18.10.07

Vindrà l'hivern

Vindran dies pitjors. No temis. N'hauràs de veure de més grosses, de tots els colors. No és la ràbia, ni tan sols l'odi, sinó la pulsió primigènia que accelera els fràgils batecs del cor. La impunitat impossible. Cada gest, cada paraula, cada silenci, ens acosten una mica més a la sentència definitiva. No hi ha escapatòria. Si saps mantenir la calma has vençut. La racionalitat comença quan som capaços d'aturar l'automatisme de la reacció. La suprema racionalitat humana culmina en la inacció. Has llegit Pessoa. Ara experimentes Pessoa. Facis el que facis, resultarà completament inútil. La futilitat governa el destí dels homes. Potser hi ha un karma. Potser existeix la justícia. Potser demà tot se'n va en orris com aquell castell de sorra que vas construir de petit en aquella platja solitària...

No ho dubtis: vindran dies pitjors. El que resta no és agradable. La veritat és només una altra perspectiva possible. El que ataca sempre és dèbil. El fort roman incòlume. Pensa que la vida ha estat prou generosa. Pensa que has escrit llibres, has plantat arbres i has tingut una filla. Pensa que ningú no pot robar-te el teu tresor: el camí que has fet fins aquí, aquesta munió de passes fins atènyer l'horitzó...

La sang vermella. La tardor que despulla els plataners de la riera. Els nens que juguen entre les fulles seques. Vindrà l'hivern i tot serà tenebra. ¿Que no ho veus, a l'entrellum, on es veuen les coses boiroses o incompletes?

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Casumtot! És més profitós llegir post's com aquests, que de veritat et fan pensar, que cinquanta set i mitja sessions de psicòloga. Disculpa l'anonimat.

Anònim ha dit...

Mmmm...Aquest text sí que m´ha robat el cor.Que en vinguin més,que els cors els esperen delerosos...

Greenie

Anònim ha dit...

Hi ha moments difícils en els que només cal sentir alguna cosa com: Envant xaval o força Toni. Només això, podria regalar-te un verset o una d'aquelles tirallongues de poeta de Porxada però no, no cal.
Ei, només un paraigua de paraulescontra el miserable diluvi que cau.

Santi