ENTRELLUM

Han passat set triennis d'ençà que el setembre de 1989 vaig començar a fer classes en un institut públic de l'àrea metropolitana de Barcelona, concretament a l'IES Vinyes Velles de Montornès del Vallès. Després vaig fer cap a L'IES Marina de La Llagosta (1990-1997) i més tard a l'IES Gallecs de Mollet (1997-2009). La meva experiència professional en aquests instituts públics del Vallès Oriental em permet abordar la qüestió de la llengua amb un cert coneixement de causa. La sentència del TC declara de iure el que la realitat fa anys que exhibeix de facto : que, a casa nostra, la llengua vehicular de la majoria dels alumnes i dels professors és el castellà. Hi ha hagut cursos en els quals m'he trobat que els únics professors que fèiem les classes en català érem el de llengua catalana i servidor. Només calia parar l'orella pels passadissos durant les hores de classe, i no cal dir a l'hora de l'esbarjo. Jo mateix he viscut aquest fet de manera molt inc...

Ja s'acaba el 2009. Ufff, quin any! El recordaré sempre. En aquests moments hi ha dos temes que em preocupen molt especialment: La independència de Catalunya #13D El perill de l' integrisme islàmic a casa nostra Ambdós tenen a veure amb la immigració , l'actual i la dels anys seixanta, la franquista, la que ens va portar els xarnegos . L'actual immigració és més tutti-frutti : moros, negres, sud-americans, xinesos, russos... És un fet que tota aquesta allau immigratòria ha diluït substancialment la catalanitat de Catalunya. El problema de la independència és un problema d' identitat . França es troba de ple en aquest debat . Saber qui som, però sobretot saber què volem ser, cap on volem anar. Que Catalunya es descatalanitza és una evidència palmària. La descatalanització ha portat una espanyolització creixent i, si badem massa, deixarà pas a una islamització perillosa . Ens agradi o no, la demografia s'imposa. Els immigrants són subjectes de drets i de deu...

Hi ha gent molt curta de gambals ... Jah, Parlant de respecte , el primer que hauríeu de fer tu i el coi de “Jefe Rojo” és IDENTIFICAR-VOS, donar la cara i el nom i deixar-vos de nicks i inicials. N’estic més que fart, de respondre “fantasmes” que s’emparen rere l’anonimat per atacar-me. Segon. Jo no he insultat ningú. Si un paio de Cornellà vol escriure el seu blog en castellà, cap problema. Però NO FORMA PART DE LA CATOSFERA . Ell s’ho perd. És català? Per què viu i treballa i paga impostos a Catalunya? Per mi és un xarnego . El diccionari ho defineix clarament (accepció 1.2): http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0167764 Serà la darrera vegada que ho escrigui: CATOSFERA = EN CATALÀ Apa. Passi-ho bé. Hasta los polos Visca!

Pena. Fem pena. Les rodalies de la perifèria. Els perifèrics de la rodalia. Catalanets mesells , soferts, avesats al maltractament estatalista. Pena. Caos. A la imatge teniu la cara d'Espanya: aquest funcionari gris que l'Imperi Borbònic ens ha enviat per acabar d'anorrear-nos. Que si José Luís o Josep Lluís! Quin gran problema! Pena. Peneta. Fàstic. L'AVE ja fot 15 anys que arriba a La Giralda, i demà passat arribarà a Màlaga i a Valladolid, però aquí CAOS. Caos i pena. I si poden ens enfonsaran la Sagrada Família. Els Nadal Brothers bla bla bla fent veure que ens defensen quan l'únic que defensen és la seva bicoca. La gent calla i s'empassa el que faci falta. Ningú no crida. Ningú no es rebel·la. Som catalans. Gent ferrenya. Perdedors de mena. Que ens enculin sense vaselina. Ja no ens ve d'aquí. Espanya se'n fot i ZP només té por de perdre algun vot de la seva perifèria metropolitana. Les rodalies de la perifèria. Els nous catalans , que deia aque...

El reialme borbònic s'inflama cada dia més amb el guerracivilisme entre PPeros i ZPeros (les dues espanyes de sempre que, segons el poeta , ens glaçaran el cor). Sense entrar ara en el conflicte basc , aquí tenim una altra batalla que podria recruar fins amenaçar la pacífica convivència nostrada: l'enfrontament entre catalufos i xarnegos . De la mateixa manera que hi ha dues espanyes, també hi ha dues catalunyes: la Catalunya Catalana (que va des del catalanisme light fins a l'independentisme més canyero ) i la Cataluña españolista (que va des de la catalanoindiferència no-sabe-no-contesta fins a la catalanofòbia més fatxa ). Alguns parlen d'un fifty-fifty que, en un hipotètic referèndum, donaria un resultat molt ajustat, potser un empat tècnic. O no. Ni sóc profeta ni tinc dades fiables. Les circumstàncies -sempre empitjorables- i la radicalització creixent ens poden conduir fins a un punt sense retorn on haurem d'escollir en quin bàndol estem. Tu i jo p...

És un company de feina que sempre parla en castellà. El veig de bon matí i li pregunto si ahir va cantar Els Segadors . Em respon que no. Li dic: Et saps la lletra? I em diu que no, però que la podria taral·lejar. Segueix el meu interrogatori: ¿Quant de temps fa que ets a Catalunya? Va venir l'any 1971 provinent de Ciudad Real. O sigui, fa 36 anys que viu i treballa aquí. ¿I no et fa vergonya no saber-te l'himne de Catalunya? ¿I no et fa vergonya parlar sempre en castellà? Com a professor de primer cicle de secundària que ets, hauries de donar exemple, no? Fa cara de besugo i se'n va. Aquest és El Gran Problema. Sisplau, Ignasi, no fugis d'estudi. Aquest menyspreu mandrós de les "essències" em sona al discurs montillista segons el qual hem d'oblidar el debat per la identitat. Pots ser tot el pragmàtic que vulguis, pots defensar la Real Politik , però no pots obviar que en aquests moments Catalunya necessita un salt endavant després de 30 anys d'autono...

Costa entendre l' esperit del temps . Tant me fot Pepsi que Coca-Cola, Ballantines que J&B. Posa'm el que vulguis. Pujol predicant al desert : Lo savi ancià, que des d’un cim l’obira, sent estremir lo cor com una lira: veu a l’Àngel d’Espanya, hermós i bell, que ahir amb ses ales d’or cobrí a Granada, eixamplar-les avui com l’estelada i fer-ne l’ampla terra son mantell. L' esperit del temps , confús, raquític, inert. Pujol no és Herder, ni tampoc Hegel. ¿Quin romanticisme ens queda en aquest cafarnaüm de franquícies i grans magatzems? L' esperit del poble hauria de projectar-se sobre la història... ¿Som una nació o una amalgama de turistes, xarnegos, moros, negres, sudaques, independentistes, abstencionistes i panxacontents? Què collons som? Posa'm tres glaçons i calla, coi, que em desconcentro, ara que estic inspirat... ¿Saps quants mesos feia que no estava inspirat? Ni me'n recordo. Costa entendre l'embull en el qual estem ficats. Ara va millor l'...

Les meves corresponsals a Can Zam (avui totes afòniques) m'envien fotos de l'esdeveniment i m'expliquen anècdotes de primera mà. Cap control de seguretat. Dues cançonetes en català i prou. Sembla ser que, pels volts del migdia, Montilla va aparèixer al lloc dels fets i va pujar a l'escenari acompanyat del mestre de cerimònies . Què van dir? Doncs que aconseguirien un sou base de 1.000 euros i vivenda digna per a tothom . Sic. Populisme? Demagògia? Electoralisme? No, no pas! Molta gent preguntava qui era aquell senyor ( Montilla ) i què havia vingut a cantar... El País : Justo sobre las 12.15 horas apareció en escena José Montilla , acompañado por el anfitrión, el cual le invitó a tomar contacto con "la Cataluña real" allí concentrada. Bueno, la noche anterior al presidente no le había ido demasiado bien con otra Cataluña no menos real, la que se dio cita en Verges y que le propinó un sonoro abucheo, junto con un genérico rapapolvo a toda la izquierda por ...

El verdadero presidente de Cataluña no es Montilla, sino Justo Molinero . Montilla es sólo el gestorcillo del cotarro . Algunos catalufos que estan en Babia creen que el acontecimiento más importante de este fin de semana es la (presunta) despedida de Luís Lago , ese cantautor tan aburrido y pesao al que no se le entiende nada cuando canta (y menos cuando habla), que todavía vive del cuento de una gallina que ya no sirve ni pal caldo y de una estaca que al fin cayó de puro asco. El Luís Lago este lo mejor que pue hacer es jubilarse. Que lo sepas: LO MÁS GRANDE va a pasar este domingo en CAN ZAM . No me lo pierdo por nada del mundo . El (puto) amo de RadioTeleTaxi (el Polanco-Berlusconi catalán, el rey del populismo barato, patriarca de la Andaluña profunda) ha montao un buen sarao pa celebrar el 25 aniversario de su negocio, un negocio que arrastra masas . Centenares de miles. Mira toa la peña que van a actuar: ARTISTAS . Y los buses que vienen de tos laos: AUTOCARES . Los del bur...

No és la primera vegada que em passa: a classe de batxillerat, posant un exemple de xenofòbia, utilitzo la paraula xarnego i els alumnes aixequen la mà i em demanen què significa. Jo els dic: De debò que mai no us han dit xarnegos ? I responen que no, que és la primera vegada a la seva vida que senten aquesta paraula. Aleshores la defineixo: Xarnego és una persona que va néixer fora de Catalunya, va venir a viure aquí i, malgrat els anys, no està integrada lingüísticament, és a dir, que no parla català . Ah -diuen ells-, como mi abuela! Sembla ser que Montilla ja té biografia (o radiografia?), un volum prologat per la flamant Creu de Sant Jordi sister Moix que comença amb una definició, en català i en castellà, de la paraula xarnego ! Un dels comentaristes de l'e-notícies escriu: Miquel (Sant Pol) · Avui a les 17:39 h. Confirmat: només els espanyolistes (socialistes inclosos, òbviament) usen el terme "xarnego" i volen q en p...

A l'entrada de Moyé venint de La Llagòstia em trobo una tanca publicitària amb el ceballot Montilla blanc i negre que em dóna l'esquena maleducadament. Hi posa: "Fets, no paraules." Rumio l'eslògan. Sí: fets, fets consumats, fets fefaents, fets fàctics... Aquests sociates rebutgen la paraula ( logos ), i ho entenc, perquè alguns quan obren la boca demostren el seu analfabetisme funcional. Pepe Montilla Presidente : fets, pets, fems... El ceballot Montilla ens dóna l'esquena i, a totes llums , s'estima més callar. Ui, ui, ui... quins fums aquest xarnec! Altres posts montilleros: 1 , 2 , 3 , 4

M'honora d'allò més que en un dia tan assenyalat com el d'avui un bloguer de la vella guàrdia al qual sempre he llegit amb atenció dediqui un post sencer a la meva humil persona i als meus humils escrits. Gràcies, Antoni, però aquesta estratègia per tal d'augmentar les visites ja està molt vista. Tanmateix, com que la tarda es presenta ensopidota (ara fan sardanes a la plaça del poble i, més tard, a les set, faran havaneres...), em distrauré provant d'aclarir l'embolic que t'has empatollat en el teu post confús, passant per alt, això sí, alguna expressió desencertada com ara "carn de psiquiatra"... Paciència, doncs, que m'ho prendré amb calma, val, Czech Telecom a.s., Czech Republic... En primer lloc, mai no he defugit la contradicció . Ho vaig escriure a TdQ (16.5.04): JE ME RÉSERVE AVEC LA PLUS GRANDE FERMETÉ LE DROIT DE ME CONTREDIRE (Paul Claudel) De vegades, només de vegades, em contradic. Al principi em costava d’acceptar, pe...

Última classe d' alternativa a la religió amb 1r. d'ESO [Sincerament: l'única alternativa real a la religió és el nihilisme , però no tothom està preparat per a viure sense ficcions ] En Razik , a tall (mai millor dit) de comiat, m'ha clavat el pílot a la barbeta. Ha estat "un accident", esclar. Jo el tenia destapat a la mà i ell, entremaliat i juganer com d'habitud, ha empès la meva mà amb tanta mala sort que l'esmolada punxa del pílot ha traspassat la pell del meu mentó esquerre. Res greu. En veure l'efecte de la tinta blava barrejada amb el vermell de la sang , el paio ha dit: Profe, como los colores del Barça! L'Ivan ( el búlgar nouvingut ) ja xampurreja algunes paraules molt nostrades: tonto, gilopollas, cabrón, capullo... La Laura m'ha dit que no parla català porque no me gusta, porque yo soy castellana y española, profe, como mis padres... La Laura va néixer a Badalona fa 13 anys. És un exemple típicament montillero de xarneguis...

Entrevistem el mossèn del poble al programa de ràdio . Mossèn Miquel Torrent és un home gran, baixet i eixerit. Ens explica moltes anècdotes... Diu que un dia, quan era rector en un poble del Penedès, va preguntar a una senyora per què volia batejar el seu fill. Ella li va respondre: Para que no sea moro . Una vegada, al mateix poble, dues senyores andaluses li van demanar: ¿Se pué hasé la comunión por lo siví? Ell va dir que no i, aleshores, l'una li va dir a l'altra: ¡Ves, ya te lo desía yo! Però la cosa més interessant que ens diu és que Catalunya és l'indret de tot l'Estat on menys gent assenyala la casella per a l'Església en la Declaració de la Renda perquè l'associen a la Cope i pensen que si donen diners a la Conferencia Episcopal llavors estan finançant en FedericoJLS... aquí hi ha marro

Jo també plegaré qualsevol dia d’aquests. No, no em passaré al castellà , sinó que deixaré d’escriure definitivament. És la meva il·lusió: poder ser feliç sense la crossa de les paraules . Ho he intentat vàries vegades sense èxit. Al final, la recaiguda ha estat encara pitjor. Potser tindria més futur escrivint en castellà, atès que el meu primer cognom conté una “ ñ ” i acaba amb una “ z ” (com Sánchez Piñol o Ruiz Zafont), la qual cosa pot suposar un entrebanc insalvable per a certs puristes capsigranys amb la sindèresi esmussada. Almenys dormiran tranquils si els dic que no sóc xarnego . Vaig néixer a Lleida (com els meus pares i els meus avis), malgrat el cognom patern, d' arrels visigoticogermàniques , i que vés a saber quantes generacions fa que va recalar en aquesta terra. Escriure en la meva llengua materna (i paterna) ho trobo la cosa més natural del món. Malauradament, a penes la vaig poder aprendre a l’escola. Recordo que fins a 3r. de BUP no vaig tenir l’assignatura...