ENTRELLUM

Europa crema com va cremar la Roma de Neró. Neró ara són els Macron, els Sánchez i tota la resta de manaires satànics que han promogut aquesta Gran Babilònia en flames. Ho anomenen "canvi climàtic" o "emergència climàtica", però en realitat és la infernalització del planeta, una transformació induïda perquè ells, els dimonis, se sentin més a gust, més a casa.  La Gran Babilònia va ser Roma i ho són tots els imperis del món. Uropa va tenir la seva època daurada, amb resplendors gregues, amb lucideses romanes, amb foscors medievals, amb esclats revolucionaris, amb il·lustracions germàniques, amb colonitzacions genocides, fins i tot amb un holocaust. Uropa era una idea bonica que ha fracassat estrepitosament. I ara crema tot. La civilització occidental agonitza entre invasions barbàriques i burrocràcies orwellianes. Això és el final. El melic del món esdevindrà el forat del cul cagat. No pintem res. Sense indústria i sense llibertat, què ens queda? Uropa kaputt . Que ...

Sampa és una ciutat infinita, de pluja i vent, amb postes de sol meravelloses.  Que després aparegui un esverat amb una pistola a la mà i, al mig del carrer, perpetri un tiroteig, és una cosa secundària, que depèn de les estadístiques segons les quals et pot tocar o no, avui o demà passat. Mentrestant, fas veure que la teva vida importa i participes en festes i visites museus i etcètera.  Lo mateix passa a Europa, on qualsevol dia en qualsevol indret cèntric d’alguna capital, pot esclatar una bomba o un vehicle pot atropellar-te en nom d’Al.là. A mi m’agrada viure al camp o davant del mar, per una qüestió de salut i de calma. Les ciutats estan fetes per als suïcides.  Sampa és pluja i vent i carnaval i massa gent perduda en el laberint de la infelicitat.  El verd dels arbres em recorda que existeix la salvació. Quan tot acabi i torni a començar. 

  Diuen que totes les comparacions són odioses, i si el que compares són països, encara més. Cada país té les seves peculiaritats i mereix una consideració respectuosa per si mateix. Una altra cosa són les nostres fílies i fòbies, el que sentim per dins quan canviem l'escenari.  Ahir vaig travessar dues fronteres. La primera (el Canal de la Mànega) és una frontera natural. Un anglès i un francès s'assemblen com un ou i una castanya. La segona frontera que vaig passar va ser entre França i Bèlgica, més exactament Flandes. Aquí la frontera és cultural, la llengua canvia, per exemple.  A fi de comptes, estem parlant d'Europa; i a mesura que la conec millor, més me n'adono que no és quelcom homogeni. Personalment, em sento "mediterrani". Ja fa dies que dic que Europa no m'aporta res. Està plena de museus, de monuments, de geriàtrics... Europa presenta un aspecte decadent, net i polit, endreçat, però decadent, com si s'hagués quedat ancorada al passat.  Qua...

Sembla mentida que d'una metròpoli tan grisa i desmesurada com São Paulo, de sobte pugui brollar tanta alegria i tants colors, com aquelles rares flors que apareixen enmig del desert, les flors dels cactus, tan boniques i efímeres.  L'espectacle més gran del món i el més inenarrable, això és el Carnaval brasiler. Amb prou feines, hi assisteixes bocabadat i te'n fas creus, com a "gringo" europeu, amb aquell ensopiment tan català; i tornes a creure en la Vida. Perquè la Vida sempre troba el camí cap al futur. Europeus decadents, avorrits, tibats, porucs, farts de benestar, tips de civilització... Davant el Carnaval, som una ombra prescindible. Tanta llum encega. Tanta joia aclapara.  Perquè la Vida sempre troba el camí. Muito obrigado, Brasil 🇧🇷

"Estic d'acord amb la iniciativa per tal que el Dret d'Autodeterminació dels Pobles sigui formalment expressat dins el marc de la Unió Europea com a Dret Humà fonamental i que les Institucions de la Unió donin suport a tots els ciutadans Europeus i les nacions que vulguin exercir-lo."  SIGNA Visca! per l' Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona !!! Passeu-lo!!!! i Signeu al final!  Testimoniatge del Col·legi d'advocats de Barcelona:  El Col·legi d'Advocats de Barcelona defensa la declaració unilateral d'independència si l'estat prohibeix la consulta  La Comissió de Defensa dels Drets de la Persona de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona sosté que l'autodeterminació de Catalunya és un dret inalienable en tractar-se d'un dret fonamental i universal de tots els pobles, vigent en la legislació internacional. La comissió confirma que l'actual marc de la constitució espanyola no permet l'autodete...

Jo també vaig creure en Europa . Suposo que influït per les lectures filosòfiques, se'm va desenvolupar una germanofília exagerada. La base de la meva fe era culturalista.  A hores d'ara, queda demostrat que Europa és un gran mercat, on els ciutadans som clients i Alemanya porta la batuta. La deutocràcia governa, ordena i imposa. No m'interessa gens aquest plantejament mercantilista que redueix el nostre continent a números, primes de risc i banquers rescatats.  Al carrer, l'atur creix, l'estat de benestar trontolla, la misèria s'escampa, els estats com a estructura política ja no serveixen, tenim problemes seriosos amb la immigració... No ens hauria d'estranyar, doncs, que els partits d'extrema esquerra i d'extrema dreta hagin incrementat els vots, com també ho han fet els nacionalistes radicals. La gent no és tan ruca i ha desemmascarat l'enganyifa del bipartidisme PPSOE (trilers pseudodemocràtics) que treballa en connivència amb la ...

Aquest és el dogma : "Fora de l'església no hi ha salvació." Quan vaig deixar l'opus em van dir el mateix: et condemnaràs. Ara ho diu Rajoy : "Fora de la constitució, el no-res ". Curiosa condemna. Els dogmàtics no accepten cap alternativa a la seva veritat absoluta i absolutista. És com si el món s'acabés un pam enllà dels seus nassos. Miopia lamentable. Que vagin en compte que no siguin ells, els que es quedin fora de tot, perduts enmig del desert del no-res, arruïnats i sense colònies. Per sort ja no som al segle XIV i a Europa aquestes coses les tenen ben clares . L'espanyolisme carpetovetònic i ranci no ha evolucionat. De fet està contra la teoria de l'evolució. El seu discurs és franquista i cazurro. Allà ells. La història els escombrarà. La història (i el futur) som nosaltres. 

#freedomforcatalonia #11s2012 10-J-10 twitter.com/tonibanez

Que governen els bancs és una evidència tan aclaparadora que, a hores d'ara, ni un nen de cinc anys gosaria discutir-ho. Els polítics són empleats dels banquers, titelles que gesticulen fent veure que decideixen alguna cosa. Com sempre, els ciutadans (cada dia amb menys pa i més circ) som els que hem d'acabar pagant els plats trencats. Com hem arribat fins aquí? A través de l'endeutament generalitzat. El deute és la forma que tenen d'esclavitzar-nos de per vida. Així l'oligarquia financera segueix engreixant-se muyint-nos fins a l'extenuació. El que anomenen "tecnòcrates" no són res més que buròcrates al servei de la dictadura financera mundial. On està la sobirania del poble? Per què s'han de rescatar unes entitats privades que han estat mal gestionades? Per què quatre "tecnòcrates" han de decidir el nostre futur? El model a seguir per a sortir d'aquest atzucac és Islàndia . Els que tenen estalvis al banc estan, lògicament, ...

No vaig néixer amb una flor al cul, sinó amb un ram, o potser amb un jardí sencer. Tinc tanta sort que em fa vergonya dir-ho. Aquest matí m'han telefonat de l'EOI on estudio English per a comunicar-me que he estat el guanyador d'un InterRail que sortejaven entre els alumnes. Això significa que podré viatjar durant 10 dies per Europa sense haver de pagar els bitllets de tren. Ara el problema és decidir l'itinerari. Puc escollir entre 30 països. Porto tot el dia donant-li tombs. Hi ha tants llocs que voldria veure! Admeto suggeriments.

Interessant conversa amb Bernard, un professor d'història flamenc que fa classes en una escola de Bruges . Parlem -en francès- de moltes coses: de la situació política de Bèlgica -comparant Flandes amb la Valònia -, del problema de la immigració, de com veuen ells Catalunya, d'història, de filosofia, de teologia... De vegades se li escapen expressions en flamenc, una llengua fonèticament molt propera a l'alemany. Flamencs i catalans tenim força coses en comú. Aquí fem acudits denigrant els de Lepe i ells els fan denigrant els neerlandesos. Per exemple: ¿Com se sap que una holandesa ha escrit un mail? Doncs perquè hi ha típex a la pantalla. O aquest altre: ¿Com enterren els holandesos? Boca avall, per a poder aparcar les bicicletes... Després de moltes cerveses, ja de matinada, em reconeix que abans ser flamenc era considerat una vergonya; a hores d'ara, en canvi, és un prestigi. Jo li dic que a nosaltres ens ha passat el contrari: abans era un orgull ser català; ara e...

Escolto al cotxe l'entrevista que en Bassas fa a Steiner . Interessant. Interessant el seu pessimisme sobre el futur cultural d'Europa (tenim massa història al darrere) i interessant el seu diagnòstic: ens hem venut al capitalisme més abjecte. La vulgaritat de voler ser (només) milionaris. La vulgaritat que tothora i arreu ens assetja temptant-nos amb cants de sirena analfabeta, garrula, vestida de Bershka . La supina vulgaritat de la immensa majoria dels nostres coetanis. Steiner està passat de moda. El vell Plató deia que, dins la jerarquia del món intel·ligible, la idea de Bé havia d'estar per sobre de la idea de Bellesa. La vulgaritat és la tirania d'una vida sense idees.

El Fokker 100 de GIRjet ha sortit amb dues hores d'endarreriment. Mai no havia volat amb un avió tan petit. Els nostres seients són a la fila 14, just al costat de la sortida d'emergència. El vol GJT1635Y té com a destinació l'aeroport Sabiha Gökçen d'Istanbul. Seran 2.400 km. sobrevolant la Mediterrània (Còrsega, el centre d'Itàlia, el nord de Grècia, el Màrmara ). El comandant, Javier Escalante, afirma que la duració del vol serà d'unes 3 hores i 5 minuts. Les hostesses vesteixen faldilla blau marí amb camisa blanca damunt la qual porten una armilla vermella. N'hi ha tres. A la meva dreta un home* llegeix El corazón de Ulises de Javier Reverte . Acaba de començar el capítol titulat El barco de Peter Pan . Mai un viatge m'havia fet tanta il·lusió com aquest. París (fa dos estius) era també una visita molt esperada, però res comparat amb Grècia. Em penso que aquest parell de dos que seuen a l'esquerra són gais. A Míkonos xalaran, doncs. M'h...

Diada internètica. Àfrica desconnectada. Mai no he trepitjat Àfrica . Al pas que anem, Àfrica ens trepitjarà a nosaltres. No malinterpreteu la darrera frase que he escrit. Europa no és cap paradís, però sempre és millor que l'infern africà. Si fos africà probablement em jugaria la vida per arribar a Europa. Com a bon europeu -cofoi burgès- només aspiro a fer un creuer per les illes gregues... i que no em tallin la connexió a internet. Àfrica? És la prova més evident de què déu és blanc o no existeix.

A la pàgina 49 de La Vanguardia d'avui apareix un nou cas d'autocensura (que s'afegeix a la llarga llista ): La gal·leria Whitechapel de Londres ha retirat una sèrie de dibuixos eròtics (nines joves nues) de Hans Bellmer . El director ha declarat: The motive was simply to not shock the population of the Whitechapel neighbourhood, which is partly Muslim Al web de la gal·leria apareix la següent declaració de l'artista: If the origin of my work is a scandal, it is because, for me, the world is a scandal L' escàndol que ja passa de mida és que no hi hagi dia que no apareguin mostres cada cop més vergonyoses d'aquest acolloniment occidental que ens està conduint a la genuflexió mental, artística i social , és a dir, al suïcidi cultural . Bellmer va ser reclòs pels nazis en el camp de concentració de Les Milles . Els nous nazis del segle XXI tapen les seves dones i branden l'Alcorà com a martell percussor d'infidels (o cafres , en la seva...

Dilluns 21.8.06 (23:51) Entre Conil i Tarifa hi ha les platges més verges de la península: arenys quilomètrics, cales minúscules i recòndites on no arriben ni els nudistes ... És la Costa de la Llum . He caminat des del far de Roche al far de Trafalgar. He apamat el Palmar de Vejer amb la marea baixa . M'he perdut dins les tofudes pinedes de la Breña barbatenya. He penetrat en la zona militar de Punta Camarinal fins que els filferros punxeguts m'han barrat el pas . He vist bateries d'artilleria apuntant Àfrica, pasteres malmeses, peces de roba, sabatilles d'esport deixades pels herois que s'arrisquen a travessar l'Estret de Gibraltar a l'encalç del somni europeu . Els vistosos surfistes que cerquen indòmites onades es barregen amb els miserables invisibles que busquen el seu futur en el nord mitificat: Terra Promesa Capitalista . Tots fugim d'alguna cosa: ells de la fam, nosaltres de la rutina; ells s'ofeguen en l'aigua transparent que a nosaltr...

Arran del reportatge emès dimecres per la nit al C33 sobre "El Opus Dei i el Codi da Vinci" , em veig obligat (malgrat les meves reticències) a postejar sobre aquest tema. Sé que, per aquest motiu, a partir d'avui mateix, ENTRELLUM rebrà certes visites molt concretes l'origen de les quals conec prou bé. Ja em va passar a TdQ . Els precedents. Juny de 2004. Havent llegit el CdV , vaig escriure una sèrie de 4 posts sobre aquest best-seller. Els podeu llegir aquí . En el primer d'aquests posts ( 7.6.04 ) elucidava alguns punts confusos que apareixen a la novel·la tocant a l'OD. L'any següent, en morir el Sant Pare, vaig escriure un post autobiogràfic en el qual relatava alguns aspectes de la meva relació personal amb l'OD... (punxa la imatge per ampliar-la) El cas és que, després de veure l'esmentat reportatge , he arribat a una agosarada conclusió que vull compartir amb vosaltres: El veritable autor del CdV és l'Opus . Dan Brown és, en realit...