Es declara cosmopolita -o ciutadà del món -, que és una manera progre i fina de dir que se sent d'arreu i que està per damunt de qualsevol localisme de barretina. Et mira amb posat de superioritat i t'etziba: " Ets un nazionalista excloent i fastigós ". Ja me'ls conec, aquests cosmopolites ... La mateixa paraula és un despropòsit, perquè no es pot ser ciutadà ( polités ) del cosmos, atès que el cosmos no és cap ciutat ( polis ). Tots habitem en algun lloc sobre el qual tenim les cames, que són les nostres particulars arrels humanes. Podem viatjar i fer mil vegades la volta al món, però sempre serem fills d'algun indret, sempre tindrem en algun lloc la nostra llar... El cosmopolita vol creure que podem prescindir de l'arrelament, que podem viure deslligats de qualsevol concreció; però és absurd pensar que la teva pàtria pugui ser una pura abstracció còsmica. El cosmopolita renega de la realitat per abraçar un ens rationis . Existeix el meu poble, la ter...