ENTRELLUM

Claustre, reunió de caps de departament, curs de formació, reunió de departament, reunió d'equip docent, reunió de tutors, distribució de llibres, reunió de la comissió de qualitat, sessió de formació, reunió de professorat amb guàrdies de pati, treball personal, acollida d'alumnes, conferència inaugural, classes amb horari normal... Se'ls podrà donar el títol de l'ESO encara que tinguin tres assignatures suspeses . Dessmond és massa benèvol en les seves valoracions . No es tracta d'una crisi, sinó d' una cosa pitjor . Anit, mentre contemplava astorat el primer capítol de la nova temporada de la sèrie Física o químic a , (que és la sèrie que no es perd ma filla i que, com ella, segueixen tots els meus alumnes), rumiava... Hem anat massa lluny. On són els límits.? No, la culpa no és de Nietzsche. Els guionistes d'aquesta sèrie i els cafres que l'emeten -cercant només els índexs d'audiència- haurien d'estar a la presó per fer apologia de... de TOT...

Exàmens corregits ! De tots els anys que porto fent de corrector de la selectivitat, cap no havia estat tan desastrós com aquest; i mira que les dues opcions eren ben fàcils. Val a dir que tenia alumnes de dos tribunals i de 6 centres diferents (públics i privats ), a més dels que es presentaven per llliure o provenien del batxillerat internacional. Les meves conclusions, per tant, no són representatives de la totalitat dels alumnes que han fet la selectivitat enguany. Aquí van: Cada any el nivell és més baix. La Generació ESO avança fent estralls. Mai no m'havia trobat tants exàmens escrits en castellà. Esto es España . Els alumnes cada cop escriuen menys i pitjor. Restrenyiment mental. És l'any que m'he trobat més faltes d'ortografia i més exorbitants. Cada vegada és més difícil posar una nota per sobre del 7 (comptades excepcions). La mitjana global de suspesos és exagerada (i jo acostumo a ser un corrector benèvol). Regna la més esborronadora de les mediocritats. E...

L'educació en aquest país està tan malament que cada cop que sento que canviaran alguna cosa em poso a tremolar perquè sóc conscient de què encara és susceptible d'empitjorament. L'última genialitat del govern ZP és la següent: El Gobierno elimina Filosofía de Primero de Bachillerato para introducir Ciudadanía Quina mania amb la Ciutadania ! Si no en tenien prou amb L'educació per la ciutadania a l'ESO, ara es volen carregar la filosofia del BTX. El Ministerio está jugando con el profesorado de filosofía y probablemente también con las asociaciones de filósofía. Está claro que su intención es que los profesores de filosofía nos “reconvirtamos” en profesores de “Educación para la Ciudadanía” en 4º de la ESO y 1º de Bachiller. ¿Qué ocurrirá cuándo llegue un nuevo partido que considere que la Educación para la Ciudadanía carece de sentido en un bachillerato? ¿O si hubiera cambios en el actual gobierno y los nuevos responsables de educación piensan que la EpC no ...

Hora de guàrdia a la sala d'ordinadors amb alumnes de 3r. d'ESO. Elles enganxades a les pàgines de votamicuerpo.com i al messsenger; ells al You Tube (videos de futbol, boxa, gent que es fot d'hòsties...). Els mp3 a tot drap percudint els tímpans. Jo intento corregir exàmens. Sona el timbre. És l'hora de l'esbarjo.

A l'hora de guàrdia em toca substituir una professora d'anglès a la biblioteca-2. És un 2n d'ESO. La sala té una dotzena d'ordinadors, però la meitat no funcionen. Els alumnes són d'origen variat: cinc marroquins, una equatoriana, un colombià, una negreta de Guinea... i la resta autòctons. De les tres noies musulmanes, n'hi ha dues que porten mocador al cap i una altra que no. La que ensenya els cabells és més xerraire i se m'acosta. Li demano que m'expliqui per què ella no duu el xal com les altres. Em respon que ella no el porta perquè no vol, però que s'està plantejant de posar-se'l. Diu que sa mare el porta, i que al Marroc, com aquí, hi ha dones musulmanes que el porten i dones que no; el que passa és que les dones que no el porten són mal vistes. Em confessa que ella se sent "rara" sense mocador perquè la majoria de les seves amigues (que són musulmanes) el porten. Una de les alumnes que porten mocador (un mocador negre que li t...

Estic fent una guàrdia de 3r. d'ESO substituint un professor de català que fa tres setmanes que està de baixa. No envien substitut perquè no hi ha substituts. Amb la meravellosa sisena hora, tots són a primària. Els alumnes xerren, juguen amb els mòbils, escolten l'mp3, s'avorreixen com ostres... N'hi ha tres que fan tard amb l' excusa de què estaven parlant amb el tutor. Porten gorra. El més alt galleja. Comencen a empipar. De sobte, veig que l'alumne més alt (gorra vermella) es comença a barallar amb un altre (gorra negra) dels que ha arribat tard. Els separo i el repto. Als dos minuts es tornen a enganxar. L'alumne més alt afaga el més baix, l'empenta contra un pupitre i, quan el té ben collat, amb la dreta, li fot un cop de puny al bell mig de la cara. Un directe contundent, inapel·lable, brutal. Li esbotza el llavi jussà. L'alumne contusionat, mig estabornit, escup sang . Em costa reaccionar. Ho havia vist a les pel·lícules, però mai de primer...

Hora del pati. Obro el correu. Una veïna m'envia un mail informant-me que avui a Catalunya Ràdio , dins l'espai que dirigeix Màrius Serra ( Lecturàlia: Atles de Lectura ), han recomanat aquest blog i han parlat de L'Oracle Imminent . Anem bé. La veïna diu que no vota perquè cap de les dues portades li fan el pes. Per ara va guanyant la que m'agrada a mi: el llavis molsuts de Vogelfrei i l'agosarada mouchette... ¿Sabeu les pessigolles que poden fer les potetes d'una mosqueta sobre la pell? Em trobo una agenda perduda a l'aula B4. L'obro i comprovo que pertany a un alumne de 4t d'ESO. Llegeixo les dades: adreça, telèfon, curs, tutor, DNI, grup sanguini... Quan arribo a l'epígraf "Al·lèrgic/a a:", somric en veure que l'alumne ha escrit: l'istitut i els catalanistas (sic). Logan Brown és un alumne ianqui d'Ohio que ha aterrat a 2n de BTX. Està fent un intercanvi amb un alumne d'aquí. Crec que són rotarys .... Segons ell, ...

Als afores de Mollet em trobo aquestes dues tanques publicitàries l'una a tocar de l'altra: La de l'esquerra és d'ERC. El text resa: humans. amb virtuts i, es clar, amb defectes. La de la dreta és de la COPE i resa: Somos libres Fa gràcia trobar-te els dos extrems aplegats en el mateix espai: dues llengües i dues maneres oposades de veure les coses. Casualitats de la vida. Em crida l'atenció que l'eslògan d' ERC és d'una obvietat absoluta: tots som humans i tots tenim virtuts i defectes. No, no s'han trencat el cap. ¿Què insinuen quan diuen que tenen defectes? ¿Que l'experiment del Tripartit ha estat un nyap? ¿Que reconeixen que l'han cagat? Però el que més m'esvera és la dèria aquesta de semblar modernets posant-ho tot amb minúscules (al començament de la frase i després del punt) i menjant-se els accents ( é s clar). ¿O és que busquen votants entre els joves analfabets de la Generació ESO-Messenger ? El lema de la COPE cau pel seu pr...

Estudié toda mi vida en la privada (Universidad incluída) y cuando pisé una pública, previa oposición, fue para dar clases como profesor. Ya llevo 18 cursos enseñando en un instituto público. Mi hija siempre ha ido a la pública (ahora cursa 1º ESO). La evolución en estas últimas décadas ha sido trágica. Recuerdo con nostalgia las clases de COU... Mi teoría (que es fruto de la práctica pura y dura de todos estos años bregando) se reduce a un axioma elemental: TIENES QUE HACERLOS PENSAR . No hay otra opción. Estoy convencido que esta es mi función como docente y para esto me pagan. No es incompatible en absoluto con el estímulo, la diversión, el humor, los ejemplos más inmediatos de la sociedad en la que vivimos... QUE PIENSEN A TODA COSTA, que duden, que se planteen los problemas y formulen preguntas pertinentes. No hay otra "metodología". La experiencia me dice que CASI TODO VALE para conseguir este objectivo. Cuando alguien teoriza sobre la educación en general o el sistem...

Como hipérbole te la tolero, pero nada más. És mentida que aquí el castellà estigui perseguit o proscrit o ni tan sols mal vist… Para l’orella pel carrer i escolta, escolta… Hi ha un fotimer de col·legis on només fan classes en castellà. Vols que et copiï la llista? Si exagerem així, com fa la COPE, el PP i la mare que els va matricular, potser sí, que tindrem problemes de veritat. No esperava que tu caiguessis en la trampa. — TI, 25/06/06 Le ruego a TI que me adjunte la lista de colegios, a ver si puedo apuntar a mi hija allí. Yo pensaba en emigrar a Oviedo… — Christian, 26/06/06 Mis hijos, cuando empezaron el colegio, hacían la mitad de las asignaturas en catalán y la otra mitad en castellano. Pero poco a poco, la proporción fue cambiando (sin consultar a los padres en un tema tan importante) y ahora la única asignatura en castellano es la de lengua castellana. Consultando con otros amigos, a todos les ha pasado lo mismo. Yo, que tengo 4o años, no tuve la oportunidad de estudiar ...

Última classe d' alternativa a la religió amb 1r. d'ESO [Sincerament: l'única alternativa real a la religió és el nihilisme , però no tothom està preparat per a viure sense ficcions ] En Razik , a tall (mai millor dit) de comiat, m'ha clavat el pílot a la barbeta. Ha estat "un accident", esclar. Jo el tenia destapat a la mà i ell, entremaliat i juganer com d'habitud, ha empès la meva mà amb tanta mala sort que l'esmolada punxa del pílot ha traspassat la pell del meu mentó esquerre. Res greu. En veure l'efecte de la tinta blava barrejada amb el vermell de la sang , el paio ha dit: Profe, como los colores del Barça! L'Ivan ( el búlgar nouvingut ) ja xampurreja algunes paraules molt nostrades: tonto, gilopollas, cabrón, capullo... La Laura m'ha dit que no parla català porque no me gusta, porque yo soy castellana y española, profe, como mis padres... La Laura va néixer a Badalona fa 13 anys. És un exemple típicament montillero de xarneguis...

Sóc a l'aula AV2 intentant fer classe d' alternativa a la religió quan entra l'Albert (tutor de 1B ESO) amb un alumne nou... "Te'l deixo aquí. Es diu Ivan Liubomirov. És búlgar. Acaba d'arribar. No entén res. Per dues setmanes que queden..." L'Ivan té els cabells enrinxolats, és obès i tímid. El faig asseure. M'agradaria conéixer tres paraules en búlgar. Intento xerrar amb ell. Em diu que ve de Vidin i que zdrasti és "hola" en búlgar. Li ho faig escriure en un paper. Però no passem d'aquí. En Razik no para quiet. Per sort, avui en Moha no hi és. Fa una setmana que està expulsat. Em comenten que potser els seus pares, tips de tantes expulsions, l'enviaran un altre cop al Marroc i s'estarà allà fins que faci setze anys. L'Ivan observa els nous companys amb un cert astorament. La Cristina i la Laura estan xopes de dalt a baix perquè a l'hora de l'esbarjo hi ha hagut guerra de globus d'aigua. L'Andrea grafi...

Estimado Evelio: Debo suponer que Vd. es joven o imbécil, aunque ambas cosas no son en absoluto incompatibles: se puede ser joven e imbécil al mismo tiempo sin ningún problema, suele ser lo más normal. La juventud es un defecto que, por suerte, se mitiga con la edad. La imbecilidad, en cambio, ya es harina de otro costal porque, a menudo, los años no hacen más que empeorarla. Digo esto a tenor de su "cartita" al director publicada en LV este lunes pasado . Tela marinera. Me duele en el alma que Vd. sea colega de fatigas profesionales. Un profesor de filosofía no debería pecar de tamaña candidez. Vd. ya empieza fatal: La profesión por excelencia... ¡No me joda, Evelio! No hay profesiones por excelencia , sino profesiones a secas, curros, trabajos variopintos y diversos como variopintos y diversos son los quehaceres humanos. ¿O acaso se cree Vd. superior, autosituado en la cúspide de la República platónica? Luego va y me toca los bemoles citando a Sócrates, porque este griego n...

Els companys del Departament de Llengües (vives, mortes i moribundes), em van demanar si podia fer un petit recital d' UCP en l'acte de celebració de Sant Jordi de demà dimecres dia 26. Sembla ser que estan encantats i se senten orgullosos de tenir al claustre un escriptor de veritat (sic). Amb la modèstia que em caracteritza, vaig acceptar sense escarafalls. Us reprodueixo a continuació el discurs-recital que he preparat: Quan tenia la vostra edat, volia ser metge. Col·leccionava prospectes de medicaments. Tenia una capsa de sabates plena de prospectes. Me’ls estudiava de memòria: composicions, indicacions, contraindicacions, posologia… Per això, a BTX vaig fer ciències pures: mates, física, química, biologia… Però a COU, l’últim any de BTX, un profe que es diu Antoni Olona (i que ara és director d’un IES a Lleida) em va fer agafar el gust per la filosofia fins al punt que vaig decidir oblidar-me de la medicina i matricular-me en la carrera de filosofia. Em vaig llicenc...

Tinc classe d’«alternativa a la religió» (sic) amb 1r. d’ESO. Arribo a la porta de l’aula i em trobo els alumnes esperant-me. Mentre obro, veig que en Moha(med) s’està amb una noia d’uns vint anys a la qual no conec. Ella em diu: Hola, sóc la Raquel, la integradora social que acompanya en Moha. Pregunto: ¿Integradora social? Sí, fa ella. Hi ha els psicopedagogs i els integradors socials. Jo i una companya hem estat assignades a aquest centre. Li demano: ¿Qui t’envia, l’Ajuntament o la Generalitat? La Generalitat, em respon. Dic: ¿Te l’emportes ara? No, fa ella, jo entro a classe amb ell… Aleshores, en Moha i la Raquel i la resta d’alumnes entren a l’aula i s’asseuen. La Raquel a la vora d'en Moha, com si fos la seva ombra, una versió progre de l’àngel custodi cristià, ángel de la guarda dulce compañía no me desampares ni de noche ni de día no me dejes solo que me perdería , com un pepito grillo amb sou de funcionari… El meu cervell processa la informació a mil per hora. Resulta q...

Arribo a l’insti i em trobo una destrossa considerable. Aquest cap de setmana, malgrat les tanques i les càmeres de seguretat, han tornat a entrar els vàndals. Han calat foc a un contenidor de paper amb el qual han cremat una taula de l’entrada principal. La resta de taules han estat completament arranades. El resultat és llastimós: sembla que hagi caigut una bomba . Per efecte de l’escalfor, el formigó s’ha aixecat. A més, han fet malbé cinc o sis vidres a cop de pedra, testos escampats , etc. Un desastre. La setmana passada vam tenir sang dos dies seguits. Un alumne de 1r. d’ESO va fotre un cop de puny a un altre i li va esbotzar la cella. L’endemà, un profe (amb l’ajut inestimable dels alumnes) es va enganxar el dit amb una porta de tal manera que se’l va trencar. El noi del pinyac es passeja orgullós amb l’ull tot negre. El profe està de baixa. Un altre. Cada vegada hi ha més profes de baixa. Envien substitutes que parlen valencià. Són legió. Em cauen bé, pobrissones. Algunes du...

És la nit de dijous a divendres. Fa una setmana. Hi ha lluna plena. La Rosario té fred. Ja fa dies que dorm al carrer. La Rosario és una dona de 50 anys que havia estat secretària de direcció. La vida l’ha tractat malament o ella no ha sabut tractar-se bé a si mateixa. La mala sort, el destí, la genètica, vés a saber… La vida és complicada i dóna molts tombs. Quan es va separar del marit, va viure un temps a París. Després va tornar a Barcelona, però els problemes econòmics la van dur fins al carrer. Té una filla que no en vol saber res. Ara la Rosario és una indigent, una homeless , una sense sostre que malviu a la gran ciutat com malviuen tantes persones. L’hivern és dur. L’estómac buit. El termòmetre marca sota zero. Barri de Sant Gervasi. Número 28 del carrer Guillem Tell , cantonada carrer Saragossa, entre la plaça Molina i la plaça Lesseps. La Rosario s’arrecera dins les dependències del caixer automàtic d’una oficina de La Caixa. El Ricard i l’Oriol han sortit de marxa. Tene...