31.10.07

Ha de ser molt dur estar a l'oposició ara que arriba l'hivern i les nits són més llargues

L'alcalde del poble del costat (que governa amb majoria absoluta) ha deixat la dona i s'ha embolicat amb la cap de llista d'una formació que només va treure 100 vots (zero regidors). La valquíria en qüestió duu el cabell tallat à la garçon. Vet aquí com, tot i perdre les eleccions, ara s'ha convertit en la primera dama. Hi ha victòries que són derrotes i viceversa. El que no es guanya a les urnes es pot guanyar al catre. No seré jo qui jutgi ningú. Només exposo els fets. Hi ha fets que es jutgen per si sols.

Al meu poble, en canvi, el cap de l'oposició (que pertany a la mateixa formació que la flamant primera dama del poble veí) es passeja a cavall riera amunt i riera avall talment un xèrif sense estrella i sense rumb.

2 comentaris:

Justine ha dit...

"Per a les ànimes, mullar-se és plaer o mort" (Heràclit).
Si et maten a les urnes, busca el plaer al tàlem de l'alcalde...

Anònim ha dit...

me gustas cuando callas porque estás como ausente.

Pablo Neruda