28.12.06

Els meus errors

Em llevo molt d'hora. Aixeco la persiana i veig la llum esmorteïda dels fanals enmig de la boira. Hi ha molta boira. Vull aprofitar el dia d'avui per a corregir exàmens. La darrera setmana de classes se'm va acudir la genial idea de fer controls als quatre cursos de batxillerat (dos primers i dos segons) amb la qual cosa em vaig endur feina per casa... Tinc el munt de paperassa sobre la taula, esperant els estralls del retolador vermell. No ho penso deixar per al any que ve. Vull començar el 2007 net en aquest sentit.

Una altra mena de catarsi. Vull acabar l'any parlant dels meus errors. És molt fàcil parlar dels encerts, dels èxits i les victòries; però no ho és tant admetre els teus defectes. Malgrat el que pugui semblar, jo sóc una persona molt autocrítica, i m'agrada que em critiquin perquè això em serveix per a millorar.

Per exemple, aquell malaguanyat dia que -encara no sé com, és un misteri absolut que no he aconseguit esbrinar-, mentre escrivia el poemari UCP, vaig manllevar unes frases d'un post del blog d'en Litus; i el que encara és pitjor -i aquí el misteri absolut ja esdevé fatalisme inextricable-, vaig recitar aquell fragment en públic...! El que va venir després fou inenarrable. Aquest és un dels errors que he pagat més cars a la meva vida. No, no vull amagar-me'n. Alguns ja s'encarreguen de recordar-m'ho contínuament. Només cal anar a l'article de la Viquipèdia i llegir l'últim paràgraf. Us ho agraeixo de tot cor. Alguna taca hi havia d'haver en un expedient tan brillant, alguna ombra enmig de tanta ENTRELLUM. Els errors ens fan humans; i els errors majúsculs ens fan encara més minúsculs, és a dir, més humans.

O quan em poso a parlar de política. Un desastre. Ahir el Manel em deixava el següent comentari:
Des que no xerres de política, fins hi tot jo m'he afeccionat a llegir-te. Has fet bé d'abandonar el talibanisme polític per a dedicar-te a allò que saps fer.
I té raó. Gràcies, Manel, de veritat, m'estimo més guanyar-te com a lector que espifiar-la amb el coi del politiqueig que només és una font de rancúnies sectàries. Et faré cas.

O el meu tarannà colèric, visceral, narcisista, egolàtric, pedant, prepotent, demolidor, caníbal, i quatre mil adjectius més...

I més errors que us podria explicar, però que em guardo per a la intimitat de la meva consciència. Tampoc no és qüestió de ser tan tan tan autocrític. Potser en un futur, quan escrigui les meves memòries, ho explicaré tot, tot i tot. Ara per ara, val més deixar-ho aquí i aturar aquesta autòpsia pornogràfica. Suposo que, amb el temps, el que comptarà és el balanç final de la trajectòria, i no pas aquesta anècdota concreta o aquella punyeteta singular. Suposo.

5 comentaris:

Alvin Straight ha dit...

Bon post Toni. Encara et seguiré llegint. Ara, si publiquessis tots els missatges de la gent molt millor.
Bon any!

mar ha dit...

enhorabona, Toni,
pels èxits d'aquest 2006 i pel post d'avui (i encara que sigui el dia dels inocents, jo et crec)

i tu ja saps que de tot cor et desitjo que el 2007 sigui tant o més millor, magnífic, profitós (jo què sé, estic espesa i no em surt la paraula adient) que aquest.

en fi, avui que és dia 28 encara et puc dir que et segueixo llegint (en diagonal, però llegint)

una abraçada

Nausicaa ha dit...

Any nou, vida nova: no hi he cregut mai. Per què necessitem aquest pas, aquest canvi del calendari per a canviar nosaltres? Cada segon de la nostra vida és a les nostres mans, podem canviar-ho tot. Si no t'agrada el que has fet, si no t'agrada com vius, només depèn de tu canviar-ho. Troba el recolzament que necessites per a fer-ho i veuràs que no resultarà tan difícil.
PS: Sigues benèvol amb els exàmens!

plleixa ha dit...

He comés l'errada de donar un cop d'ull al calendari després de llegir-te, en veure la "llufa" que ens has penjat en el teu comentari.
Gràcies per l'innocentada. L'exercici d'autocrítica és bò fer-lo sovint. No tothom ho sap fer.
Precisament son les pífies les que ens recorden d'on som, d'on venim i cap a on anem: cap a la topada propera amb la pedra del camí.
(Addenda: sigues just amb els exàmens!).

Dessmond ha dit...

I jo que et vaig conèixer per què vas escriure de política! I pels canalons, és clar.
No deixis de dir el que pensis políticament. Peti qui peti.