19.12.06

Gauguin


No sé si t'has plantejat mai la possibilitat de capgirar la teva vida completament. No, no parlo de la idea de capgirar-la, sinó del fet, d'agafar un dia i dir: n'estic fins als pebrots de la vida que porto, s'ha acabat, a la merda, a partir d'avui trenco amb tot el meu passat i començo de zero a fer el que sempre he volgut fer, a ser el que sempre he volgut ser... I no només dir-ho, sinó practicar-ho realment, perpetrar-ho.

Hi ha gent que, en un moment determinat de la seva vida, ha fet un salt mortal i s'ha llençat al buit sense xarxa... És el que va fer Gauguin quan tenia 43 anys (1891): ho va deixar tot i se'n va anar a pintar a les antípodes. O Ramon Llull. O Rimbaud. Etcètera. Vaig escriure una novel·la sense signes de puntuació l'argument de la qual era precisament aquest: el protagonista ho abandonava tot i es posava a caminar... El Camí de la Tau (1999). Va guanyar un premi, però encara és inèdita (ara ja no)

He dit capgirar, que és un verb perfecte: se't gira el cap i, de patac, canvies 180º. O (si se'm permet la llicència) també podríem dir corgirar: un bon dia se't gira el cor i fots tota la teva vida enlaire. Tant se val si és el cor o el cap o altres òrgans o tots alhora que es regiren contra la realitat insatisfactòria cercant una realitat millor...

¿Per què no hauria de ser possible re-inventar-se, fer un cop de volant i redreçar el rumb del teu destí? ¿O la rutina i la covardia pesen massa? ¿Hom pot viure dues (o més) vides distintes dins una mateixa existència? ¿Us imagineu -talment Au Fènix- poder renàixer cada cert temps de les cendres del nostre propi passat? ¿No és avorrit ser sempre el mateix i viure sempre la mateixa vida? ¿Gauguin va morir feliç? ¿Per què l'últim quadre que va pintar va ser un paisatge nevat de la seva terra natal?

¿Viure és fugir d'un mateix?

UN BON REGAL DE NADAL
La Llibreria d'ENTRELLUM
Ara per només 45 €
pots tenir tots els meus llibres

(descompte especial per als entrellumaires)

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Tots necessitem sentir-nos lliures dins la nostra pròpia vida, però només uns pocs s'atrabeixen a fer-ho: són els únics que no fugen d'ells mateixos.

tonibanez ha dit...

atrabeixen o atreveixen? gosen o gaudeixen?

Anònim ha dit...

Hi ha alguna oferta per als que ja tenim la Penombra i l'Oracle?

Òscar

mazda ha dit...

Potser és que podries capgirar o corgirar la vida que portes, però no la teva vida.
Potser el desti no existeix fora de tu.
Potser el desti esta en tu,
Potser viure es fugir de qui et penses que ets
Potser viure es, senzillament, ser. Ara i aqui.