ENTRELLUM

Un altre sisme aquesta nit (magnitud 3)  És el tercer en dos mesos (l'anterior va ser de 4,1 i em va despertar, tot tremolava)  El Gran Terratrèmol del Cap de Creus s'acosta...  Venus parirà quelcom grandiós  El pare és Neptú   Cavalls i dofins anuncien els dolors de part Les sirenes , les nimfes i els tritons fan festa grossa Mengeu garotes abans de l'apocalipsi Posidó no tindrà pietat amb els fills dels homes N' Orfeu canta més al sud E l Canigó s'ho mira altívol Terra endins Terra endins hi ha la salvació Abraceu un tronc amb totes les vostres forces  Reseu perquè la deriva sigui venturosa L'aranya fila la fràgil teranyina Els núvols sobrevolen les guerres No em fa més por l'aigua que el foc Hem nascut per a morir I morim una mica a cada orgasme Afrodita coneix el nostre cor Hi ha tants paradisos com petons Mengeu Mengeu garotes abans de l'apocalipsi La bogeria més gran és renunciar a la llibertat Em ...

Sortint ran de mar, en dues hores, m'enfilo al Puig d'Esquers (606 m), un dels cims més alts d'aquesta zona. Pujo per la Serra del Socarrador i baixo pel Coll d'en Poca-sang. Dia ennuvolat i un xic ventós. La part final de l'ascensió se m'ha fet dura, pel desnivell i pel vent fred provinent del Canigó, encara nevat. Al voltant del cim hi ha dos dòlmens (o el que queda d'ells) i alguns cairns (túmuls de pedres). La panoràmica des d'allà dalt és simplement impressionant.   Ara que toco pedres cada dia tot cercant l'equilibri entre elles, m'apassiona encara més el megalitisme. Fa 2 setmanes vaig escapar-me a La Bretanya per a poder veure, entre altres coses, els espectaculars i increïbles alineaments de Karnag o O 0 O 0 O 0 O 0 O 0 O o Avui he afegit una pedra als cairns, com marca la tradició i, en el meu cas, la devoció. Igual que aquella pedra que el dia 20 d'octubre de 2014 vaig deixar a La Cruz de Ferro mentre feia el Camí de ...

Me'n vaig de Cadaqués si avui m'arriben els diners. Un mes s'ha esmunyit: trenta dies fent ocells de paper de vida. Igual com quan vaig arribar, deixaré el poble amb vent de mar. Gabriel Ferrater, poema inacabat   Detall del fresc de l'ermita romànica de Santa Maria de Vidabona No crec que calgui engrunar els detalls de la teva transacció amb el diable. Amb la crisi, les ànimes cotitzen a la baixa i no té cap mèrit signar un pacte amb sang calenta quan hi ha sang per donar i per vendre d'ençà que el jueus martiritzen Gaza . Es tracta de bastir una presó a la teva mesura i després fer veure que maldes per alliberar-te'n. És la trista èpica moderna. Una vulgaritat com una altra. No, no cal donar els detalls més íntims tocant a la lletra petita del contracte segons el qual podràs gaudir d'uns anys de joia (ni molts ni pocs, els justos). Sempre he admirat els valents que decideixen on, quan i com finiran els seus dies. N'hi ha alguns q...

Tot i que les previsions anunciaven núvols, he agafat la moto , he travessat la frontera i m'he plantat a Prada de Conflent. Ja feia temps que el Canigó em cridava. Mítica muntanya cantada pels poetes . Origen de la flama que abrusa els nostres cors. Ha sigut la meva manera de rebre el solstici d'estiu.  La pista que mena fins al refugi de Cortalets és llarga... L' Honda s'ha portat molt bé, és una moto dura i ferma. Recomano fer-ho amb un tot terreny. L'ascens des del refugi a la pica és progressiu. Llàstima que les gropades m'han robat la panoràmica. A voltes plovisquejava. Hi he arribat en una horeta i quart. Dalt del cim, una colla de francesos i una parella d'alemanys. Les tòries al voltant de la creu fan patxoca. Estelades i escrits que recorden que és un dels nostres cims llegendaris.  Fa set anys vaig pujar a la Pica d'Estats i al Verdaguer . Eren els meus primers tres mil. El Canigó en fa 2.784, però la seva alçària és més espiri...

El temple de Venus. Així s’havia de titular la novel·la. No sé exactament per quin motiu. Potser perquè molt abans de ser el Cap de Creus va ser el Cap de Venus, paratge de mítiques ressonàncies paganes on els antics pobladors neolítics alçaren dòlmens i els grecollatins fundaren Emporion i Portus Veneris. El temple? Sant Pere de Rodes abans que esdevingués monestir benedictí. Seria prou engrescador endinsar-se pels viaranys de la història i grimpar fins al Castell de Sant Salvador per albirar la sortida del sol o l’hora màgica de la posta. Entre la badia de Roses i el Canigó, la plana empordanesa és una taula parada plena de vinyes i oliveres. L’endemà de la tramuntana tot és nitidesa i calma. Hi ha res més pur que l’horitzó del mar?  Així volia enfocar l’obra: localisme esotèric, prosa poètica, un dietari sense ambicions, un cant a la vida, perquè no n’hi ha prou amb ser feliç, sinó que cal consignar-ho.

La tardor té regust de cel dens, castanyes calentes, ocells que piulen encara, fulles grogues de glicina, nu sota el nòrdic, allargassant la mandra, tènue plovisqueig, mudança d'andròmines, passes tranquil·les pel rec de Sant Onofre , deures d'anglès, notes de gospel, projectes ambiciosos... La tardor té regust de fruita madura, magrana que s'esberla, boira matinera, fum d'encens, vistes a l'horitzó (de la badia de Roses al cim del Canigó), i la calma que resta després de la batalla, i la pau de la vida sincera i sencera, arraulit a l'altra banda dels vidres, dòcil al destí que em regala un tresor de tendreses infinites...

No plou. Les fulles dels roures i dels boixos s'embruneixen. Les nits són més llargues i més fresques. Després d'uns dies a l'altra banda del Pirineu ha tornat al seu recés davant el llac. La visió del Canigó i la serena bellesa del Conflent l'han reconciliat amb si mateix. Continuarà escrivint. Hi ha un llarg camí per recórrer. No hi ha pressa. Els companys de viatge vénen i van. Al capdavall sap que està sol, que sempre ho ha estat. L'amor és un miratge. Llegeix tota la sèrie T

Guàrdia de pati. Un fred que pela. Aire gèlid que baixa de les muntanyes nevades. Internet va fatal. Han instal·lat tants ordinadors a l'insti (uns 200) que la línia es col·lapsa cada dos per tres. Realment tercermundista. Divendres tornaré a veure el Canigó . Pujo a Perpinyà per a enregistrar una lectura de poemes a Ràdio Arrels . Recitaré 10 poemes del poemari guanyador del Machado . He quedat amb Joan Pere Sunyer , responsable de l'espai Instants Poètics . La meva relació literària amb la Catalunya Nord va començar l'any 2001 quan vaig rebre el Premi Francesc Català de Poesia (Òmnium Cultural). El Rosselló és una terra en la qual em sento molt a gust. Acabo de fer una classe de filosofia amb 1r. de BTX B. He deixat la següent pregunta pendent per al proper dia: ¿I si tot fos contingent?