3.2.08

Music & Politics


He postejat aquest vídeo 8 minuts abans que el Saül (jo a les 19:30 i ell a les 19:38) i també hi he arribat via Twitter (per si algú encara dubta de la seva utilitat).

El vídeo ens mostra una propaganda política que apel·la a la pura irracionalitat emotiva mitjançant una música d'inspiració Rap-Gospel basada en eslògans simples... Ja no hi ha idees, sinó quatre cares conegudes i una melodia repetitiva que, talment un mantra publicitari, prova d'ocupar el teu espai neuronal... Made in USA.

NB1: L'aparició de la Johansson (hi surt 8 vegades!!) corrobora el que sostinc. Cal vendre el producte (Obama) amb el millor embolcall per tal que el consumidor el compri (voti). Nihil novum sub USA. [encara + bèstia]

NB2: Al minut 3:45 l'apoteosi misticoreligiosaorgasmicoorgiàstica arriba al clímax. Obama bless America.

NB3: NetoRatón s'hi afegeix.

8 comentaris:

moz ha dit...

Hi surt també Adam Rodríguez, l'Eric Delko de CSI: Miami dient Si se puede... I això que aquest paio no parla gens ni mica de castellà i és l'arquetip d'hispà americanitzat al 100%.
També hi he trobat al nen pijo de Shark, però no sé com es diu l'actor, en Fernando Sucre de PrisonBreak (tenia un nom graciós...), en Hill Harper, que interpreta l'ex-forense de CSI:NY i l'Ellen Pompeo (Meredith Grey a Anamotia d'ídem, que dolenta, per favor, a Obama li hauria d fer vergonya).
En fi, pura emoció i cap missatge directe, però molts d'indirectes. La política és un negoci i tot negoci comença per una bona publicitat del producte, com molt bé afirma. De totes maneres hi ha mèrit humà rere una obra com aquesta. Interessat, però Déu n'hi do el que costa parir una cosa així.
Que per cert, a l'estat espanyol s'ha limitat la durada dels anuncis electorals a la televisió a 30 segons. Com que no sabem parir bons anuncis com aquest, ni tenim polítics carismàtics, es veu que ningú els suportava.
Salut!

Ferran ha dit...

Coi, doncs a mi m'ha encantat l'anunci. Made in USA? Sí, però no crec que tot producte Made in USA sigui dolent per definició.
Obama for President! :)
Salut.

El llegidor pecador ha dit...

Una meravella... Gens carrincló com va ser allò altra de la Casa Gran... Que n´aprenguin!

Sigorgik ha dit...

Hem de reconèixer que ho fan molt bé, i així ho han de fer per a promocionar un possible president de raça negra.
Tot un repte per a una societat tant conservadora: escollir entre una dona, que pretén ser masculina, i entre un home de raça negra, que té un color no tant negre... Quants prejudicis que amaga tot això!

David Gálvez Casellas ha dit...

Toni, penso que t'has deixat enganyar per l'embolcall, com penso que li dius tu. El video que has vist no forma part de la campanya electoral pròpiament dita. No és un video promocional, ni va ser encarregat per cap agència publicitària. Un dels paios dels Black Eyed Peas, el Will.I.am va sentir el famós discurs de Newhampshire de l'Obama i diu que es va sentir "superinspirat". Llavors va agafar parts del discurs i les va usar per un suposat video musical (que, és veritat, també fa funcions de video de campanya electoral, a posteriori). El director del video és un fill del Bob Dylan. Tots dos han manifestat que la gent que hi col·labora ho ha fet desinteressadament i simplement perquè han trobat que les paraules, el missatge i la figura d'Obama "els inspira". Que hi creuen, vaja.

A mi el fenòmen més interessant em sembla que l'Obama tingui aquesta enorme capacitat oratòria: capacitat d'emocionar i de convèncer mitjançant la paraula. Com a escriptor no pots ser insensible a aquesta força. Tu també narres i vols convèncer i emocionar i ser escoltat. Alguns polítics o líders dels Estats Units han tingut aquesta capacitat oratòria. D'altres són uns soques, certament (en Bush, sense anar més lluny). Ja voldria jo que a Andorra, a Catalunya, a Espanya hi hagués polítics amb el carisma i el do de paraula de l'Obama. No entro a fons en el discurs (que he llegit íntegrament i que en parts em sembla tòpic o buit) o en la manca aparent de discurs ideològic. Parlo de la capacitat d'aquest paio d'encisar i injectar optimisme en un electorat que busca un canvi (justament el que ell proposa). Parlo d'un paio d'un discurs del qual es poden aprofitar frases senceres sense manipular per fer-ne una cançó. Collons, Toni, que a banda de moments inspirats del Jesse Jackson això no passava als Estats Units des de Martin Luther King. Te n'enganxo uns fragments traduïts per tal que els puguis comparar als animats sermons dels Montillas, Mas, Zapateros, Zaplanas o Rajoys de torn (la traducció vol ser només una aproximació que faig sense diccionaris i a tota bufa, sense més pretensions):

But in the unlikely story that is America, there has never been anything false about hope.

Però en la improbable història que [els Estats Units de Nord]Amèrica és, mai no hi hagut res de fals en l'esperança.

For when we have faced down impossible odds; when we've been told that we're not ready, or that we shouldn't try, or that we can't, generations of Americans have responded with a simple creed that sums up the spirit of a people.

Perquè quan ens hem encarat amb dificultats impossibles; quan ens han dit que no estem llestos, o que no ho hauríem de provar, o que no podem, generacions d'americans han respost amb una creença senzilla que resum l'esperit d'un poble.

Yes we can.

Sí, podem.

It was a creed written into the founding documents that declared the destiny of a nation.

Estava escrit en els documents fundacionals que declararen el destí d'una nació.

Yes we can.

Sí, podem.

It was whispered by slaves and abolitionists as they blazed a trail toward freedom through the darkest of nights.

Fou xiuxiejat pels esclaus i els abolicionistes mentre obrien camí cap a la llibertat pel bell mig de la més fosca de les nits.

Yes we can.

Sí, podem.

It was sung by immigrants as they struck out from distant shores and pioneers who pushed westward against an unforgiving wilderness.

Fou cantat pels immigrants en l'hora de desembarcar arribats de costes llunyanes i pels pioners que van fer via cap l'oest en contra d'una natura implacable.

Etc. Etc.

Penso que serà suficient... Però el més bo és l'exercici d'aconseguir el text i després el video i seguir el mateix Obama fent el discurs. Només llavors, amb la cadència i el ritme del sermò eclesiàstic barrejats amb els del poema, s'acaba d'entendre l'energia potencial de la paraula dita.

D.

Toni Ibañez ha dit...

Bon comentari, David! Tu mateix ho dius al final: el ritme del sermò eclesiàstic. Potser el que em fa basarda dels vídeo és aquest tuf de telepredicació que amara tota la vida USA i la política too.

David Gálvez Casellas ha dit...

Gràcies pels ànims. És cert que mai no havia escrit una resposta "comme il faut" al teu blog, però és que el tema m'interessa. Penso que els mateixos que demanem que un paio d'Oregon o Utah entengui les subtileses de fronteres, llengües i dialectes europeus o peninsulars, molt sovint desconeixem els fonaments més genèrics i superficials de la cultura dels Estats Units. Part d'aquesta cultura neix del discurs de tipus moral-eclesiàstic (que és adoptat per les élites polítiques). Aquest discurs arrelat en les primeres comunitats puritanes desemboca al segle XIX en l'obra de Hawthorne i de Melville (autor de "Moby-Dick" i pare de la literatura estadounidenca moderna). El sermó persisteix com a referent en el dia a dia del segle XIX. Aquestes arrels oratòries/literàries tenen dues cares: (1) la del telepredicador, timador o venedor de cotxes (que penso que és la que a tu realment et desagrada) i (2) la de l'activista de base o el sindicalista o l'home d'esglèsia de barri convençut). Penso que una porció important de la població votant dels EE.UU. vol creure precisament en la possibilitat que un polític resultés un exemple honest de la segona opció.

Salut!

David Gálvez Casellas ha dit...

Cagada. Escriure alegrement sense revisar té aquestes pegues:

On deia "El sermó persisteix com a referent en el dia a dia del segle XIX" volia dir "ídem però del segle XXI".