19.5.08

La crítica anònima

Embafat d'un diumenge radiant ple d'elogis, rastrejo la xarxa cercant les ombres... Ja sabeu que a mi m'agrada l'entrellum. M'estranya no haver trobat gran cosa negativa, acostumat a rebre sempre d'ençà que estic exposat a les crítiques dels sempre simpàtics i incombustibles internautes anònims. Per fi, en els comentaris de la notícia de l'Avui, he trobat la preciosa perla que buscava. Diu així:

Amb tots els meus respectes pels qui hi heu participat, em miro l'invent amb molt d'escepticisme (per dir-ho suau). Perquè és l'invent personal d'algú que no em mereix cap tipus de crèdit, que va d'apòstol de la "nova literatura" virtual i en quan pot la posa en paper (o sigui, com sempre). D'algú que diu blasmar les capelletes, i a la que pot se'n munta una. La literatura demana menys estridències i menys protagonismes; i més treball i més silenci

anònim 18.05.2008, 10:06

No comentaré el comentari perquè no acabaríem mai. Tanmateix felicito l'anònim per dues coses: escriu força bé (comparat amb el nivell de redacció de la majoria dels comentaristes digitals) i es nota que coneix molt bé el que escric, és a dir, es tracta d'una persona amb molt bon criteri.

2 comentaris:

Oscar Ramírez ha dit...

Hola Toni.

Als suposats anònims que, suposem són gent propera en un intent de desgastar, no cal fer-los cas. És més, si poses en una balança els comentaris previs al dia 18, els del dia 18 i els posteriors, arribaràs a la conclusió que tot ha anat a la perfecció i que, de gent frustrada n'hi haurà sempre. Jo estic amb tu com a blogaire, com a persona que ha vist que allò que fa un any i mig o dos eren "invents ridículs" ha comprovat que la xarxa i els seus reals usuaris hi tenen/tenim molt a dir. Endavant amb tot allò que facis i, sobretot, que mai t'afectin aquells elements sobrants de la majoria que, de ben segur, també tenen la seva majoria tot i que per a nosaltres aquesta majoria sigui una simple minoria.

El que mai et vaig dir ha dit...

Si fins i tot han parlat bé de les croquetes!!
Em queda la recança de no haver pogut venir.
à la prochaine, que diuen.