25.9.06

Ghost

La nit s'ajup sobre mi per a obligar-me a ser còmplice de l'Obscur. M'envaeix un neguit d'estels titil·lants. Her eyes were like stars, trembling blue stars. La campana ressona. Tothom s'adorm. Escolto l'udol dels llops. ¿Saps què passarà demà? Jo tampoc. La nit no vol dir-m'ho. Si aconsegueixo adormir-me, et somiaré un altre cop. Els mots que no dic em fan ser. No fa fred ni calor. El carrer és desert com el meu cor. ¿Saps què passarà demà? Tornarem a trobar-nos i tornarem a perdre'ns. The Ghost Of An Unkissed Kiss.

2 comentaris:

Pedra Filosofant ha dit...

Vols què et digui què passarà demà, Toni? Doncs un fet tan senzill com que, si no ets un treballador "festiu" de la "linda" Ciutat Comtal, hauràs d'anar a suar la cansalada com un dilluns qualsevol.
Ep, i no t'equivoquis, que un servidor de vostè forma part de la munió de gent que demà anirà a treballar igualment, per molta Festa Major que s'hi faci a la capital del país.
Saps el que em refot? Que demà no es podrà caminar pel poble... Després d'un diumenge, un dilluns que farà de diumenge... ;)
Que et sigui lleu la nit, el despertar, i el dia de feina a l'insti. I si us plau, no deixis d'abocar en aquest blog ni que sigui una minça part dels mots que no ens dius. De la crítica ja ens en fem càrrec la teva meravellosa audiència.
Agraït de nou per deixar-nos dir ara i aquí el que ens dongui la republicana gana.

Anònim ha dit...

Pots dormir bé amb les campanes per la nit? Jo no. (Deixant temes eclesials al marge)

La pregunta és seriosa.