ENTRELLUM

Tot era mentida.  I el pitjor de tot, Sabeu què és? NO HI HA VERITAT. Només la solitud és llibertat. La resta: misèria humana.  TdQ Comiat (30-11-05) El joc de miralls de la vida sovint no ens deixa esbrinar la imatge exacta de les coses. Mai no podrem estar segurs de res ni podrem saber si allò que ens diuen és cert o no, si ens amaguen informació o ens proporcionen informació irrellevant per tal d'amagar la veritat. Hi ha ironies fetes per a declarar lo que és aparentant lo que no és. Com aquell que t'explica una cosa seriosament, tu te la creus i, al final, et diu: va, ruc, que no veus que era mentida? Volia enganyar-nos o introduir la sospita? Era un simple joc, un fake , o volia insinuar-nos quelcom veritable? Cal parar esment en els pallassos, els bojos, els borratxos, els nens i els vells. L'humor és una vaselina molt efectiva. La veritat sol ser paradoxal i subversiva.  Censura qui té por. Callem per por. Si no fos per la por, el món es...

El passat 1 de gener va fer 10 anys que vaig obrir el primer blog: Tros de Quòniam . Sembla mentida que hagi passat una dècada, però ha passat. Això és molt de temps a la xarxa. Aquell primer blog era un experiment en tota regla. El recordo amb entranyable tendresa. Per bé i per mal, va fer forrolla . El Big Bang va durar 2 anys. A les acaballes de 2005 el va succeir Entrellum , que és on esteu llegint ara, un blog que dura i dura i dura...  Sumant els dos blogs (i deixant de banda altres blogs apòcrifs que van ser encara més experimentals i efímers), el balanç en xifres d'aquesta dècada blogològica és el següent: 10 anys  3.000 posts 500.000 visites 12.000 comentaris Suposo que tota aquesta feina(da) és una "obra"; no pas una obra en el sentit clàssic del terme, és a dir, un corpus de llibres de paper (que també en tinc ), sinó una obra ciberliterària feta virtualment amb les eines que ens ofereix el segle XXI. Com es valori tot això o qui ho ...

Ho diu Kavafis: Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca . La il·lusió del retorn impossible perquè han canviat els llocs i han canviat les persones. Mai no es torna enlloc perquè el que torna ja no és el mateix que va partir, com tampoc no són els mateixos Penèlope i Telèmac, ni tan sols Argos, encara que et reconegui vestit de captaire. El vell gos, estirat al fem, ple de puces, morirà aviat. Ho diu Kavafis: El teu destí és tornar, però no et precipitis. ¿No t'adones de tot el que vas guanyar perdent-la? ¿Per què tustes aquesta porta si saps que darrere només hi ha desert? L'illa és un erm, van tallar els arbres, els criats no van complir amb els deures, ella ha embogit teixint i desteixint la seva mortalla. Tornaràs per a morir com es torna a la terra-mare. Ho diu Kavafis: El camí t'ha fet ric. Si t'haguessis quedat series un rei anodí. Per aspera ad astra . Sense dolor no hi ha saviesa. Bell va ser el viatge. Vas conèixer els llacs més profunds, les selves més esp...

El dia 1 de gener de 2004 vaig escriure el primer post en el meu primer blog Tros de Quòniam . El misteri del 7 , el número sagrat per excel·lència, el " Carro d'Osiris " del Tarot: After the impulse that pulls us out of the Garden, we get on our chariot and depart. At that point, we are the Hero of our own story; maybe the Hero of everyone’s story...

Avui fa 4 anys que vaig escriure el primer post d'aquest blog. (L'1 de gener farà 6 anys del primer post al meu primer blog ) A hores d'ara, ENTRELLUM manté 1.500 posts en línia. (Els 700 de TdQ van ser esborrats quan van passar al paper ) Bloguejar és un hàbit (no tinc clar si una virtut o un vici) i una manera de ser escriptor . He intentat deixar-ho vàries vegades , però no puc. En aquest temps, han passat moltes coses, han canviat les circumstàncies. El que queda són els arxius , un rastre de mots endreçats cronològicament, engrunes de mi mateix , una obra en progrés , escrita a raig, dia rere dia. Els blogaires som onanistes , narcisistes, exhibicionistes... Potser ho fem per a sentir-nos vius , com si el blog fos un mirall que ens retorna en forma de llum l'ombra que som. Per a vosaltres, que em llegiu.

El dia de la presentació del llibre de la Marta Alòs , Històries de l'AVE , l' Albert Balada em va presentar Jordi Curcó, que treballa a la Biblioteca Pública de Lleida, la més important de la ciutat. Quan la vaig visitar el passat 9 d'octubre em va sorprendre molt gratament. Trobo molt encertada la remodelació que s'ha fet de l'antic edifici de la Maternitat. Buscant a l'ordinador, vaig comprovar que tenien la meva traducció de L'educació de l'estoic de Pessoa i La catosfera literària , però hi faltaven els meus llibres. El Jordi em va dir que els portés perquè hi havia un espai per als escriptors lleidatans. Aquest matí hi he anat i he cedit a la Biblioteca cinc volums: Darrer poema (2000), Una certa penombra (2005), L'oracle imminent (2006), Catosfera (2008) i Entrellum (2009). Malauradament, no he pogut donar Tros de quòniam (2003) perquè està exhaurit i descatalogat, i només em queda un exemplar. Tanmateix, he descobert que en tenen...

Arriben de Mallorca dues capses amb 25 exemplars del meu últim llibre publicat: Catosfera. Ciberdietaris 04-05-06 ( Edicions UIB ). És un totxo de 534 pàgines que recull gran part dels posts escrits als blogs Tros de Quoniam i Entrellum durant els anys 2004, 2005 i 2006. Aquesta obra va merèixer el VIII Premi d'Assaig i Creació sobre Tecnologies de la Informació Nadal Batle . Malgrat que alguns no acaben de veure clar el pas del text digital al paper, fa goig poder tenir entre les mans aquest nou "fill" que s'afegeix a la família de volums analògics. Lletres que taquen la blancor física. Un patracol que se sosté dempeus. Una altra fita aconseguida.

Ho recordo com si fos ara: va acabar el concert d'Any Nou de la Filarmònica de Viena i vaig perpetrar el primer post de la meva vida... a Can Blogger , of course , al qual segueixo sent fidel. Parlo del dia 1 de gener de l'any 2004 . Ja han passat cinc anys, tot un lustre! Aquell primer blog el vaig titular Tros de Quòniam perquè així es titulava l'últim llibre que havia publicat . 5 anys, que es diu aviat. Ha plogut molt des d'aleshores. TdQ va durar dos anys (04-05). Després en van venir altres... ENTRELLUM ja fa tres anys que funciona (06-07-08). Ara, escoltant les primeres notes del Danubi blau, m'entra la nostàlgia... aquesta sensació de què tot retorna , de l'etern retorn de les mateixes coses, que diria Nietzsche . Sona el telèfon. És ma mare que em desitja bon any nou. Les notes del Danubi blau , la veu de ma mare, aquesta nostàlgia tan profunda que es barreja amb la ressaca d'una nit massa llarga... A casa tothom dorm encara. Només jo tinc els...

Després de 5 anys i 2.000 posts (700 a TdQ i 1.300 a ENTRELLUM ), m'estic plantejant seriosament la possibilitat de deixar els blogs... De la mateixa manera que, després de 3 anys i mig, he plegat del programa de ràdio Capvespre , també podria plegar de bloguejar... Estic content de tot el que he fet. El balanç no podria ser millor: Un número respectable de visites Bones posicions en els rànquings El blog més votat tres anys consecutius Un premi important (el llibre sortirà publicat aviat) Una paraula inventada Una antologia amb 100 blogaires Manifestos , taules rodones , entrevistes , recitals , bolos ... I totes les persones que he conegut (perquè al final sempre hi ha persones rere la pantalla) Vaig ser un dels pioners i he treballat dia a dia, post a post, per la promoció de la llengua i de la cultura catalanes a internet. Hi vaig creure des d'un bon principi i, amb el temps, no he fet més que reafirmar-me en la convicció de què els blogs són una eina extraordinària. ...

Avui fa 3 anys i un mes que em vaig empescar la paraula Catosfera . Va ser en un post de TdQ que es titulava Qualitat . Hauríem d'inventar una paraula nova... I la vam inventar! Després de 3 anys i un mes, té 230.000 entrades al Google , un article a la Viquipèdia i acabem de celebrar unes Jornades sota aquest rètol. Però el més important és que la paraula ha esdevingut vox populi , la fa anar tothom. No cal dir que em sento orgullós d'aquesta paternitat, però encara em sento més orgullós de la seva popularitat. Alguns discuteixen el concepte i la naturalesa de la Catosfera . No hi ha res a discutir: el CAT ho diu tot. La nostra llengua vehicular és el català. Això no és cap visió etnolingüista ni cap afany de discriminar ningú. Ens ho fem en català i escrivim per al món global, sense complexes. I a qui no li agradi que s'hi posi fulles (o punxi les banderetes traductores que hi ha aquí a la dreta). Gràcies a la Catosfera , la presència i la vitalitat de la nostra ...

Me'n recordo com si fos ara. El desembre de 2003 havia sortit publicat el meu llibre Tros de Quòniam. Vademècum de sàtires [ compra'l ], guardonat amb el II Premi d'Humor i Sàtira Jaume Maspons , el premi més ben dotat de la comarca. (En honor seu, val a dir que la Marina Martori formava part del jurat que va premiar aquesta obra). Aquell Nadal vaig descobrir que existia una cosa anomenada blogs.. . Resulta que el meu llibre s'assemblava a la forma literària dels blogs: fragments curts que parlaven de temes diversos. Vaig pensar: ¿per què no continues el llibre a internet? I així va néixer el meu primer blog: Tros de Quòniam . 1.1.04 . Me'n recordo com si fos ara. Em vaig llevar per tal d'escoltar el Neujahrskonzert i, quan va acabar, vaig engegar l'ordinador, vaig anar a Blogger i vaig crear TdQ . El primer post feia així: Aquesta va ser la primera capçalera: Aquesta l'última: El blog TdQ va durar dos anys (04 _05). ¿Què puc dir d'aquella prim...

Avui fa 2 anys justos que vaig escriure el primer post d' ENTRELLUM . Inspirat en un fet luctuós, es titulava Nadal al caixer automàtic . L'objectiu d'aquest nou blog era superar l'etapa de Tros de Quòniam , canviar de màscara blogogràfica, renovar l'estil i la veu, aspirar a un producte millor. Els dos anys de TdQ havien estat apassionants, però calia depurar certes coses, aprendre dels errors , buscar una nova manera de bloguejar. 2 anys de TdQ i 2 anys d' ENTRELLUM . El dia 1 de gener de 2008 farà 4 anys que vaig escriure el meu primer post. 4 anys bloguejant!!!! El balanç d' ENTRELLUM en xifres és aquest: 966 posts 179.500 visites 125 d' autoritat Technorati ( 1.083 blog reactions ) 9è lloc en el rànquing d'Alianzo en català ( 3r. en la categoria de Literatura ) Xifres a banda, ENTRELLUM ha suposat la consolidació d'un projecte ciberdietarístic en el qual vaig creure des del primer moment. El nou escriptor de l'era digital,...

He aprofitat el pont de la Immaculada Constitució per a fer vàries coses: llegir , endreçar el jardí, veure pel·lícules , gaudir de la xemeneia... Però el que més temps m'ha ocupat ha estat l'operació quirúrgica que he hagut de practicar a la versió original de Catosfera Ciberdietaris 04-05-06 , l'obra guanyadora del Premi Nadal Batle . Avui fa un any del veredicte . Enguany ha quedat desert . El volum que vaig presentar tenia 500 pàgines que aplegaven els textos bloguejats a Tros de Quòniam (04-05) i els textos del primer any d' ENTRELLUM (06). El servei de publicacions de la UIB m'ha dit que calia "aprimar-lo"... No us podeu ni imaginar què suposa rellegir-ho tot i haver d'aplicar el bisturí sacrificant textos que saps que es quedaran al calaix... L'he de reduir a la meitat. Quina liposucció blogològica! Cal eliminar el "greix" sobrant, la morralla. Al final, el llibre ha de tenir com a molt 300 pàgines. El criteri de selecció és c...

Segueix plovent. Que la Tina plegui és una mala notícia . La Catosfera no s'ho pot permetre. No hi ha tanta gent que escrigui bé el català. Potser no ens interessaven gaire les seves cròniques ravaleres, però estaven ben escrites. Ho vaig dir a la darrera taula rodona : Per això és tan important dignificar la Catosfera . Necessitem bloguers i blogueres que escriguin bé, que tinguin consciència i cura de la llengua, que postegin continguts de qualitat. I va la Tina i plega. Abans havia plegat l'amic quadernícola ... Qui serà el següent? ( Cucarella ho va fer veure; ara sembla que torna a bloguejar ) Les raons poden ser múltiples. Ens hem de sentir motivats. Ningú no fa les coses perquè sí. Al capdavall, és una qüestió de xifres : ens han de sortir els números. Cal que el temps i l'esforç que hi dediques es vegin recompensats per les visites ( lectors ) i el reconeixement públic ( premis ). És absurd treballar pel dimoni. Els blogs neixen, creixen o minven. Hi ha el perill ...

Taula rodona - Seu Nacional OC - 22.3.07 - 19 h. Avui seré molt crític. Començaré amb una autocrítica. No sé si això dels blogs és una cosa gaire seriosa. Un bloguer il·lustre que ha plegat (l’Antoni Ferrando de Quaderns ) va deixar escrit al seu últim post : Plego convençut que els blocs no tenen tanta transcendència ni potencial com alguns proclamen. Em costa veure-hi res més que la il·lusió de milers i milers de persones, jo el primer, creient que tenen coses a dir, parlant per no callar. És un entreteniment respectable, baratet i inofensiu. Descomptant l'onanisme adolescent, descomptant politicastres municipals amb blocs de set lectors, descomptant el tedi del sectarisme polític... el que queda no impressiona. En canvi, on són els blocs de gent que sàpiga molt bé de què parla, que tingui a dir coses realment interessants, i que les sàpiga dir bé? Els millors blocs són els que no existeixen. Jo què sé: les confessions d'una prostituta de luxe entre els alts cercles de Barcel...

Discurs del lliurament del VIII Premi Nadal Batle Dilluns 12.3.07 Fundació La Caixa, Gran Hotel, Palma de Mallorca Autoritats, Rector, President i membres del Consell Social, Jurat del Premi , senyores i senyors, Jo només sóc un home sol que escriu ; sol no en el sentit d’isolat o aïllat, perquè tinc família i amics, persones que m’estimen, alumnes que m’escolten, lectors que em llegeixen i –oh meravella!- un ordinador connectat a Internet; vull dir sol en el sentit d’independent: sóc un individu lliure davant el paper, davant el teclat i la pantalla; no pertanyo a cap grup ni grupuscle; només depenc de mi mateix. Llibertat . Escriure és un acte de llibertat; no pas de llibertat externa, perquè -com tothom- tinc uns lligams indefugibles; sinó d’ alliberament mental, espiritual. M’escolo en aquesta munió de paraules que ragen a l’encalç de nous àmbits d’ultravivència. Escrivint m’escric. Escrivint em sobrevisc. Escrivint sóc més jo. Perquè la pluja que cau és més pluja si la dic . L...

Matí frenètic després de 5 dies de letargia. Bones notícies. Molt bones. Primera : Bromera publicita L_OI amb un banner a Vilaweb Lletres i a Llibres per Nadal Segona : El Sr. Director de BenZina em cita (i ja és la segona vegada ) al número de desembre tot reproduint un post d'ENTRELLUM: Amor letal . Gràcies Àlex! Tercera : Trobo al contestador trucades amb el prefix 971... Mallorca! Em telefonen del Consell Social de la UIB per a comunicar-me que sóc el guanyador del VIII Premi d'Assaig i Creació sobre Tecnologies de la Informació Nadal Batle i Nicolau . L'obra presentada és el fruit de 3 anys de treball gairebé diari bloguejant bloguejant bloguejant... Es titula CATOSFERA (CIBERDIETARIS 04-05-06) i és una selecció dels millors posts de TdQ i d' ENTRELLUM . Un volum de quasi 500 pàgines que haurem d'aprimar una mica abans de publicar-lo. Aquest era el "projecte molt ambiciós" que vaig insinuar en un post de finals de setembre (Vid. anunci aquí...

Ma mare m'ensenya una foto de fa 38 anys on aparec dempeus al costat de ma germana Montse al repàs de la Senyoreta Mercè, situat a sota de casa (carrer Saturn de la ciutat de Lleida), on vam aprendre a llegir i a escriure abans d'anar al col·legi . Tenia quatre anys i mig. La bateta, la tauleta, la boleta del món... Tot tan minúscul i tan prometedor. La misèria d'on venim i la misèria que ens espera. Aquell ros de mal pèl ara és un malparit, un escriptor maleït (perquè maleït és l'escriptor que no pot deixar de ser-ho ). Massa sovint, la infantesa és el refugi dels covards, el paradís dels vençuts. La mítica ingenuïtat i tota la pesca. Aleshores, ma mare somiava que el seu primogènit estudiaria, faria carrera i arribaria molt lluny... Les mares són així: rematadament ingènues. La pobra ja fa dos llibres que no em llegeix. Quan va llegir Tros de Quòniam gairebé l'hem de dur a urgències de l'Arnau. D'una enrabiada, histèrica, va arrencar 4 pàgines del llibr...

Visito amb els alumnes de 2n. de BTX l'exposició itinerant El Camp de la Bota al Museu Abelló de Mollet . Francesc Abad ha fet una feina extraordinària . Repasso un a un els noms de la llista de 1.704 afusellats entre 1939 i 1950. Trobo 7 cops el cognom Ibañez i 3 el cognom Ros . Quedo impressionat pels testimonis orals dels familiars. Jordi Ribas Boldú ( Jordi Boldú de nom artístic) és l'encarregat de l'explicació didàctica. Em reconeix. Diu que vam coincidir en el recital de Biel Mesquida a la Torre Muntadas del Prat del Llobregat el juliol de 2005. Ho havia organitzat ell, i un tal Damià Gallardo en va fer la presentació... Ara hi caic. Sí. Vaig fer un post a TdQ sobre aquella nit màgica. Li he recordat la síndria que en Biel es va endur com a trofeu. Al final, en Jordi diu que ens vol "fitxar". Reparteix una fitxa als alumnes perquè posin el nom, la data de naixement i les seves impressions. Jo també n'agafo una en la qual escric això: La memòria hi...

Via Artífecs m'assabento d'una iniciativa que duu un nom prou conegut a la Catosfera : Tros de Quòniam . Segons expliquen els seus promotors El club del tros de quòniam és un espai interactiu per afavorir la creació i la interrelació de persones a través de l’escriptura A hores d'ara ja porten 9 relats penjats i comentats . Endavant! Em sembla una idea fantàstica. El primer TdQ del qual tenim constància va aparèixer el desembre 03 en forma de llibre , un diccionari estrafolari que, més tard (gener 04), es va convertir en un blog mític que va haver de ser clausurat (desembre 05) per prescripció mèdica... Més Quòniams: un grup musical igualadí dels anys 90, uns samarretaires mataronins que també tenen un blog . I és que l' insult més macarrònic i meravellós que existeix en llengua catalana segueix fent forrolla. De mica en mica, l'epidèmia de trossos de quòniam s'escampa per la xarxa... Google ja dóna 11.000 resultats, que no és poca cosa. Més serem, ...