29.12.06

Pilot vermell


M'hauria de plantejar la possibilitat de començar a pensar que la vida és alguna cosa més que gargotejar paraules en una pantalla perquè les llegeixin quatre desvagats que, al cap i a la fi, tampoc mai no s'han plantejat la possibilitat de començar a pensar que la vida és alguna cosa més que llegir en diagonal pantalles gargotejades per teclamolls grafòmans el sentit de la vida dels quals es redueix a la vana esperança de ser llegits per una dubtosa plèiade de coetanis i per una encara més dubtosa plèiade de futuribles lectors acollits sota el dubtós rètol de "posteritat".

M'ha sortit una frase molt llarga, plena de subordinades, que té la seva gràcia. Bé, seguiré corregint abans que no m'enxampi l'Home dels Nassos amb el pilot vermell entre els dits. A més, avui em tocarà fer una truita de carxofes i tallar pernil perquè aquesta nit tenim sopar multitudinari d'amics a casa... Val més que aprofiti el matí.

2 comentaris:

Pedra Lletraferida ha dit...

Potser no t'ho creuràs (o si) però de petit em van prohibir fer servir el boli vermell a l'escola. Era una prova evident i fefaent del poder del mestre sobre l'alumne, doncs només aquell en podia fer ús i abús.
En un altre ordre de coses, veig que en això de les truites hi tesn la mà trencada. Serà qüestió de començar a plantejar un concurs de mestres truiters!.
Per cert: Té o no té nassos "L'Home dels Nassos"? Té o té (in)competència?

Pedra Lletraferida ha dit...

Pel camí que porta cap a la teva guarida de Vallromanes s'ha perdut un "no" entre la "o" i el "té" de l'última frase (Té o no té). De res...