11.2.08

Ocata

Prenc el sol assegut en un banc de fusta davant l'església de Sant Pere d'El Masnou. El mar llueix com les escates d'un peix (tronada metàfora). Al fons, Montjuïc. La campana toca la una. Cases de poble amb el seu pati i el seu ametller acabat de florir. També floregen les buguenví·lies. Passa un vell amb gorra de mariner i un caliquenyo als llavis. Vaixells ancorats a port. Quina bonança. Ocata... Rere l'església, un antic col·legi duu aquest nom. Camino per carrers que pugen i baixen. ¿I si, per casualitat, em trobés Gregorio Luri?

1 comentari:

Gregorio Luri ha dit...

Si ell et trobés a tu no tinc cap dubte de que et saludaria encantat.