7.10.07

Guerracivilisme

El reialme borbònic s'inflama cada dia més amb el guerracivilisme entre PPeros i ZPeros (les dues espanyes de sempre que, segons el poeta, ens glaçaran el cor). Sense entrar ara en el conflicte basc, aquí tenim una altra batalla que podria recruar fins amenaçar la pacífica convivència nostrada: l'enfrontament entre catalufos i xarnegos.

De la mateixa manera que hi ha dues espanyes, també hi ha dues catalunyes: la Catalunya Catalana (que va des del catalanisme light fins a l'independentisme més canyero) i la Cataluña españolista (que va des de la catalanoindiferència no-sabe-no-contesta fins a la catalanofòbia més fatxa). Alguns parlen d'un fifty-fifty que, en un hipotètic referèndum, donaria un resultat molt ajustat, potser un empat tècnic. O no. Ni sóc profeta ni tinc dades fiables.

Les circumstàncies -sempre empitjorables- i la radicalització creixent ens poden conduir fins a un punt sense retorn on haurem d'escollir en quin bàndol estem. Tu i jo potser ja ho tenim clar, però hi ha una majoria silenciosa (que coincideix més o menys amb els abstencionistes) que encara no s'ha pres la molèstia de decidir. Molts diran: "Jo no milito en el catalanisme, però tampoc no sóc anticatalà. Em sento català i també espanyol. Les coses ja m'està bé com estan..."

La batalla entre catalufos i xarnegos només ha fet que començar. No descarto l'horitzó guerracivilista. Poca broma, doncs. Per un costat creixen els piròmans i per l'altre corren les navalles (más todo el peso de la ley: Estado de Derecho, Marlaskas y Garzones)...

El toro d'Osborne contra el burro de Banyoles. S'accepten apostes.

3 comentaris:

Mr. Bostezo ha dit...

Jo no crec que hi pugui haver l’escenari d’una guerra civil ni molt menys. Estant dins de la Unió Europea i amb tants interessos mutus seria pràcticament impossible. Nosaltres no som l’antiga Iugoslàvia, fora de la UE i de l’Europa occidental, nosaltres som al bell mig d’Europa i una part important de l’euro i de la política europea. Està clar que hi ha una Espanya negra que buscarà com sigui boicotejar els processos democràtics de secessió, en el cas que es posin en marxa, i fins i tot és possible que algun militar boig - que n’hi ha molts - provi de portar l’excèrcit a alguna banda de l’estat espanyol. No obstant això la comunitat internacional es posaria del nostre bàndol, del dels demòcrates i no arribaria a passar res. Tot està a favor dels demòcrates. Els totalitaris, els partidaris de la força militar, no hi tenen res a fer, sobretot ara que Espanya és dins de la Unió Europea i qualsevol problema que tingui, és problema europeu intern.

culturetes ha dit...

Aposto decididament pels "catalufos"! Només faltaria...

I el pitjor de tot: la majoria silenciosa.

Maria

Pedra Lletraferida ha dit...

Tenia pensat fer el comentari de que, aquest posible "guerracivilisme" que ens comentes es pot donar a Catalunya en un futur no massa llunyà, pot esgarriar -com a l'antiga Iugoslàvia, compte!- més d'una i més de dues parelles benavingudes, però irremeiablement separades per idees polítiques. Faig tard, però, almenys pel que a mi fa... Tinc un problema menys, o un més, segons com es miri, i no sé pas si me n'he d'alegrar com a català. Vet aquí quina paradoxa!.