proper- dels barris tipus "guetto" que els diferents governs municipals d'arreu de Catalunya tenen muntats a les afores de les seves ciutats? Qui integra i qui des-integra, Toni?.
Això mateix, siguem seriosos i sobretot, treiem-nos tots plegats les ganes de posar-nos a la frontera amb la gorra de plat... :(

tonibanez ha dit...

Jaume, el teu comentari és prou aclaridor. A mi em diuen "el catalán" en molts llocs. NO HI HA RES MÉS TRIST QUE SENTIR-TE ESTRANGER A LA TEVA PRÒPIA TERRA.

Tals ha dit...

No és només la immigració qui fa mal al català, hi ha molt joves catalans que ni tan sols parlen la seva llengua, i no et parlo pas de fills de xarnegos, sinó de nois i noies catalans, que, per cosa de modes o companyies, no tenen problemes a l'hora de parlar castellà a tota hora.
També hauries de saber que hi ha molts immigrants ben integrats, tant espanyols com de fora, i molts dels seus fills o nets defensen ara el català i la cultura catalana perquè la senten com a pròpia.

Tals ha dit...

Jo em sento estrangera a la teva terra quan la gent critica l'immigració provinent d'espanya i els cataloga, sistemàticament, com a xarnegos seguidors de Montilla o, fins i tot, xusma. Ni tots els catalans són bons ni tots els "immigrants" (com tu dius) dolents.

Uribetty ha dit...

És cert que Catalunya està perdent la seva identitat, però no és un problema de fa cuatre dies, la immigració ésta a primera fila, i s'ha de disminuïr i intentar que aquets - possiblement futurs nous catalans - puguin entendren's com pensem i que usin la nostra llengüa, el que no és acceptable és afirmar que esta en perill la nostra cultura i llengua, està en un relatiu perill, clar que pot patir greus interferències lingüistiques però l'actual català ja té paraules externes i adpatades a la normativa, les llengues evolucionen però hem d'intentar que no canviï radicalment o desaparegui.

ferrancab ha dit...

Amic: no cal que empris la paraula raça quan vincules característiques físiques a la catalanitat. "Cul de pera i generosa pitrera comme il faut" poc a veure té amb la cultura i la llengua. "Poti-poti d'africans i xarnecs" és una qüestió d'origen geogràfic, no lingüística. D'altra banda no està de més constatar que, malgrat la llengua catalana i la cultura tradicional es perdi poc a poc, la identitat és en constant construcció aquí i a tot arreu. Catalunya no deixarà de ser catalana i catalans ho som tots. Si del que es tracta és de discutir quina Catalunya volem en un futur la evident estupidesa de negar la catalanitat de Catalunya és absolutament sobrera.

Jaume ha dit...

Toni, jo crec que és una qüestió de velocitat: tu pots rebre un contingent immigratori i aconseguir que s'integri. Però a partir d'un cert punt et desborda: llavors apareixen els "ghettos", la delinqúència i els conflictes entre comunitats. Això ja va passar als anys 70, on eren constants els conflictes de convivència entre la gent del país i els nouvinguts. Per sort, aquella onada es va aturar i de mica en mica es va produir un procés d'integració (hi ha molts immigrants d'aquella època que quan tenen fills i els porten a l'escola, deicideixen de parlar-los en català). La immigració, d'entrada, és un procés disgregador. Si hi ha processos integradors que ho compensen, tot rutlla, els nous vinguts s'integren i alhora aporten elements propi, fent que la identitat evolucioni, en un procés dinàmic. El problema, és que si el procés d'immigració és més fort del que els processos integradors poden aguantar, llavors es produeix la disgregació. La disgregació vol dir que es perden els referents culturals, que són els que dónen cohesió a una societat. Llavors esdevé un campi qui pugui i tothom es creu amb dret de fer el que li dóna la gana.

La impressió que fa ara és que els mecanismes de disgregació social són més forts que els d'integració, entre d'altres raons, perquè el discurs polític predominant (la multiculturalitat) és també disgregador. Quan el que preval és la disgregació no afecta només els immigrants, sinó també els naturals del país.

El discurs d'esquerres, que és el que ara domina, sempre ha estat contrari a la integració i ha afavorit la parcel·lació en "ghettos" culturals tipus "Feria de Abril". D'aquesta manera creen bosses de vot captiu: ho van fer amb els andalusos i ho han començat a fer ara amb els sud-americans.

D'altra banda, el multiculturalisme i el cosmopolitisme de pa sucat amb oli de l'esquerra és profundament classista, perquè la no integració impedeix també l'ascens social dels nouvinguts i dels seus fills. D'aquesta manera t'assegures una bossa de mà d'obra barata a perpetuïtat: minyones a bon preu per a netejar els pisos dels senyorets de l'esquerra caviar i paletes per als empresaris de la construcció, que és amb qui el PSC ha fet sempre els els negocis als ajuntaments que controla. És una simbiosi perfecta, un negoci en què tots hi guanyen: l'esquerra s'assegura una bossa de vots al crit "del patró us explota" i els empresaris tenen la mà d'obra barata i abundant i s'estalvien d'apujar els sous. No és casual que molts dels patrons de l'esquerra provinguin de l'alta burgesia del franquisme, i no és casual tampoc que hagin perpetuat el mateix model econòmic franquista, fonamentat en el turisme barat, la construcció i la immigració. El progressisme de disseny i roba cara és només una màscara que van decidir posar-se els fills de la burgesia per a dissimular el seu rostre autèntic.

júlia ha dit...

Hi ha una cosa que no se sol mencionar, crec que als anys trenta ja van sorgir una mena de teòrics d'un catalanisme una mica 'nazi' -és que no sé com definir-ho- que avisaven, calia que els catalans i les catalanes -les de la pera i els de la ceba- tinguessin famílies nombroses, de sis, set, vuit fills, si no volien ésser envaïts i contaminats amb mà d'obra forània. No vam creure -amb algunes excepcions, només cal donar una ullada a famílies de pro de fa uns anys-, som uns comodons i comodones, es veu. I ja s'ha vist. Per cert, no sé si es veritat, però m'han dit que els saharians ho tenen molt clar, això de la demografia i que hi ha una mena d'obligació moral de tenir molts fills. En fi, crec que era Diògenes -cito de memòria, sempre imprecisa- que cercava un home amb una llanterna, doncs...

tonibanez ha dit...

Jaume: chapeau!

Cataolic ha dit...

Si no fos per que les has dit tan grosses, amb l'escrit aquest quasi te les perdonaria . (Ja saps)

Amb un parell de collons!

UNC són canalla però no és cap bestiesa. Són els únics que les foten sense embuts.

(Perdona si arriben els missatges repetits, no dona senyal?)