6.9.07

Contra el cosmopolitisme

Es declara cosmopolita -o ciutadà del món-, que és una manera progre i fina de dir que se sent d'arreu i que està per damunt de qualsevol localisme de barretina. Et mira amb posat de superioritat i t'etziba: "Ets un nazionalista excloent i fastigós". Ja me'ls conec, aquests cosmopolites...

La mateixa paraula és un despropòsit, perquè no es pot ser ciutadà (polités) del cosmos, atès que el cosmos no és cap ciutat (polis). Tots habitem en algun lloc sobre el qual tenim les cames, que són les nostres particulars arrels humanes. Podem viatjar i fer mil vegades la volta al món, però sempre serem fills d'algun indret, sempre tindrem en algun lloc la nostra llar...

El cosmopolita vol creure que podem prescindir de l'arrelament, que podem viure deslligats de qualsevol concreció; però és absurd pensar que la teva pàtria pugui ser una pura abstracció còsmica. El cosmopolita renega de la realitat per abraçar un ens rationis.

Existeix el meu poble, la terra que m'acull, aquest racó de món on habito, visc i convisc.

Cada cop sóc més localista, cada cop vull conèixer millor i estimar millor l'entorn que m'envolta. Això no treu que m'agradi viatjar. M'encanta viatjar, però sóc d'aquí on estic, i aquest estar em fa ser el que sóc.

El cosmopolita (diu que) és d'arreu, i no és d'enlloc; ho vol ser tot, i no és res; o sí: és un esnob, un ridícul esnob, un esnob cínic, forumesc i vomitiu.

12 comentaris:

Jean Robur ha dit...

Vejam Toni, anem per parts. Qui va dir aquestes paraules? Vas agredir abans tu? O et varen insultar espontaniament?

Enric Gil ha dit...

Hola, Toni, com estàs?

Molt encertat el teu post contra el cosmopolitisme, que subscric totalment. Penso que cal reivindicar el nacionalisme amb el cap ben alt, ja que no és el mateix el nacionalisme respectuós que el nazi-onalisme, allò que volen confondre els esnobs cínics i vomitius (com, per exemple, Fernando Savater). Ja és hora de bandejar els illetrats de sempre!

tonibanez ha dit...

Era una conversa de sobretaula entre amics amb una certa càrrega etílica...

Jean Robur ha dit...

Be, Toni, així ens ho has de dir...Quina beguda era? Ratafia o cava?

rafael ha dit...

Immanuel Kant mai va sortir del seu Könisberg natal i la seva obra encara es llegeix (ni que sigui a la selectivitat). Cosmopolites, cosmopolites n'hi molt pocs: Raimon LLull, Bonastruc ça Porta (Moshe ben Nahman) i Alí Bey (Domènec Badia); tal vegada, Cristòfol Colom. La resta, dilettants com en Dalí o en Pla.

Ja ho deia el meu avi quan es prenia el vermouth: Reus, Paris i Londres.

tonibanez ha dit...

Ni cava ni ratafia: José Pariente primer (un blanc de Rueda excel·lent) i després Gintònics de Beefeater.......-

Tresinores ha dit...

Encertadíssim. EN realitat hauríem de parlar de cosmocutres per que èr norma general això és el que son.

El llegidor pecador ha dit...

Cosmopolitisme és no sentir que els límits de casa teva també són els del món.
Cosmopolitisme és no necessitar titllar ningú de "cutre" ni de vomitiu a l´hora de defensar el teu raonament.

No em considero un illetrat ridícul per estar d´acord amb coses com aquesta: "La especificidad cultural y la herencia étnica parecen tener mayor resonancia y despertar mejores sentimientos que los conceptos de cosmopolitismo y universalismo que, desde la era de la Ilustración hasta casi la primera mitad del siglo XX, inspiraron las principales alianzas emocionales e intelectuales en los líderes creadores de opinión."

"COSMOS Y HOGAR. Un punto de vista cosmopolita." Yi-Fu Tuan. Ed. Melusina. Barcelona 2005

kanopus06 ha dit...

Aquest darrer individu ja es veu de quin peu calça, en el seu blog fa servir majoritàriament l'horrible llengua espanyola.
Ja se sap, aquests cosmopolites odien la llengua pròpia de Catalunya, i fan servir l'espanyol. Es veu que el seu "cosmos" s'acaba a espanya, si fossin realment ciutadans escriurien en anglès.

El llegidor pecador ha dit...

Benvolgut sr. Kanopus06:

Les llengües, bàsicament, són eines. Eines per tal d´apariar raonaments, gaudir converses, ... Només un nyèbit o un taujà pot arribar a odiar un instrument que ens apropa als altres; és digne d´un cervell empapussat d´incultura deixar anar aquests refilets de pítima mal digerida.

La barbàrie, zumzejant entre la malvestat i la totxesa, sempre és presta per aparionar un gavadal de fills com vostè; la incultura, garneua, tragirarà el vostre comportament.

Raonar amb els budells, amb fúria, pot ésser llépol, nogensmenys forfollar dins d´aquesta mena d´arguments nomès us condueix cap el ridícul més grotesc, irrogant vergonya aliena als vostres compatriotes.

Ha pensat (sic) en la possibilitat, forassenyada, que l´individu del qual escriviu amb tanta tírria, en fos més d´un? Un per cada idioma.
Ai las! Quina manera de fer el ridícul, oi?

Miquel ha dit...

En realitat et dius Lluís Figuerola

El llegidor pecador ha dit...

???!!!