10.9.08

La temptació de l'ombra

M'he passat tota la vida lluitant contra l'ombra, contra la meva pròpia ombra, contra totes les ombres que m'habiten. Sempre hi ha hagut una platònica aspiració cap a la llum, però aquesta aspiració massa sovint s'ha vist enterbolida per ombrívoles tendències que han enfosquit el camí gens recte de la meva existència. He fet el que he pogut, he procurat mantenir l'equilibri i, de vegades, no me n'he sortit.

Parlar de llum i d'ombra pot semblar una metàfora, però no ho és. La foscor és real i veritable. Paul Celan no ho dubta: Wahr spricht, wer Shatten spricht (qui diu ombra diu veritat). No podem desempallegar-nos-en. L'ombra ens constitueix com a éssers tenebrosos: Su misterioso estar en brazos de la sombra. Pues sombra es, sombra somos... (Ángel Crespo, Iniciación a la sombra, Hiperión 1996).

Per això escric. Les paraules també són ombres: in der Dünung wandernder Worte. El blanc és insuportable i cal tacar-lo, macular-lo. L'escriptor embruta el món amb les seves ombres. ¿Què us penseu que han estat totes les meves obres? Impura catarsi. Kenosi. Un intent desesperat de vomitar les ombres. Però les putes ombres romanen dins. No hi ha res a fer.

Porto 44 anys així, fart de viure en aquest entrellum, fart de fer equilibris, fart de contradir-me cada dia i cada nit. Un certa penombra assetja al fons del passadís. Bec xampany francès, Mumm Cordon Rouge. Els telèfons no responen.
Vagarejo entre els records mentre la solitud m’empaita. Et cerco debades conscient que ets molt lluny. No n’hi ha prou amb les paraules. No n’hi ha prou amb els misssatges que llenço dins l’ampolla. Naufragi inevitable.
Sento que ha arribat l'hora de fer el pas definitiu.

Puede ser un silencio lo que sientas, y una ausencia de alas...

3 comentaris:

Pedra Lletraferida ha dit...

Ens veiem al costat fosc de la Lluna, Toni. Benvingut!.

josepmanel ha dit...

Sí, sí, ja ho crec...

Victoria ha dit...

És un bell post, sencer, sincer... i per això el que diu resulta temible. No havia gosat comentar-lo. Només el vaig mirar en silenci i vaig esperar amb fe que n'hi hagués prou amb la catarsi d'escriure per esbandir les ombres. Avui he vist que la lluna t'ha fet aliança i estic contenta i molt més tranquila. Jo sé, com tu, que hi són les ombres, a dins i a fora, però la llum me la crec sempre, encara que no la vegi a vegades i em nodreix per l'endemà. Amb la teva professió no et pots permetre defallir.. l'estat de l'ombra no és l'únic estat i la gent jove ho de saber, gent com tu li ha de transmetre. Memòries