8.12.06

Mestre

Et dic que a la vida cal aprendre una sèrie de coses fonamentals, i que algunes d’aquestes coses les pots aprendre tot sol si tens prou curiositat, però que n’hi ha d’altres que no les pots aprendre si no te les ensenya algú. Em demanes qui és aquest «algú», i jo et responc que aquest «algú» és una persona especial que, tard o d’hora, arribarà a la teva vida per tal d’ensenyar-te allò que has d’aprendre… Antany, d'aquestes persones, se’n deia «mestre». Ara la cosa ha degenerat i ja no en queden gaires, de mestres, tret dels docents que fan primària. ¿Que com reconeixeràs el mestre que esperes? No pateixis, que ell es donarà a conèixer just quan el necessitis, ni abans ni després, sinó en el moment exacte que estiguis preparat per a rebre’l. Només et cal un xic de paciència i l’ànima oberta de bat a bat. El mestre et mirarà als ulls i, immediatament, sabràs que és ell. A partir d’aleshores, has de ser dòcil…

3 comentaris:

mazda ha dit...

Ara seria el moment exacte per rebre el mestre. Per ensenyar-me a aprendre el que tant em costa d'aprendre. Potser, com dius, no es el moment exacte. Potser no es pot necessitar. Potser quan es necessita no es te l'ànima oberta de bat a bat. Però no m'aniria malament que "algú" em mires els ulls ...
I es que hi ha dies de que necessitis que et salvin.
( I es que el que escrius, ara, m'arriba)

Anònim ha dit...

Amb els punts suspensius del final,desapareix "el mestre", oi ?

C. ha dit...

L'has trobat? Sembla que alguna cosa t'ha arribat a fons.