La poesia suposa el risc d’eixamplar la realitat fins a l’extrem de convertir-la en contradictòria i letal. Tothom coneix Gabriel Ferrater , però pocs coneixen Alfons Costafreda . El segon, quan es va assabentar del suïcidi del primer, va escriure: Opongo a toda la retórica y vacía y humillante poesía hispánica actual, la obra viva, aún más viva ahora, de un gran poeta catalán destruido. Dos anys després, també ell se suïcidaria . La Gran Pregunta queda pendent: ¿Son vida las palabras o van contra la vida? Obseso en la pregunta estoy. Existir a través de las palabras, vocación insolente.