25.5.08

El temps de les cireres


Quan he sortit de Vallromanes plovia. Un dia rúfol. He arribat a Cotlliure a dos quarts d'una. Com que la reunió a la qual estava convocat no començava fins a les 14 h. he aprofitat per passejar una estona fins que m'he assegut a la terrassa del restaurant Le San Vicens, davant del mar, i he demanat un verre de vi blanc.

Vaig començar el Quadern de Cotlliure el 21 de febrer. Avui el duia amb mi i he continuat escrivint...
El cel està molt ennuvolat. Bufa vent de tempesta. Sembla que la gropada prové de Catalunya. Si cauen gotes m'hauré d'aixoplugar dins el restaurant. He demanat una assiette San Vicens (una salade que porta salmó fumat i un bloc de foie). El vi blanc és sec i fresc, perfecte. La reunió és al Centre Cultural. Primer m'entrevistaré amb l'editor, Jean-Pierre Gayraud, de Cap Béar Éditions. Hem de decidir com farem el llibre. Serà trilingüe (català / castellano / français). La traducció al castellà ja està enllestida. L'he feta jo mateix amb l'ajuda de l'amic Carles Latre, professor de castellà del meu institut. Ara ens falta escollir qui serà la traductora al francès. Hi ha dues candidates. Aprofitant que l'any vinent és el 70è. aniversari de la mort de Machado, la Fundació està preparant un programa d'actes molt especial entre els quals s'inclou la presentació del meu llibre... Torno a ser a Cotlliure. És el temps de les cireres.
Havent menjat m'he reunit amb l'editor. Ens hem posat d'acord de seguida. Vol fer una edició normal i també una pocket. Es distribuirà a tots els Fnac francesos i espanyols; a més, es podrà trobar en algunes llibreries catalanes. Després he estat convidat per Guy Llobet (el president de la Fundació) a l'Assemblea General que, oh la la, ha durat tres hores! Érem una dotzena de persones de diverses procedències: una representant de l'Ajuntament, Miquel Martinez (secretari), Pau Combaut (tresorer), Renada-Laura Portet, Monique Alonso, André Bonet, etc. Ens han anunciat que la Casa Quintana (l'hotel on va morir Machado, i que encara està com aleshores), per fi podrá convertir-se en museu. La sorpresa ha estat quan Guy Llobet m'ha demanat si volia pertànyer al Consell d'Administració de la Fundació i ser membre del Jurat del Premi Machado 2009. Non, c'est pas une blague! Amb el meu precari francès de l'època del batxillerat he agraït la confiança, conscient de la responsabilitat que suposa aquest repte. Havia arribat al matí com a lauréat d'enguany i marxo per la tarda com a membre de la Fundació i del Jurat!

La pluja no ha durat gaire. Pels volts de les set he enfilat el camí de retorn. A la vora de la carretera hi havia una parada on venien cerises de Céret. N'he comprat una capsa. Boníssimes. Diuen que són les millors de França. C'est vrai.

4 comentaris:

Joan Arnera ha dit...

Essent a Cotlliure, Toni, en comptes de demanar un "verre" de vi blanc podries haver demanat un vas (i t'haurien entès!). En comptes d'una "salade" el què has menjat era una amanida (en algun lloc he llegit que es pot dir ensalada, en català, també, no ho sé del cert). En comptes d'exclamar-te "Non, c'est pas une blague!", podries haver dit: No, no és una broma! En comptes de "lauréat" eres senzillament premiat o si ho vols, llorejat. Tothom sap, per altra banda, que a Ceret hi venen bones cireres del Vallespir, no pas "cérises". I no són les millors cireres de França (França queda més amunt), sinó que són les millors cireres de Catalunya, en franca competència amb les de l'emprdanesa vila de Terrades, per cert. És bén veritat, això que dic (i no pas "c'est vrai").

Hòstia, un dels PITJORS posts que has escrit mai, Toni, t'ho dic de debò. Un desastre. Tingues la bondat de corregir-lo, cony.
Au, i no t'ho prenguis malament, però és que no m'agrada que facis el ridícul.
Salut!

Toni Ibañez ha dit...

JOAN, TENS MÉS RAÓ QUE UN SANT!!!!

El problema és que em vaig passar tot el sant dia escoltant i parlant francès (la realitat és la que és, per què negar-ho, ja m'agradaria poder enraonar sempre i amb tothom en català!) i resulta que tenia el cervell saturat quan vaig fer el post per la nit.

Si et serveix per a compensar aquest "desastre" de post, mira't aquest altre que vaig escriure a les acaballes de febrer: Quadern de Cotlliure_5

Joan Arnera ha dit...

Errare humanum est.
Salut

JOAN CALSAPEU ha dit...

¿I què, si parlaven en francès? ¿Que no l'entenien, el català? Jo he pujat moltíssimes de vegades a la Catalunya del Nord i quasi quasi quasi sempre m'han entès parlant jo en català. Intento recordar les vegades que m'he hagut de passar al francès (un francès de supervivència, pots comptar) i me'n surten ben poques... Però que consti que no et vull renyar: prou que en Joan Arnera t'ha picat la cresta!