ENTRELLUM

Fa 3 anys que no publicava res en aquest blog. Vaig tancar l'accés públic perquè no volia barrejar la meva identitat real amb el nou personatge que havia creat a Twitter: @VogelfreiCAT Com a "Vogel" vaig començar a escriure fils l'estiu de 2018 arran de la febrada independentista. La influència va anar creixent fins assolir els 30.000 followers i publicar un  llibre  recopilatori. També existeix un blog  en el qual podeu trobar indexada gran part de l'obra vogueliana.  Quan estava vivint a Manhattan vaig publicar el poemari Salvatge Horitzó La Trilogia Vogel culmina amb el volum EVAiTON on relato la nostra història d'Amor Tàntric Tres anys donen per a molt, i més emmascarat rere un nickname virtual que m'ha permès jugar a cor què vols, protegint-me sobretot dels típics atacs ad hominem ... Lo més complicat és portar màscara i mascareta alhora, tenint en compte que sóc nudista i allò que més m'agrada és anar despullat de pèl a pèl sempre que puc. Els...

Vam començar escrivint blogs, l’any 2004, ja fa 14 anys. Després la cosa va decaure amb el Facebook i les altres xarxes socials. Ara pengem fotos a l’Instagram i puilem tuits al Twitter. Del post elaborat del blog hem passat als fils tuitaires més o menys llargs, dels 140 caràcters als 280, i la cosa va endavant. A Twitter usem pseudònim i parlem sobretot de política, que és el que toca ara, amb el panorama que tenim. Uso el plural perquè els meus heterònims blogològics han mutat en heterònims tuitaires, i així la festa continua en aquest nou format. Guanya la immediatesa i els textos lacònics i lapidaris. L’addicció és la mateixa. Els comentaris i els retuits es multipliquen, el que abans eren labels ara són #hashtag i avall que fa baixada, que bulli l’olla i a veure si avui aconseguim més followers. És el joc més trendy, la distracció de moda. Al final, es tracta de no perdre el tren de l’actualitat, dir la teva enmig d’aquesta selva de soroll inextricable. Hi ha els influencers i l...

El metge diu que sóc un pacient rebel. No, el que sóc és conscient, més actiu que passiu, perquè sé que la meva salut no depèn d’una pastilla, sinó del treball que faci amb mi mateix. Escolto els seus suggeriments i després decideixo què faré.  Em pregunta pel filòsof més important. Li dic sense dubtar: Nietzsche! Després em parla de Montaigne...  La gata fa uns dies que s’aventura dins la casa. És estrany. He aconseguit tocar-la després de dos anys de defugir-me. Ara confia. Li he posat menjar sense rebre res a canvi. Has de donar sense expectatives. Amb les dones passa el mateix.  Que a les nou encara s’hi vegi és una benedicció. L’anticicló emmudeix el mar. Hi ha dies que em cansa molt, la política. Estic massa pendent de la ràdio i del Twitter. La llibertat és el que compta. La resta és secundari. Amb les dones passa el mateix. 

Me n’allunyo, dels humans, de la seva corrupció intrínseca, de les rivalitats i enveges, tendeixo al minimalisme, a la senzillesa, també de relacions. Vénen dies de viatges on my own , aventures estiuenques. Me n’allunyo, de twitters i ràdios entretenidores, supèrflues, de gastar bytes. Pica de mans, diu la lletra de la cançoneta. L’alegria com una tirania, com el somriure etern de les models anorèctiques, l’haver-de-fer-bona-cara-sempre, de guai, bones vibres. Dejuno de menges i de relacions humanes. Resto en la lleugera carícia de la matinada, en el bressoleig del mar, en el vol de la gavina, en la llum del capvespre. No me’n desdic, de l’amor, no pas. L’amor és joia i plenitud compartides. L’amor rutila. Tanmateix la solitud m’allibera i em mima. És maternal. No fingeixo. Resto nu sense mirades. Només observo i, sense jutjar, sense paraules, accepto la vida tota i batego amb  ella.  

L'única manera que té l'estat espanyol d'aturar la independència de CAT és provocant la violència. Hi haurà operacions de bandera falsa... — Toni Ibanez (@tonibanyes) March 16, 2014 http://t.co/nRrH4OJVz7 Atemptats, violència, sang... Atribuïbles a l'ANC i als independentistes. El CNI ja hi treballa.... — Toni Ibanez (@tonibanyes) March 16, 2014 Girauta y la ANC: http://t.co/mVSEmSoUvn "Carme Forcadell serà la responsable de tota la violència a Catalunya" (Girauta) Pilleu? — Toni Ibanez (@tonibanyes) March 16, 2014 He perpetrat aquestes tres piulades a data 16 de març de 2014 i ara en vull deixar constància en forma de post tot ampliant la meva intuïció.  Les operacions de falsa ensenya ( False Flag ) són una clàssic al qual estan molt avesats els serveis d'intel·ligència. També s'anomenen Operacions negres ( Black Ops ). A aquestes altures, està clar que l'estat espanyol està perdent la partida (sobretot a nivel...

Company ,  Em prenc la molèstia d'enviar-te un mail per a donar-te la benvinguda al club dels sociòpates. El gest simbòlic d'eliminar els comptes de FB i TW implica un cert outsiderisme admirable. Servidor ho va fer fa un temps i, inevitablement, hi va recaure... si no, quina gràcia tindria? No estic segur tanmateix si la sociopatia és una mania o una variant esotèrica del narcisisme. Potser és pur esnobisme.  És quan ens ocultem que som més visibles als ulls de Déu.  Atentíssimament  T

No és el que escriu , sinó el que viu, allò que realment m'interessa; com ha estat capaç d'escapar-se de la gàbia on pastura inconscientment el ramat; això és el que més admiro d'ell: la força que l'impulsa a crear cada dia el seu propi destí lluny de l'autopista de peatge per on circulen els zombis; aquest poderós afany d'individuació que converteix la seva existència en una veritable obra d'art, original, única, irrepetible. Que després escrigui això o allò , és quelcom secundari, perquè de les paraules me'n refio ben poc, però dels fets, en canvi, en faig una bíblia, un model, un paradigma. El seu mestratge, més que literari, és vital. L'admiro perquè ha sabut fondre totes les contradiccions en una sola autoafirmació llibertària, on teoria i praxi, poètica i ètica, literatura i vida són la mateixa cosa. Això per a mi significa ser autèntic . N'estic tip, d'actituds hipòcrites, de bufanúvols que es pensen que n'hi ha prou fent discurse...

He desactivat els meus comptes del Facebook i del Twitter. Ho sento pels friends i pels followers . El peix s'esmuny de les xarxes. Cal alliberar-se dels paranys . Tanmateix mantindré aquest blog actiu. Aquí , si us ve de gust, podreu continuar llegint-me.

Segueix-me al Twitter Crònica de Saül Gordillo

Fotos entrevista IB3 Ràdio Llegeix el relat

M'hauria de reprimir. Escriure en calent és desaconsellable. He fugit del Casal com he fugit del bar del Nico. Fins a l'últim minut tenia l'esperança de què la selecció alemanya marqués un gol. Res. Todo mi gozo en un pozo , com diuen els guanyadors de l'Eurocopa. Mai no havia vist banderetes espanyoles al meu poble. Banderetes i petards i botzines i crits energumènics. Tot alhora. Quina creu. Toco pirandó i m'esbravo en el Twitter . Això és el que hi ha. Això és el que tenim. I Montilla president. I els botiflers ben endollats. Em sento desubicat. Em sento deprimit. Demà tornarà a sortir el sol i Catalunya serà una mica menys catalana. .. Què ens queda? Ben poca cosa: un somni que es resisteix a morir i l'empenta alliberadora dels blogs.... We'll always have Catosfera .

He postejat aquest vídeo 8 minuts abans que el Saül (jo a les 19:30 i ell a les 19:38) i també hi he arribat via Twitter (per si algú encara dubta de la seva utilitat). El vídeo ens mostra una propaganda política que apel·la a la pura irracionalitat emotiva mitjançant una música d'inspiració Rap-Gospel basada en eslògans simples... Ja no hi ha idees, sinó quatre cares conegudes i una melodia repetitiva que, talment un mantra publicitari, prova d'ocupar el teu espai neuronal... Made in USA . NB1: L'aparició de la Johansson (hi surt 8 vegades!!) corrobora el que sostinc. Cal vendre el producte (Obama) amb el millor embolcall per tal que el consumidor el compri (voti). Nihil novum sub USA . [ encara + bèstia ] NB2: Al minut 3:45 l'apoteosi misticoreligiosaorgasmicoorgiàstica arriba al clímax. Obama bless America . NB3: NetoRatón s'hi afegeix .

Twitter1: La Catosfera demostra que l'esperit del poble català no es fonamenta ni en la geografia ni en la política, sinó en la llengua Twitter2: La veritable pàtria dels catosfèrics és el català Mapa de la catosfera literària La cafetera rusa

What are you doing? Pregunta el Twitter . I a tu què collons t'importa! Tuitejar és bloguejar més curt, més intens, més addictiu . ¿A qui importa el que estem fent? Ens fascina saber que tenim seguidors ( followers ) que esperen el nostre tuiteig , persones a les quals pot interessar el que estem fent en aquest precís instant. Exhibicionismes, pornografies internètiques que esbomben la intimitat. L'exigència d'una constant actualització que refermi la nostra identitat digital . Existim en la mesura que fem ping , fem tuit , som enllaçats , tenim visites , rebem comentaris ... Aquesta espiral embogida ens condueix a la histèria catosfèrica. Tot passa molt de pressa i tot deixa empremta a la xarxa. Google ho captura tot. Virtual o real? Tant se val. Sóc en la mesura que estableixo relacions amb els altres. Són els altres els que em fan ser. Internet no ens aïlla , ans tot el contrari. Mai abans l'ésser humà (ara homo digitalis ) havia tingut tantes possibilitats de comun...

CTUG "Combat" bloC / bloG Dolors Montes , Víctor Pàmies i Xavier Rull Taula de blogs de la CCMA Taula sobre la influència dels blogs (al bell mig Benjamí Villoslada ) El respectable públic (al bell mig Jordi Torà de Gumets i al fons, dempeus, Xavier Mir ) Més públic respectable (a l'esquerra JA Donaire teclejant) Bons amics Sani i Francesc Més amics Marina i Marc Jesús Tibau (una gran foto: sembla que parlis www...) Miquel Bonfill Laura Borràs i Sani Girona Els twittejadors "oficials" de la Catosfera utopic , siknus (i David de las Heras a la dreta) Cares de cansament Saül , Toni i Marc El culpable de tot Us haureu fixat que aquests tres dies no he escrit gaire lletra i m'he limitat a penjar imatges al blog. En canvi, he fet anar molt el Twitter . Ja tindrem dies per a comentar la jugada a fons... Avui he intervingut com a públic dos cops: al "combat" bloC / bloG [ vídeo ] i a la taula final sobre la influència dels blogs [ vídeo ]. Quan p...

En Biel ja ha penjat el text que he llegit a la taula Plagueta de bord Segueix el Twitter

Segueix les Jornades al Twitter http://twitter.com/catosfera http://twitter.com/saulgordillo http://twitter.com/tonibanyes