30.12.06

Musa versus Odalisca

La musa et fa trempar les neurones, t'inspira sinapsis i ejacules versos. La musa és més aviat platònica. L'odalisca, en canvi, és més carnal, més epicúria, més dionisíaca: et fa trempar allò que penja, t'inspira fornicis i ejacules nèctar que ella (que no és tòtila) sap aprofitar... Muses n'hi ha 9; odalisques la tira...










































La rehòstia és quan una musa, a més de musa, esdevé odalisca, o viceversa... Aleshores es produeix el miracle més miraculós de tots: el poeta ejacula a dojo i la vida és un cel, un paradís color de rosa... La llàstima és que (com TOT en aquesta vida) les muses i les odalisques caduquen. També caduquen els poetes. El que no caduca mai són els versos eterns.

3 comentaris:

[o Rei] Ferran ha dit...

Bonica recopilació d'odalisques. Pensar que aquestes que has mostrat poden caducar se'm fa difícil (exceptuant una siliconada que he vist per aquí).

Anònim ha dit...

Rubén Darío digué: "La mejor musa es la de cane y hueso".

Xocolata amb pètals de rosa.

Anònim ha dit...

Visca la categoria del poeta, que no sap fer una altra cosa que vestir-se de dones nues!