9.10.07

Acte inaugural de Frankfurt

Estic mirant el C33. Acte inaugural de la Fira del Llibre. Quin ensopiment. Quina carrinclonada. Quina tristor. Quanta naftalina. Els alemanys que encara no s'hagin adormit deuen pensar que Catalunya és un geriàtric o un cementiri. Tot negre. Tot fosc. Tot lent. He llegit el discurset del Quimet i m'ha caigut l'ànima a terra. Quina cosa més fluixa. Aquest home ha perdut molt des que escriu a La Vanguardia Española. Ara canten Paraules d'amor. Me'n falta una de Llach per acabar-ho d'adobar. Els que aplaudeixen deuen ser tots de casa. Fragment del Quadern gris de Pla. Al fons apareixen les traduccions en l'alemany. Els mateixos de sempre. Les mateixes cares. Estic fart de veure els mateixos endollats, els mateixos subvencionats, els mateixos i les mateixes mediocritats. Ara llegeixen Rosselló-Pòrcel auf Deutsch. Així els hem d'engrescar? Els versets feministes de la Marçal. Bartra. Fuster. Pedrolo. Moncada. Und so weiter.

Joan Anguera recita EL MILLOR POEMA CATALÀ DE TOTS ELS TEMPS: Corrandes d'exili de Pere Quart. L'han escapçat! Ara l'esguerren llegint un poema en castellà! Espriu, un poeta sobrevalorat. Què ha dit Montilla? I-na-ni-na-ni-tat. PAU CASALS: 1971 a l'ONU. Cosa seriosa... Much before England. Eleven Century. Against against against war. I l'home, emocionat, acaba plorant. El cant dels ocells. Lluís Claret. Silenci............ Toti Soler a la guitarra. Té raó l'amic Marc: tot això és PASSAT. Sona antic, rebregat. Els que som futuristes necessitem nous horitzons, nous oceans, i no la mateixa bassa pudenta de sempre. Ciberliteratura. 2.0. N'hi ha que encara no se n'han assabentat i s'aferren desesperadament als seus privilegis decimonònics per no dir feudals.

Vinyoli. Cançoneta. ¿Per què no em sento identificat amb tot això? La idea d'una cultura catalana nostàlgica, rància. Estellés. Els grills que no he matat. L'amic Jordi Julià va guanyar el Màrius Torres amb un poemari titulat així. I estic content i calle. Durarà molt, aquest funeral?

Caga-t'hi: el lobito de Goytisolo!!!! Si tornen a cantar o recitar alguna cosa en castellà tanco la tele. Ara Paco Ibáñez en català. Això està molt millor. Paco Ibáñez versus Pamplina Peri Rossi. Apali.

Català montillero. Aquest mestissatge lingüístic em posa frenètic. Sota un mur emblanquinat de Blai Bonet. Toti de nou guitarrejant. Era pedra viva. On és Mesquida? No sortirà Mesquida? Vull veure en Biel. Martípol. Una altre poeta sobrevalorat. Piano. Sona altre cop carrincle. Hòstia. No aixequem el vol.

Wenn ihr ohne Sünde lebt
einander brav das Händchen gebt
Wenn ihr nicht zur Sonne schielt
wird für euch ein Lied gespielt

Brossa. Vázquez Montalbán en castellano. Apago la tele! No, encara no. Puc suportar una mica més vergonya. Gastronomia catalana. Pa amb tumàquet. Sisa. No el trago. Ensaïmada mallorquina. Totum revolutum. Benvinguts, passeu, passeu... El Quimi Porquet, perdó, Portet, no hi és? Ho dic pèrquè és la revisitació de Sisa al segle XXI. Hola Jaimito y Doña Urraca y Carpanta... Mare meva, quina vergonya aliena. Sisa, sisplau, desapareix. ¿Durarà molt més aquest martiri?

Ara surt un Mosso d'Esquadra a la pantalla. Increïble. Samarreta del Barça. Cava català. Vinga, foteu-li. Algun lector malpensat dirà que escric tota aquesta merda perquè estic enrabiat perquè no m'han convidat perquè segur que m'encantaria estar ara mateix assegut allí (Y Mortadelo y Filemón y la Caputxeta y el Caganer y Tot Cristo y en Coco Liso: oui, c'est moi) entre els aplaudidors de la sala on se celebra aquesta tortura inaugural... Doncs no, senyors, no pas, van vostès molt equivocats. ¿Com voleu que em convidin uns editors amb els quals competeixo cada dia ferotgement? Jo sóc el seu pitjor enemic. Tots els bloggers ho som. Bloguejo per a poder suportar el que estic veient. Terenci Moix. Ecs.

Ara surt l'encarnació de la ballarina blava de Barceló i es fot sobre el piano, es contorsiona, s'hi ajeu, ensenya les calces blaves, es gronxa... A terra hi ha un adhesiu CAT amb les quatre barres, d'aquests que no pots enganxar-te al cotxe perquè et foten la multa. La ballarina i la musiqueta són depriments. Una deconstrucció musical dels Segadors. Torna a enfilar-se al piano. Pobre piano. Carles Santos és un tarat, però es veu que fa gràcia, com el Monzó. Puto país de graciosets. Polacs. El Bonafont no hi és, no l'han convidat? Ara la ballarina abraça amb les cames el cap del pianista. Finito. Crèdits. ¿Un passeig per la cultura catalana? Una pallissa. Ein grosse Mühe.

Die Welt ist uns vielmehr noch einmal "unendlich" geworden: insofern wir die Möglichkeit nicht abweisen können, dass sie
unendliche Interpretationen in sich schließt. Noch einmal fasst uns der große Schauder — aber wer hätte wohl Lust, dieses Ungeheure von unbekannter Welt nach alter Weise sofort wieder zu vergöttlichen?

516 visites. Bona nit.

15 comentaris:

mar ha dit...

bona nit, toni
M'agrada tenir la casa plena d'amics i per això venia a convidar-te a la inauguració del nou "brisalls". Espero que t'agradi.
mar

Martí Estruch ha dit...

Danke sehr, Toni. He xalat molt llegint la teva crònica, tot i que a mi sí que m'agrada el Sisa. Nobody is perfect.

El veí de dalt ha dit...

Vaja...no he vist el programa (l'esport em cridava), però em faig una perfecta idea de com ha anat la cosa. A mi també m'agrada en Sisa i en Porquet (ai!, Portet).

Marc ha dit...

jajajajaja tens molta raó... tot i que el discurs del Monzó m'ha agradat... hem d'admetre que som uns perdedors i no anirem mai enlloc... que trist !

Candela Salvat ha dit...

Sí, ets un escriptor que ve d'una tradicció rància, melancòlica i resistent. Així tu i la teva força! Com deia Foix, per revolucionar, hi ha d'haver alguna cosa sòlida...
No t'ha agradat la simple declaració d'en Manelic?
Ni la pell de Brau?
Ni l'exelcior de Maragall?
I per què negues la realitat franquista? ... només ens podem expressar en alemany o en anglès?...
Ja molta gent que no ens coneix...
I no diguis que la percursió de piano, llibres, paper, boli i dansa no ha estat una meravella!
"M'exalta el nou i m'enamora el vell"

tonibanez ha dit...

Candela: el vell no m'enamora, el vell tufeja.

Marina ha dit...

Toni,
T'he de donar la raó amb tantes coses del que dius. Frankfurt és només per alguns, pels mateixos, pels de sempre.
A mi, tanta polèmica i tants tòtems em fan venir angúnia. He de ser sincera, però, i dir que a mi si m'hagués agradat que m'hi haguèssin convidat... però clar... no sóc del cercle... viciós!

Té la mà Maria - Reus ha dit...

hi havia algun alemany entre el públic ? tot eren polítics de casa nostra, quina pena mes del mateix i despres ens queixem, tenim el que ens mereixem

salut i república

Anònim ha dit...

Jo aquestes coses no me les miro, sóc més masoquista i llegeixo libertad digital:

http://revista.libertaddigital.com/articulo.php/1276233854

¿Es posible que Cataluña y el País Vasco estén a salvo de toda influencia exterior? ¿Podemos seriamente desconectar la independencia de Kosovo de las actividades de ETA, cuando el aparato proveedor de los terroristas vascos (y de las FARC, entre otras) está en manos de los traficantes del tristemente célebre UCK? ¿Podemos olvidar que, tan pronto como Pasqual Maragall llegó a la presidencia de la Generalitat, hizo un viaje "de Estado" a Marruecos? ¿Podemos olvidar que Carod se reunió con la cúpula de ETA en Perpiñán sin que los servicios de inteligencia franceses movieran un dedo? ¿Podemos olvidar que el nacionalismo catalán radical fue siempre acogido con beneplácito en el sur de Francia, desde los primeros años 70?. No. La invitación a Frankfurt no es inocente. Es un hecho político, creado desde Alemania.

Ecs, sento embrutar-te el bloc

tonibanez ha dit...

Anònim: fantàstica aportació catalanomasoquista! Gràcies per embrutar ENTRELLUM. A mi personalment m'ha agradat més aquest paràgraf:

"No ha de ser casual que Javier Arzalluz se haya formado en Alemania y Jordi Pujol en el Colegio Alemán de Barcelona, al que también acuden los hijos de Montilla, el de Iznájar, el negro que tenía el alma blanca, como en la novela de Insúa, gracias a sus reiteradas lecturas de los Discursos a la nación alemana de Fichte, de los que Pujol ha plagiado párrafos enteros en sus llamamientos. Tampoco han de ser casuales la germanofilia y el expreso apoyo al nazismo, práctico y teórico, de Jaime Vicens Vives, padre de la moderna historiografía catalana, de quien nos habla con lujo de detalles César Alonso de los Ríos en su último e imprescindible libro, Yo tenía un camarada. Finalmente, todos los etnicismos confluyen en el mito de la raza aria y en el arquetipo del judío-maqueto-castellano."

Els Deutschfreundlich (germanòfils) catalans estem fets tots un nazionanistes...

Anònim ha dit...

No to ha estat una merda. M'ha agradat la versió rumbera del Joan Garriga, el numeret dels llibre repicant, el "Veles e vents" cantat per l'Esther Formosa, m'ha tornat a emocionar en Pau Casals,...què vols, en Mesquida és nostre però tambè l'Ausias March o en Foix. I en Gaudí i el Barça. Hem de posar el que és nou i bò (hi ha tanta cosa?) i la nostra herència. Qui per els origens perd la identitat!

musicbcn ha dit...

ai carat, si en sóc de talòs i antic, que m'agrada el Sisa, la Martín, en Monzó i fins el Montilla...

f ha dit...

La veritat és que si els alemanys s'han de fer idea de la nostra cultura amb aquell espectaclet, anem molt malament.
Però podem llegir-hi una metàfora: els escriptors, tots morts, tots. En canvi, els "artistes", és a dir, cantants, actors, cinèfils, polítics, ballarins, guitarristes... aquests es veu que són els vius, els importants.
La veritat és que era una carrinclonada. I mira que molts dels escriptors dits m'agraden, però no era el lloc ni el moment.
Amb tot, la veritat és que la teva crítica, Toni, és de pa sucat amb oli, més de cara a la galeria, més de personatge que res. Però és clar, et fas personatge perquè no se't vegi la cara, és clar.

Jesús M. Tibau ha dit...

A mi el discurs del Quim m'ha agradar força, però tens raó que, en general, ha quedat l'acte una mica tou, massa tendre, potser hi faltava una mica més de força. empenta i novetat.

Jesús M. Tibau ha dit...

Sobre la polèmica si havien d'nar els autors en castellà a Frankfurt, us recomano el comentari del bloc de L'efecte Jauss sobre la Fira del llibre de Londres, on el convidat va ser España.
Hi van convidar autors en català?