ENTRELLUM

Vaig conèixer la Renada-Laura Portet  fa 20 anys, quan vaig ser guardonat amb el XII Premi Francesc Català de Poesia d’Òmnium Cultural de Perpinyà.   Ella formava part del jurat. Des del primer moment em va captivar el seu entusiasme visceral, la vitalitat encomanadissa d’una dona eixerida, apassionada, rebel, compromesa, amb una vèrbola encisadora i una ànima tan gran que sembla mentida que pugui encabir-se dins un cos tan menut. Tota una Dama de les lletres catalanes, síntesi sublim d'intel·ligència i sensibilitat, encara que ella humilment s'autodefineixi com a "nineta de cabells blancs amb un mal geni d'ortiga"... Tota ella veritat, essencial i radical, radicalment lliure, libèrrima...  Aleshores jo tenia 37 anys i ella 37 més que jo. Ara està a punt de fer-ne 95 i viu en una residència de gent gran a Elna.  Més tard, quan l'any 2008 vaig guanyar el Premi Internacional Antonio Machado a Colliure, vaig tenir ocasió d'estar més temps amb ella, compart...

Bufa tramuntana de la bona. Tota la nit ha estat bufant. Des que vaig arribar aquí que l'esperava. Diuen que les tramuntanades d'estiu no tenen res a veure amb les d'hivern. Aquesta és suportable, sobretot si ets a recer, com ara estic, assegut a l'eixida, sota la glicina, albirant el Montgrí més enllà de la badia. Sovint el vent s'esvera i parla llengües estranyes que vénen del nord. Provo d'entendre el que em diu... El meu procés d' empordanització progressa adequadament.   Ahir vaig pujar a Perpinyà i vaig aprofitar per a saludar una amiga que aviat farà 85 anys. La Renada segueix tan vital i lúcida com sempre. La seva petitesa física contrasta amb el seu immens esperit de donassa eixerida, apassionada i militant. Un exemple absolut, una mestra en majúscules. L' incendi de La Jonquera crema des del migdia. La columna de fum s'estén sobre l'Empordà i gran part de la badia. Les previsions anuncien una davallada del vent per ...

Toni Quero em fa arribar un exemplar dedicat del seu primer llibre de poemes: Los adolescentes furtivos ( Cap Béar éditions , 2010), publicat en versió bilingüe castellà-francès, en una magnífica traducció de Renada-Laura Portet. L'obra va ser la guanyadora del Premi Internacional de Literatura Antonio Machado 2009. Vaig defensar-la com a jurat perquè em va atrapar des del primer vers. Tenir-la ara entre les mans, en una edició acurada (amb pròleg de Pere Gimferrer!), m'omple de satisfacció. Desitjo tota la sort al poeta sabadellenc en aquesta opera prima . Segur que en vindran més. Us copio un dels poemes que més m'agraden: Yo sé un nombre con el que te invoco, piedra y sueño, nocturno entre los hombres. Yo sé un nombre que te regresa, sonriente del otro lado al origen de cuanto hubo sin demandarme nada. Acudes con tu propia transparencia, esbozada apenas en el latir apresurado de las arterias y el vacío de tus cuencas. Quisiera invocar también mi propia luz, la tez nívea...

L'Accent Catalan és la revista del Consell General dels Pirineus Orientals . Fa un mes em van telefonar per a fer-me una entrevista ... El que ha sortit publicat és això: Fixeu-vos en la "traducció al català" que hi ha davall de la versió francesa... Perquè després diguin que Montilla destrossa el català ! No us perdeu la carta que Renada Portet , afligida i desolada, ha enviat al President del Consell General protestant per aital exploit . Aquí la teniu: La constitució francesa ja reconeix la nostra llengua com a regional , però si la manera de promoure-la és perpetrar textos com aquest, millor que la deixin estar...

Gràcies al Joan , hem aconseguit millorar la qualitat del video del lliurament del Premi Machado ( 24.2.08 ). Aquí el teniu: Atenció: de 6:43 a 7:40 Premi Internacional de Literatura Antonio Machado 2008 Notícia al Canal Mollet TV

Quan he sortit de Vallromanes plovia. Un dia rúfol. He arribat a Cotlliure a dos quarts d'una. Com que la reunió a la qual estava convocat no començava fins a les 14 h. he aprofitat per passejar una estona fins que m'he assegut a la terrassa del restaurant Le San Vicens , davant del mar, i he demanat un verre de vi blanc. Vaig començar el Quadern de Cotlliure el 21 de febrer. Avui el duia amb mi i he continuat escrivint... El cel està molt ennuvolat. Bufa vent de tempesta. Sembla que la gropada prové de Catalunya. Si cauen gotes m'hauré d'aixoplugar dins el restaurant. He demanat una assiette San Vicens (una salade que porta salmó fumat i un bloc de foie). El vi blanc és sec i fresc, perfecte. La reunió és al Centre Cultural. Primer m'entrevistaré amb l'editor, Jean-Pierre Gayraud , de Cap Béar Éditions . Hem de decidir com farem el llibre. Serà trilingüe (català / castellano / français ). La traducció al castellà ja està enllestida. L'he feta jo ma...

Avui faré una cosa que no he fet mai: escriuré una llista amb les meves principals influències literàries. Per influència literària entenc no solament els autors dels llibres que he llegit (perquè aleshores la llista seria quilomètrica), sinó sobretot els autors dels llibres que he viscut . [Algun dia explicaré la diferència entre un "llibre llegit" i un "llibre viscut", i què significa "viure un llibre"] He limitat la llista a 16 escriptors (5 catalans, 4 alemanys, 2 francesos, 2 britànics, 2 castellans i 1 portuguès) tres dels quals encara són vius. Els escriptors vius afegeixen a la seva influència literària també una influència humana o biogràfica. Voilà : Màrius Torres Fernando Pessoa Hermann Hesse Friedrich Nietzsche George Orwell Louis-Ferdinand Céline Arthur Rimbaud D. H. Lawrence J. W. von Goethe Thomas Mann Josep Pla Guillem Viladot Biel Mesquida Enric Vila-Matas Renada Laura Portet Antonio Machado [ Avís per a despistats : això NO és un me...

Venetia i jo entremig dels agapants florits parlant de tu ( BM ) Torno a les lletres solitàries. Retorno al jardí. Les flors de l'agapant han començat a esbadellar-se. Agapanthus africanus , la flor de l'amor, el lliri africà. Una umbel·la de flòsculs nivis que corona una tija de metre. Me la va regalar fa dos anys l'amiga Uli. Els agapants del jardí del Palau de les Heures . Els agapants que vam descobrir amb l'amiga Kali a Calella de Palafrugell l'estiu de 1997. Agapants a Cap Roig. Agapants a l'ombratge dels magnoliers les flors dels quals vam collir aquella inoblidable nit de Sant Joan fins a embriagar-nos de plaer... La nit que vas sortir del cos i no volies tornar. ¿Recordes el menjador del pis de Can Mollet saturat de fragància de magnòlia? L'endemà totes les flors s'havien neulit, havien perdut llur albor, despulles deixatades d'aquella nit insomne. Ens vam dutxar junts. Agapants que es desclouen per a ensenyar els estams carregats de p...