Ple de l'Ajuntament. Cinc hores de duració. En un moment determinat, fruit de la inexperiència política i de l'abrandament hiperbòlic, un regidor de l'oposició acusa el Govern de viure al segle XVIII i d'actuar com el despotisme il·lustrat. L'acusació, gravíssima, no és pertinent i resulta absolutament inadmissible en el si d'un consistori democràtic del qual el regidor acusador forma part. A l'hora de les preguntes del públic, m'adreço al regidor i li recordo que estem al segle XXI i que, sortosament, vivim en un règim democràtic. Li prego al regidor que retiri públicament l'acusació. Ell s'hi nega. S'acaba el ple. Consta en acta.Ple de l'Ajuntament. Cinc hores de duració. En un moment determinat, fruit de la inexperiència política i de l'abrandament hiperbòlic, un regidor de l'oposició acusa el Govern de viure al segle XVIII i d'actuar com el despotisme il·lustrat. L'acusació, gravíssima, no és pertinent i resulta absolutament inadmissible en el si d'un consistori democràtic del qual el regidor acusador forma part. A l'hora de les preguntes del públic, m'adreço al regidor i li recordo que estem al segle XXI i que, sortosament, vivim en un règim democràtic. Li prego al regidor que retiri públicament l'acusació. Ell s'hi nega. S'acaba el ple. Consta en acta.
Comentaris
Difícilment ens posarem d’acord i tampoc es qüestió de repetir uns arguments que ja vaig comentar ahir. Tant sols voldria afegir una cosa que per falta de reflexes no vaig dir-li ahir quan em va dirigir el seu furibund comentari:
“em sap greu que es senti vostè molest per un comentari retòric d’un polític novell, un comentari que tant sols vol expressar una idea que el nostre grup municipal va repetint cada dia, i és que el govern municipal no està per la participació ciutadana.
La hipèrbole, vostè ho sap, perquè amb tota seguretat domina millor el llenguatge que jo, és una figura de la retòrica tant lícita com la ironia, la paradoxa o la metàfora que també es van fer servir en el ple d’ahir.
Per últim i amb això dono per tancada la polèmica, l’hi agreixo el to del seu comentari en el blog i reitero que ningú s’ha de sentir molest, la meva comparativa era una crida més a la reflexió, i si serveix perquè algú obri un llibre d’història, més que hem guanyat.
Atentament.
Francesc masip
D'altra banda, celebro que s'hagi afegit als que defensem la necessitat de fer els plens mensuals.
Opinaven que amb una sola paraula n'hi havia prou (despotisme) per definir l'actual govern després de veure l'espectacle de manca de coneixements de l'alcaldessa i dels regidors del govern.
En aquest blog no acostumem a publicar comentaris insultants, però aquest cop hem fet una excepció. Llibertat d'expressió. Si vostè considera que aquesta és la millor manera de fer política, endavant.
Li reprodueixo a continuació un text que vaig escriure en aquest blog el dia 16.6.07:
Qui sembra vents, recull tempestats
MxV-ERC faria bé de reflexionar sobre les causes que l’han portat fins aquest atzucac. El seu característic modus operandi, la seva actitud sistemàticament agressiva carregada de crítica virulenta i destructiva, sovint basada en mentides i demagògia barata, entre el victimisme i el patetisme, només ha servit per atiar la crispació i dinamitar tots els ponts de diàleg amb la resta de formacions de manera que (talment el PP) s’han quedat aïllats políticament. Així no es pot anar pel món. S'ho han jugat al tot o res i els ha sortit RES (3+3=6 / 5+0=0). Aquest estil kamikaze de fer oposició és el que ara els condemna a seguir opositant 4 anys més. I no es tracta d'aspirar a la majoria absoluta, sinó de tenir menys rauxa i una mica més seny, perquè la política no és un show on tot s'hi val a qualsevol preu. Tanmateix sembla que no han après la lliçó i segueixen amb la seva dinàmica obtusa que els porta a escriure bajanades com aquesta: iVall i CiU pacten prendre l’alcaldia a MésxVallromanes-Esquerra. Perquè et prenguin una cosa primer l'has de tenir!!"
Seguim igual. Com diuen al meu poble: "D'on no n'hi ha no en raja". Reconec que ha de ser molt dur estar a l'oposició covant tot aquest ressentiment... Em sap greu, però s'hi haurà d'acostumar.
Per cert, veig que no va ser capaç de copsar la meva subtil ironia quan vaig parlar de la duració dels plens i de la seva periodicitat. No esperava menys de vostè.
De totes maneres, gràcies per participar.