9.12.06

Plegar

Si un escriptor diu que plega d'escriure és que no és realment un escriptor. Un veritable escriptor, un escriptor de pedra picada, no pot plegar mai d'escriure. L'autèntic escriptor no escriu pas perquè vol, sinó perquè no pot evitar-ho, perquè l'escriptura és la seva manera de ser i d'estar i d'entendre el món. Aquest presumpte escriptor que diu que plega d'escriure només ha estat i és un impostor. Un impostor o un Bartleby, que de tot hi ha a la vinya del Senyor...

13 comentaris:

Anònim ha dit...

Te n'has passat de místic.

Toni Cucarella

tonibanez ha dit...

¿I què és, Toni, la Literatura, sinó mística? ¿O potser mistificació?

Tina ha dit...

No devem haver llegit la mateixa entrevista, tu i jo, Toni. Cucarella no diu que deixa d'escriure, sinó que deixa d'escriure per publicar. És diferent.

tonibanez ha dit...

Tina, ja ho sé, això. Però la meva reflexió va més enllà (pensa-hi): ¿Quin sentit té anunciar que deixes de publicar, si seguixes escrivint? ¿És màrqueting victimista perquè quatre bloguers es solidaritzin amb tu i et demanin: sisplau, sisplau, Cucarella, no ho facis, torna...? ¿Calia muntar aquest pollastre? L'escriptor ha d'escriure. Ja ho vaig escriure una vegada a TdQ: L'únic ecsriptor fracassat és el que no escriu . Per mi, Cucarella que foti el que vulgui. És la seva vida. Si deixa de publicar, bé. Si deixa d'escriure, també. ¿On està el problema?

Tina ha dit...

Entesos, Toni, ho deia per si de cas.

Sincerament, jo tampoc no li trobo sentit a anunciar que deixes de publicar o que deixes d'escriure. En això estem d'acord.

Ara, per a mi aquell que no escriu no és un escriptor fracassat, sinó que ja no és escriptor. Eh que si deixes d'exercir de professor et converteixes en un exprofessor? Doncs el mateix, no?

Anònim ha dit...

Doncs mira, jo em pensava que parlaves de tu. Com que vas dir que deixaries el blog al 31 de desembre. I , precisament, t'anava a demanar que no ho fessis. Que les teves paraules conviden a reflexionar, que .... Be ja ho he dit.

Anònim ha dit...

Això és com si un filòsof a l'atur deixés de pensar

tonibanez ha dit...

Segons Descartes, si deixes de pensar, deixes d'existir. Segons Cucarella, si deixes de publicar, deixes d'existir (com a escriptor, esclar).

plleixa ha dit...

Si l'art lletraferit d'escriure hagués de dependre tan sols del fet de publicar, més d'un i més de 200 mil sí que estaríem a l'atur. Escriure és una necessitat, et surt de dins, peti qui peti. I qui escriu, ni que sigui per llençar els esboços a les escombraries, és un escriptor.

Anònim ha dit...

No he anunciat res, jo. Fa més d'un any que vaig deixar penjades les novel·les que tenia encetades. Quan em va semblar oportú vaig deixar d'escriure al Blog, i per respecte als lectors que el seguien hi vaig posar una nota diguem-ne "de comiat". Després Vilaweb ha preguntat per què, i jo he respost. Si no haguera preguntat, Cucarella haguera desaparegut com ho tenia previst (però ha fallat la revisió): en silenci i sense polseguera.
Amb tot, al febrer (o març) encara eixirà publicada una darrera novel·la juvenil: "Ulysses i el fastasma foraster".
He volgut deixar aquest món "oficial" de la literatura perquè després de vint any he vist que no hi tinc res a fer. En el futur escriure serà només un passatemps, sense cap altra "aspiració". Entre els meus interessos actuals no hi figura ser "escriptor". M'és més gratificant ser pare, company, carter, excursionista, lector, cuiner... que no escriptor. Quin problema hi ha? D'acord que hi ha causes de més profunditat, la majoria polítiques, i totes han quedat reflectides al meu blog. Un blog que he deixat d'actualitzar, però que no he destruït. Ben al contrari, vull que continue accessible. Ja que ací hi ha argumentades les causes de la decisió. Però una vegada presa la decisió, cal mirar cap endavant. Fins a la mort tot és viure.
Salut i visca Hrabal.

Toni Cucarella

tonibanez ha dit...

Toni, gràcies per molestar-te. El que noto és molta frustració: "perquè després de vint any he vist que no hi tinc res a fer". Frustració que et mena a la rendició. La literatura catalana no es pot permetre el luxe de perdre ni un sol escriptor, ni un (per molt mediocre que sigui), i menys per aquests motius que addueixes... ¿O hem d'escriure en funció dels polítics de torn? No fotis, home! Clar que tot és viure, però viure escrivint és ultraviure. La teva temptació (plegar) jo l'he patit manta vegades, però no he llençat la tovallola mai definitivament. I aquí segueixo i seguiré... (ja anuncio que ENTRELLUM segueix al 2007). Ets major d'edat i lliure. Respecto la teva decisió. Si estic a favor del suïcidi, com no estaré d'acord amb el bartlebysme? Una vida àgrafa és també una vida, suposo..

Anònim ha dit...

Vida àgrafa? La setmana passada vaig enllestir la llegenda de Galima (roder valencià d'extraordinàries condicions atlètiques)la qual, juntament amb la de Camot(un altre roder valencià), constitueixen la meua aportació a un llibre col·lectiu sobre literatura de tradició oral de la Costera. Una cosa és deixar de ser "escriptor" (encara que jo ho haja estat mínimament i més pel blog que no per la meua literatura) i una altra és deixar de fer "absolutament" una cosa que m'agrada fer (malgrat que ha partir d'ara ho faré poquet i sense cap intenció de "transcendència").

Salut i visca Hammett

tonibanez ha dit...

Fixa-t'hi: "oficial", "aspiració", "transcendència"... Et traeixen les cometes, Cucarella. Insisteixo en la meva percepció: frustració i rendició. Fa molta pena veure com un "escriptor" (més cometes) plega de la lluita. Perquè ser escriptor català és molt més que ser escriptor anglès o castellà o rus: ser escriptor català és militar dia a dia conscient de què la teva tasca és important per a la supervivència de la nostra cultura amenaçada. M'alegra que segueixis treballant amb els roders i el que faci falta, això demostra que encara podem comptar amb tu. No defalleixis.