Es declara cosmopolita -o ciutadà del món-, que és una manera progre i fina de dir que se sent d'arreu i que està per damunt de qualsevol localisme de barretina. Et mira amb posat de superioritat i t'etziba: "Ets un nazionalista excloent i fastigós". Ja me'ls conec, aquests cosmopolites...La mateixa paraula és un despropòsit, perquè no es pot ser ciutadà (polités) del cosmos, atès que el cosmos no és cap ciutat (polis). Tots habitem en algun lloc sobre el qual tenim les cames, que són les nostres particulars arrels humanes. Podem viatjar i fer mil vegades la volta al món, però sempre serem fills d'algun indret, sempre tindrem en algun lloc la nostra llar...
El cosmopolita vol creure que podem prescindir de l'arrelament, que podem viure deslligats de qualsevol concreció; però és absurd pensar que la teva pàtria pugui ser una pura abstracció còsmica. El cosmopolita renega de la realitat per abraçar un ens rationis.
Existeix el meu poble, la terra que m'acull, aquest racó de món on habito, visc i convisc.
Cada cop sóc més localista, cada cop vull conèixer millor i estimar millor l'entorn que m'envolta. Això no treu que m'agradi viatjar. M'encanta viatjar, però sóc d'aquí on estic, i aquest estar em fa ser el que sóc.
El cosmopolita (diu que) és d'arreu, i no és d'enlloc; ho vol ser tot, i no és res; o sí: és un esnob, un ridícul esnob, un esnob cínic, forumesc i vomitiu.
El cosmopolita vol creure que podem prescindir de l'arrelament, que podem viure deslligats de qualsevol concreció; però és absurd pensar que la teva pàtria pugui ser una pura abstracció còsmica. El cosmopolita renega de la realitat per abraçar un ens rationis.
Existeix el meu poble, la terra que m'acull, aquest racó de món on habito, visc i convisc.
Cada cop sóc més localista, cada cop vull conèixer millor i estimar millor l'entorn que m'envolta. Això no treu que m'agradi viatjar. M'encanta viatjar, però sóc d'aquí on estic, i aquest estar em fa ser el que sóc.
El cosmopolita (diu que) és d'arreu, i no és d'enlloc; ho vol ser tot, i no és res; o sí: és un esnob, un ridícul esnob, un esnob cínic, forumesc i vomitiu.
Comentaris
Molt encertat el teu post contra el cosmopolitisme, que subscric totalment. Penso que cal reivindicar el nacionalisme amb el cap ben alt, ja que no és el mateix el nacionalisme respectuós que el nazi-onalisme, allò que volen confondre els esnobs cínics i vomitius (com, per exemple, Fernando Savater). Ja és hora de bandejar els illetrats de sempre!
Ja ho deia el meu avi quan es prenia el vermouth: Reus, Paris i Londres.
Cosmopolitisme és no necessitar titllar ningú de "cutre" ni de vomitiu a l´hora de defensar el teu raonament.
No em considero un illetrat ridícul per estar d´acord amb coses com aquesta: "La especificidad cultural y la herencia étnica parecen tener mayor resonancia y despertar mejores sentimientos que los conceptos de cosmopolitismo y universalismo que, desde la era de la Ilustración hasta casi la primera mitad del siglo XX, inspiraron las principales alianzas emocionales e intelectuales en los líderes creadores de opinión."
"COSMOS Y HOGAR. Un punto de vista cosmopolita." Yi-Fu Tuan. Ed. Melusina. Barcelona 2005
Ja se sap, aquests cosmopolites odien la llengua pròpia de Catalunya, i fan servir l'espanyol. Es veu que el seu "cosmos" s'acaba a espanya, si fossin realment ciutadans escriurien en anglès.
Les llengües, bàsicament, són eines. Eines per tal d´apariar raonaments, gaudir converses, ... Només un nyèbit o un taujà pot arribar a odiar un instrument que ens apropa als altres; és digne d´un cervell empapussat d´incultura deixar anar aquests refilets de pítima mal digerida.
La barbàrie, zumzejant entre la malvestat i la totxesa, sempre és presta per aparionar un gavadal de fills com vostè; la incultura, garneua, tragirarà el vostre comportament.
Raonar amb els budells, amb fúria, pot ésser llépol, nogensmenys forfollar dins d´aquesta mena d´arguments nomès us condueix cap el ridícul més grotesc, irrogant vergonya aliena als vostres compatriotes.
Ha pensat (sic) en la possibilitat, forassenyada, que l´individu del qual escriviu amb tanta tírria, en fos més d´un? Un per cada idioma.
Ai las! Quina manera de fer el ridícul, oi?