10.12.06

Fa 38 anys

Ma mare m'ensenya una foto de fa 38 anys on aparec dempeus al costat de ma germana Montse al repàs de la Senyoreta Mercè, situat a sota de casa (carrer Saturn de la ciutat de Lleida), on vam aprendre a llegir i a escriure abans d'anar al col·legi. Tenia quatre anys i mig. La bateta, la tauleta, la boleta del món... Tot tan minúscul i tan prometedor. La misèria d'on venim i la misèria que ens espera. Aquell ros de mal pèl ara és un malparit, un escriptor maleït (perquè maleït és l'escriptor que no pot deixar de ser-ho). Massa sovint, la infantesa és el refugi dels covards, el paradís dels vençuts. La mítica ingenuïtat i tota la pesca. Aleshores, ma mare somiava que el seu primogènit estudiaria, faria carrera i arribaria molt lluny... Les mares són així: rematadament ingènues. La pobra ja fa dos llibres que no em llegeix. Quan va llegir Tros de Quòniam gairebé l'hem de dur a urgències de l'Arnau. D'una enrabiada, histèrica, va arrencar 4 pàgines del llibre (de la 86 a la 92). Ara ja no li dic res quan en publico un de nou. M'estimo més que no ho sàpiga. Em va portar al repàs de la Senyoreta Mercè perquè, el dia de demà, pogués ser un home de profit; i vet aquí que he acabat escrivint llibres que ella no pot llegir... Però la pregunta crucial, la que -a hores d'ara- no em deixa dormir, ja no és refereix a ma mare, sinó a la meva filla: ¿Què passarà el dia que la meva filla llegeixi els llibres que he escrit?!

8 comentaris:

Anònim ha dit...

A mi també em fa basarda que em llegeixi la meva família. Suposo que forma part del joc.

MENTOLÍN ha dit...

EP QUE AQUESTES PÍNDOLES SÓN D'EXTASI I NO PER A CALMAR!
T'HEM PILLAT TRANQUIMAZIN!

QUE ET FA BASARDA? DE DUES UNA: O PASSES DE TOT O HO RESOLTS.

Sani ha dit...

Hola Toni,
He anat a mirar això del TdQ: Liliths ... ;-)
Home, potser no hagués estat malament que li ho haguessis dit abans, o llegit, o comentat... i així, mira, mateixa emprenyada, o menys, però sense arrencar res ...
I encara si no va arrencar res mes! ;-)

Quant a la teva filla ... ben aviat caldrà que facis algun tracte amb ella perquè no es vulgui escapar de casa...
Impossible que "passi" de l'escriptura del papa. Potser caldrà que li escriguis-dediquis un llibre explicant el tot el molt que encara et queda per explicar, però que ja està apuntat aquí i allà al blog TdQ i a Entrellum 06.

Suposo que li tocaria estar orgullosa de son pare, però ves a saber amb quins condicionats es troba.
No fóra d'estranyar que algú ho aprofités per mirar de putejar-te...
Això sense comptar amb la malallet genètica que duen a dins els adolescents per fer mal als altres.

Compte, Toni. Només se m'acut dir-te això. Però tu sabràs què has de fer o de dir o d'escriure.

Que pares i fills s'entenguin mentre
hi ha joventut pel mig és entre difícil i impossible. Potser n'hi ha prou amb que s'entenguin "quan ja és massa tard" i sobre tot que no es creï excessiu conflicte mentre dura el conflicte.
Una hipotètica entesa fóra sinònim de felicitat total que , difícil, però no impossible, és el que jo us desitjo.

Cat ha dit...

A mi particularment em faria vergonya que la meva filla llegis alguna cosa de les que has escrit.
Ara bé, el teu codi moral -crec que és molt relativista- segurament l'has inculcat a la teva filla: res de Jesusos, res de bé i mal,sexualitat com a religió, etc., per tan no hauries de tenir problemes amb el que pensi ella, igual està cofoia i tot.

Potser series a temps de "codificar" millor, o "codificar", "a seques".

tonibanez ha dit...

Codi... què?

plleixa ha dit...

Si la teva filla sap de la teva dèria maleïda de lletraferit, també haurà de reconèixer els teus mèrits (o no, ves), i a partir d'aquí, ser la millor crítica de la teva obra.
L'altre dia ens parlaves de com se'ns mostren "els mestres". Més o menys va per quí la cosa, crec.
En un altre ordre de coses més importants, la mare s'ha de fer el càrrec de que, per molt que et dugués pel (seu) camí bò, ja t'has fet el teu propi camí a la vida, i no li queda més remei que comprendre-ho, i respectar-ho.
Si les mares no fóssin mares, serien una altra cosa, no creus?.
(No m'emprenyis massa a la mare, Toni, que s'apropen Festes senyalades i les plates de canalons s'han de fer còrrer amb bon cava i amb bona companyia).

Anònim ha dit...

A què jugues, mentolin?

Alvin Straight ha dit...

Jo diria que la teva filla, la teva dona i el teu entorn proper han d'estar curats d'espants des de fa temps. Per cert, la conversa amb el Messenger m'ha semblat una mica de Follet Tortuga amb la Bulma.