ENTRELLUM

Després de 5 anys i 2.000 posts (700 a TdQ i 1.300 a ENTRELLUM ), m'estic plantejant seriosament la possibilitat de deixar els blogs... De la mateixa manera que, després de 3 anys i mig, he plegat del programa de ràdio Capvespre , també podria plegar de bloguejar... Estic content de tot el que he fet. El balanç no podria ser millor: Un número respectable de visites Bones posicions en els rànquings El blog més votat tres anys consecutius Un premi important (el llibre sortirà publicat aviat) Una paraula inventada Una antologia amb 100 blogaires Manifestos , taules rodones , entrevistes , recitals , bolos ... I totes les persones que he conegut (perquè al final sempre hi ha persones rere la pantalla) Vaig ser un dels pioners i he treballat dia a dia, post a post, per la promoció de la llengua i de la cultura catalanes a internet. Hi vaig creure des d'un bon principi i, amb el temps, no he fet més que reafirmar-me en la convicció de què els blogs són una eina extraordinària. ...

Preparant la classe sobre Parmènides que faré demà a 2n. de BTX. Corregint el qüestionari sobre El show de Truman que vaig fer a 1r. de BTX. La meva filla escolta això . Encara estem de Festa Major . Demà Sant Miquel. Fa sol. No hi ha núvols al cel. S'acaba setembre. Ens costa acceptar la intrínseca caducitat de les coses, sobretot de les que estimem... La meva llibreria Lulu

Les tardes plujoses de tardor rellegeixo Pessoa : Tudo quanto pensei, tudo quanto sonhei, tudo quanto fiz ou não fiz -- tudo isso irá no outono, como os fósforos gastos que juncam o chão em diversos sentidos, ou os papéis amarrotados em bolas falsas, ou os grandes impérios, as religiões todas, as filosofias com que brincaram, fazendo-as, as crianças sonolentas do abismo. Tudo quanto foi minha alma, desde tudo a que aspirei à casa vulgar em que moro, desde os deuses que tive ao patrão Vasques que também tive, tudo vai no outono, tudo no outono, na ternura indiferente do outono. Tudo no outono, sim, tudo no outono... (Livro do desassossego, 202) VOTA ENTRELLUM

Presentació a Mallorca ( 1 + 2 ) LCL_08 En parla Antaviana > Via eLiteratura

En l’exacta equidistància que separa el teu cos del meu, en el punt on s’estiba el desig més secret, en la incògnita enyorança d’aquell pretèrit plaer, habita el meu desesper. La tardor sap allò que ens convé. Ella és més sàvia que nosaltres. Però els cossos són cossos i bullen indecorosos fins i tot a l’hivern...

Hi ha tardes que busco la innocència que vaig perdre. Hi ha tardes que enyoro la mirada que tenies aquella primera vegada que et vaig veure. Hi ha tardes que tremolo sense saber res de tu. Hi ha tardes esquitxades de silencis impossibles. Hi ha tardes tan absurdes com el meu desig de ser millor. Hi ha tardes amb ales plenes de plom. Hi ha tardes que m’envolo. Hi ha tardes que abdico de tot. Hi ha tardes infinites com el mar més profund.

Arribo a l'institut i em trobo una circular enviada per la Coordinació de les PAU amb data 16 de setembre en la qual se m'informa de les pautes, autors i textos per a la matèria de Filosofia de les PAU 2009. La meva "sorpresa" arriba quan llegeixo que han decidit canviar els textos de Plató, Descartes i Nietzsche. De Plató entrava el llibre VII de La República el qual ara ha estat substituït pel Fedó . De Descartes entraven les parts I-IV del Discurs del mètode , i ara han posat les parts I-IV de les Meditacions metafísiques . De Nietzsche han eliminat l'opuscle Sobre veritat i mentida en sentit extramoral i han afegit la 2a. part de La genealogia de la moral. Els únics que no varien són els textos de Hume i Mill . He dit "sorpresa", però hauria de dir "emprenyament". No és admissible que aquests canvis arribin amb data 22 de setembre, quan fa una setmana que hem començat les classes. No és admissible perquè els professors ja hem programa...

Primer dia de tardor. El cel és un trespol i és un espill. Fa dies que no camino. Fa dies que no veig el mar. Cada dia sóc més conscient de les meves imperfeccions. Cada dia disculpo més les imperfeccions alienes. Fem el que podem amb les nostres limitacions. La tardor ens recorda que som efímers, fràgils, caducs. La tardor ens recorda que, tard o d’hora, caurem com cau tot, ens debilitarem, desapareixerem a l’altra banda de la matèria, fora de l’escenari corpori, deixant un rastre de mots i de records com pells de serp abandonades entre els rostolls. Primer dia de tardor. Em tornaré a posar mitjons. ¿Ja han marxat les orenetes? ¿Què se n’ha fet, de les papallones de colors? ¿I els teus petons, on han anat a parar, també se’ls ha endut la tardor…?

S'acosta la mitjanit. A la tele no fan res. Hi ha Festa Major al poble del costat . La setmana vinent començarà la nostra . Les nits de dissabte són plàcides i tendres. La vida sembla més fàcil. Demà serà diumenge i potser plourà . Viure sense trasbalsos, assossegadament. 50 pulsacions per minut. No esvalotar-se, no alçar la veu. S'acosta la mitjanit. La lluna minva. Escriure és fugir del que ets. Cada paraula és una passa que t'allunya de tu mateix. VOTA ENTRELLUM

Cullo l'última rosa del jardí. El seu perfum m'acompanya. Tot és humit. La gent encara romanceja entre els llençols. La pluja ha reverdit el paisatge. L'heura s'enfila decidida pel tronc de l'olivera. La magnòlia senyoreja amb el seu brancatge esponerós. Els bambús es vinclen amb el pes de les gotes d'aigua. Escolto ocells que piulen molt a prop. Les últimes roses són petites i perfumades. Passen ciclistes riera amunt. Hi ha un silenci tardorenc que ho amara tot. VOTA ENTRELLUM

Plou. Aixeco la persiana fins a dalt de tot. Escolto la remor de l'aigua que cau. Les fulles macilentes dels plataners de la riera entomen la pluja amb una resignació exemplar. La gent corre i s'aixopluga al Casal. Els capvespres dels divendres ja no tornaran a ser radiofònics . Com diu la Bíblia: hi ha un temps per a cada cosa i una cosa per a cada temps. Plou amb més intensitat. El cel té un gris molt dens. Els dubtes d'ahir avui són certeses incòmodes. Hi ha dies que m'agrado molt poc. Sort que la pluja ho neteja tot. Aquest és el post 1291. Deixar partir quem já não é nosso porque nos deixou tudo...

Potser ha estat un somni. Tinc els meus dubtes . De sobte obro els ulls i em trobo els records . ¿Què són els records si només pertanyen a una sola persona? ¿El que tu recordes coincideix amb el que jo recordo? ¿I com ho podria saber? ¿La tardor recorda l'estiu? ¿Les fulles que ara cauen recorden les pluges d'abril? ¿Recorda el vent tots els turons? Tinc els meus dubtes . Potser ha estat un somni. Res més. Era massa perfecte. Com els somnis. Fa mal despertar. Fa mal recordar . Tot el que s'acaba fa mal. ¿O potser no s'ha acabat? Tinc els meus dubtes .

Informatiu TF1 La Bressola La nostra petita aportació

de Rubén Bandrés Martín per a tonibanyes@gmail.com data 17 / setembre / 2008 assumpte: Opinió sobre els llibres de Harry Potter Hola Toni! Em dic Rubén, sóc alumne de 2n de batxillerat de l' IES L'Arboç . T'escric per demanar-te opinió sobre els llibres de Harry Potter , ja que jo estic fen el treball de recerca sobre el boom que han generat els llibres de la J.K. Rowling . Estic enviant mails a diferents escriptors perquè vull comparar els diferents punts de vista sobre el que opinen del fenòmen Harry Potter. Per suposat, espero amb moltíssimes ganes el que em puguis comentar sobre la repercussió que ha tingut la saga de la J.K.Rowling. Moltes gràcies! Desitjo tenir una resposta teva molt aviat! T'ho agraeixo! Resposta: Hola Rubén, T'agraeixo que hagis pensat en mi per al teu TdR, però no et puc ajudar gaire perquè et confesso que no n'he llegit cap de la sèrie HP. De totes maneres, puc opinar sobre "el fenomen HP i la seva repercussió"... Crec que es...

La lluna plena d'ahir em va esbandir el cor. Les ombres han fugit amb la imminència de la tardor. Hi ha un somriure d'alliberament en cada alenada que faig i en cada passa que dono. Sento que he tret el cap fora de la caverna de Plató . De tant en tant cal suïcidar algun dels teus jos més foscos per a quedar-te amb els jos més lluminosos. Hi ha tanta gent dins nostre que sovint el guirigall és insuportable. La lluna plena d'ahir em va esbandir el cor. Avui em sento més alleugerit, més clarivident, més bo. El vent s'endu totes les cendres... DFW In Memoriam

Miro alhora l'Àgora del 33 i Física o Química d'A3 . A l'Àgora parlen de l'educació i surt en Gregorio Luri . Per un costat quatre persones teoritzant sobre la situació de l'escola a casa nostra, i per l'altra una sèrie en la qual es transgredeixen tots els límits. No hi ha color. Acabo escollint A3. La profa de filo enrotllada amb l'alumne té molt de morbo. Ha perdut la feina, però segueix amb el niñato ( es como un amor de verano... ) Luri fa el que pot i sembla que s'avorreix més que jo. Una (presumpta) relació homosexual entre alumnes. Un intent de violació per un garrulo amb el cotxe tunejat. La nova profa de filo que intenta tornar amb l'ex del qual té una filla. No hi ha color. Canvio a veure què diu en Luri. Res. El figura de la sèrie és Gorka, un paio detestable. Volvemos en seis minutos... Gabancho: A Catalunya hem privatitzat l'excel·lència. És una bona frase. Luri donant dades estadístiques sobre resultats privada / pública. Aules...

de michael attlmayr per a tonibanyes@gmail.com data 14 / setembre / 2008 20:50 assumpte una pregunta enviat per hotmail.com hej can you help me translate "Sóc una platja, no pas un cendrer enorme, ok?" into english a friend of mine just returned from barcelona where he saw the sign on the beach and we wondered what it means? i googled the phrase and found, amoung others, your name... so mayby you can help me!?? malex

Pel matí he assistit a la inauguració del nou camp de futbol de Sant Fost . He pogut saludar l' Enric Gil i la seva dona (que és l'alcaldessa ). Per la tarda remenant els nous llibres de text que faré anar enguany. Ciutadania . 3r. i 4t. d'ESO i 1r. de BTX. La sensació és molt decebedora . En l'Espanya democràtica les principals "virtuts cíviques" han de ser tres: tolerància, responsabilitat i pacifisme. Consagració de la Constitución i de la Monarquía . Durant el franquisme ho anomenaven "Urbanidad", ara en diuen "Ciutadania"... Les fulles dels plataners de la riera groguegen i comencen a caure. M'embadaleixo amb la claredat diàfana de l'atmosfera. He tallat la gespa del jardí. Tinc ganes de començar les classes...

En el silenci espès de la matinada, quan coincideixen els que tornen de la festa amb els que van a la feina, enmig de la ressaca de l'alcohol i dels llençols, obres el ulls. No tens son. No saps què fas despert. No busques res concret. Existeix un destí. Totes les pistes apunten cap al mateix objectiu. Senyals estranys que sovint irrompen sobtadament fora de qualsevol lògica natural i humana. Existeix un destí. Una biografia és un mapa. En el silenci espès de la matinada comprens que, per damunt dels teus desitjos i de la teva voluntat, hi ha un guió que tu no escrius. Existeix un destí. I aprens a ser dòcil com un nen...

... per als pagesos del meu poble, per als professors de batxillerat amb què em trobo, per als petits empresaris, el balanç polític del darrer tripartit és un pur no-res. Res de res de res. I en algun cas (per exemple, per als professors de batxillerat que s’han quedat sense hores de filosofia) l’únic que el tripartit ha produït és, directament, una agressió imbècil, del tot immerescuda.

Segueix-me al Twitter Crònica de Saül Gordillo

M'he passat tota la vida lluitant contra l'ombra, contra la meva pròpia ombra, contra totes les ombres que m'habiten. Sempre hi ha hagut una platònica aspiració cap a la llum, però aquesta aspiració massa sovint s'ha vist enterbolida per ombrívoles tendències que han enfosquit el camí gens recte de la meva existència. He fet el que he pogut, he procurat mantenir l'equilibri i, de vegades, no me n'he sortit. Parlar de llum i d'ombra pot semblar una metàfora, però no ho és. La foscor és real i veritable. Paul Celan no ho dubta: Wahr spricht, wer Shatten spricht (qui diu ombra diu veritat). No podem desempallegar-nos-en. L'ombra ens constitueix com a éssers tenebrosos: Su misterioso estar en brazos de la sombra. Pues sombra es, sombra somos... (Ángel Crespo, Iniciación a la sombra, Hiperión 1996). Per això escric. Les paraules també són ombres: in der Dünung wandernder Worte . El blanc és insuportable i cal tacar-lo, macular-lo. L'escriptor embruta el ...

Per exigències paternoprofessionals, segueixo atentament cada capítol de la sèrie Física o Química , que emeten els dilluns per la nit a Antena 3. Mentre mirava el capítol d'ahir vaig descobrir que tot l'argument es fonamenta en dues premisses bàsiques: 1) La mitificació absoluta de l' amor , que ho justifica tot. 2) L'absoluta banalitat del sexe No cal dir que ambdues premisses són errònies i pernicioses perquè condicionen el capteniment dels personatges fins al punt de convertir la seva vida en una muntanya russa d'allò més inconsistent. M'estalvio d'entrar en consideracions de caire moral. La sèrie "educa" els adolescents en la mesura que proposa una "ficció televisiva" que ells encara no són capaços de discernir "críticament". Aquí rau el perill. La barreja de sexe i amor sense cap criteri conforma una amalgama infumable que només serveix per a confondre encara més l'espectador. Admeto que la realitat adolescent implic...

Aquest dijous 11 de setembre , Diada Nacional , participaré en una xerrada-col·loqui amb Saül Gordillo a Cabrera de Mar . La iniciativa ha estat d' Albert Calls , que farà de moderador. El tema que tractarem és " La Catalunya digital. El catalanisme a la xarxa ". Jo parlaré de la creació del concepte de Catosfera , centrant-me més en l'àmbit lingüístic i cultural, tot relatant la meva experiència com a promotor i coordinador de LCL_08 .

T'escric com qui camina sense témer la mort... Que un blog plegui no és ni bona ni mala notícia. Cada dia neixen i moren milers de blogs. Però si el blog que plega és un dels nostres , ja és una altra cosa. L2P no és un blog qualsevol. La seva vocació (doblement) perifèrica, la seva dissidència, la seva veu tan particular i bolanyesca , el fan un blog imprescindible, diria que "de culte", si aquesta expressió no sonés a cursi. Odio escriure rèquiems. Després de tots aquests anys, entre Subal i servidor hi ha hagut de tot, moments d'idil·li i moments polèmics, sempre amb el respecte mutu per davant de tot. Subal és Miquel. Això ja ho sabia fa temps. L'anonimat és un estat transitori, un equilibri inestable que, per la força, acaba trontollant. Vaig desvirtualitzar-lo el dia que la Tina (una altra exbloguera que trobem molt a faltar) va presentar el seu llibre a l' Horiginal , el temple sagrat dels poetes perifèrics. Em sap greu. No ens podem permetre el luxe...

Ens el vam trobar a la Plaça de Santa Eulàlia quan estàvem prenent un resfresc en una terrasa després de la presentació de LCL a Can Alcover . En Biel el va en veure passar, el va saludar, i ell va venir fins a la nostra taula. Després me'l van recomanar molt vivament, sobretot el seu últim llibre: Pèls i senyals . Parlo de Sebastià Perelló . M'ha fet gràcia trobar que a la línia 9 de la pàgina 12 el narrador del llibre esmenta la Plaça de Santa Eulàlia. Més endavant, aquest indret tornarà a sortir a les pàgines 71 i 136. La trobada fou la nit de dijous passat després d'un dia d'allò més emotiu i calorós. No coneixia Perelló. Al juny va presentar el llibre a Can Alcover . Ahir me'l vaig comprar i avui llegit està. El protagonista es diu Felip, fa de falconer a l'aeroport i és un solitari recalcitrant i desbruixolat que s'esbrava escrivint el seu quadern menjussat , un soliloqui excessiu, una logomàquia plena de descripcions i reflexions, parant esment en...

No estimem una persona, sinó que estimem l'agradable sensació que ens proporciona el miratge d'estimar-la . Artús Brotau , Dietari d'estiu Aquest és el miratge que nodreix l’amor humà, l’essència última i primera de l’enamorament, la ficció fonamental que mou i remou el cel i les altres estrelles, l’ànima del món, la deu de totes les rialles, l’aiguaneix lacrimal, el suprem malentès que permet la supervivència de les espècies, la mentida més veritable, la veritat més mentidera, el suplici de la carn, la crucifixió de l’esperit, la fosca inspiració dels poetes, el batec enardit, la pulsió libidinal, el sanglot orgasmàtic, la causa final de les primaveres per venir, la núvia vestida de blanc, els anells que encadenen, l’amarga gelosia, els somnis de prínceps blaus, les caputxetes salvatges, els llops encaputxats, la il·lusió dels compromisos eterns, la presumpta fidelitat, la xocolata del lloro, fes-me el que a mi m’agrada que jo et faré el que a tu t’agrada, quid pro quo,...

Twiter Fotos meves Fotos Benjamí Són les 6 del matí i ja he dormit prou, malgrat que vaig retirar-me tard després de penjar les últimes fotos del dia . Encara no ha sortit el sol. La finestra de l'habitació 205 dóna al pati interior d'aquest hotelet urbà en el que es respira una calma monàstica. Encara em queden unes hores a Palma fins que l'avió JK 5711 d'Spanair s'enlairi a les 11:25 de tornada cap a casa. Abans de les vacances, Elisenda Farré em va proposar de fer la presentació de LCL a Can Alcover . N'Elisenda és una dona eficient i molt preparada. Ella és la que dirigeix aquesta casa-museu on es venera la memòria d' un dels grans escriptors mallorquins. Gràcies, Elisenda, pel teu tracte exquisit i per la bona feina que has fet! I a veure si t'animes a fer un blog del centre ... Aquí la teniu al jardí alcoverià: Casualitats de la vida han volgut que n'Elisenda sigui filla d'una de les blogaires mallorquines que han participat en el llibr...

Fotos entrevista IB3 Ràdio Llegeix el relat

El vol Spanair JK 5700 surt a les 12:40 (no rigueu, que jo no les tinc totes). Estaré 24 hores a Mallorca per a presentar la criatura que vam gestar fa 9 mesos . En aquest post anterior podeu trobar tots els detalls. M'acaben d'entrevistar a Ona Mallorca i demà ho faran a IB3 Ràdio . Recordeu : a les 20 h. a Can Alcover Intentaré fer la crònica en directe... També en parlen: Antaviana Llorenç Carreres Ricard Garcia Filant prim El pèndol de la Victòria Sala de premsa Cossetània Agenda Can Alcover IBWEB Plaguetaire

Claustre, reunió de caps de departament, curs de formació, reunió de departament, reunió d'equip docent, reunió de tutors, distribució de llibres, reunió de la comissió de qualitat, sessió de formació, reunió de professorat amb guàrdies de pati, treball personal, acollida d'alumnes, conferència inaugural, classes amb horari normal... Se'ls podrà donar el títol de l'ESO encara que tinguin tres assignatures suspeses . Dessmond és massa benèvol en les seves valoracions . No es tracta d'una crisi, sinó d' una cosa pitjor . Anit, mentre contemplava astorat el primer capítol de la nova temporada de la sèrie Física o químic a , (que és la sèrie que no es perd ma filla i que, com ella, segueixen tots els meus alumnes), rumiava... Hem anat massa lluny. On són els límits.? No, la culpa no és de Nietzsche. Els guionistes d'aquesta sèrie i els cafres que l'emeten -cercant només els índexs d'audiència- haurien d'estar a la presó per fer apologia de... de TOT...

És quan tot està perdut que trobes una sortida. Sempre pots surar com un tap. Hi ha huracans que ens deixen baldats. Hi ha catàstrofes abracadabrants. ¿Com és possible que existeixi tanta bellesa? ¿No ens cansarem mai d'odiar? Entre totes les mentides, para esment i garbella la veritat més gran: ni res ni ningú pot oposar-se a la teva felicitat . Aquest és el riu imparable. Aquest és l'huracà. És quan tot està perdut que el destí et dóna un cop de mà. ¿Que no creus en el destí? Pitjor per a tu. Entre totes les mentides, para esment i desxifra el teu camí veritable. Si el trobes, seràs feliç. Si no el trobes, sempre pots surar com un tap .