Segueixo estirant el fil dels sambaquis i em planto al Museu de Sambaqui de Joinville. N’hi ha dos més, al Brasil, de museus dedicats a aquest tema: un a Florianápolis i un altre a Beirada.
Aquest és un museu petit en el qual s’exposa una col.lecció de diverses peces trobades (ceràmica, estris, ossos, collars). La Giana és la persona que fa les explicacions. M’informa que a la ciutat hi ha 41 sambaquis! Me’ls mostra en un mapa. Resulta que alguns sambaquis estan a la vora dels rius, ben allunyats del mar. Coincidim que eren llocs sagrats, amb una clara intencionalitat meta-física, en la mesura que els seus constructors eren conscients de la importància del soterrament. La Giana recalca que els esquelets trobats sempre adopten la posició fetal...
Al museu hi ha una reproducció de com podria ser el cap dels sambaquieiros. Sembla que tindrien trets mongoloides.
Em recomana que visiti un sambaqui que hi ha a la Prainha de São Francisco do Sul. Li faig cas i decideixo que avui dormiré allà.
És un lloc especial amb una energia molt potent. El sambaqui, totalment cobert de vegetació i envoltat de roques enormes, està situat entre la Praia da Saudade (Prainha) i Praia Grande, 23 km de natura verge que arriba fins a l’extrem sud de l’illa. En aquesta zona (Parque Estadual Acaraí, reserva ecològica ambiental) hi ha un parell de sambaquis més. Demà els buscaré.
Oceà obert. Paradís dels surfistes. Regne de Yemayà...
NB: Pousada Prainha (situació privilegiada, preu imbatible, tracte familiar -Mauro és el propietari)
