Interessant conversa amb Bernard, un professor d'història flamenc que fa classes en una escola de
Bruges. Parlem -en francès- de moltes coses: de la situació política de
Bèlgica -comparant
Flandes amb la
Valònia-, del problema de la immigració, de com veuen ells Catalunya, d'història, de filosofia, de teologia... De vegades se li escapen expressions en flamenc, una llengua fonèticament molt propera a l'alemany. Flamencs i catalans tenim força coses en comú. Aquí fem acudits denigrant els de Lepe i ells els fan denigrant els neerlandesos. Per exemple: ¿Com se sap que una holandesa ha escrit un mail? Doncs perquè hi ha típex a la pantalla. O aquest altre: ¿Com enterren els holandesos? Boca avall, per a poder aparcar les bicicletes... Després de moltes cerveses, ja de matinada, em reconeix que abans ser flamenc era considerat una vergonya; a hores d'ara, en canvi, és un prestigi. Jo li dic que a nosaltres ens ha passat el contrari: abans era un orgull ser català; ara ens n'hem d'amagar com si fos
un oprobi.
Interessant conversa amb Bernard, un professor d'història flamenc que fa classes en una escola de Bruges. Parlem -en francès- de moltes coses: de la situació política de Bèlgica -comparant Flandes amb la Valònia-, del problema de la immigració, de com veuen ells Catalunya, d'història, de filosofia, de teologia... De vegades se li escapen expressions en flamenc, una llengua fonèticament molt propera a l'alemany. Flamencs i catalans tenim força coses en comú. Aquí fem acudits denigrant els de Lepe i ells els fan denigrant els neerlandesos. Per exemple: ¿Com se sap que una holandesa ha escrit un mail? Doncs perquè hi ha típex a la pantalla. O aquest altre: ¿Com enterren els holandesos? Boca avall, per a poder aparcar les bicicletes... Després de moltes cerveses, ja de matinada, em reconeix que abans ser flamenc era considerat una vergonya; a hores d'ara, en canvi, és un prestigi. Jo li dic que a nosaltres ens ha passat el contrari: abans era un orgull ser català; ara ens n'hem d'amagar com si fos un oprobi.
Comentaris
Aquest matí ha aparegut un nou esvoranc a l'Hospitalet de Llobregat, concretament a l'avinguda d'Amèrica, molt pròxima a l'indret on s'ha fet la reunió entre representants del govern espanyol, el català i els ajuntaments afectats.
Mentrestant, els BOTIFLERS que han fet Montilla president callen i continuen amb el seu paper galdós.
Salvador, serem catalans SEMPRE i tindrem SEMPRE aquest orgull, però això ja és intolerable. Els sociates són el càncer de Catalunya i ERC els fa de minyona. Vergonya. Vergonya i maledicció.
A mi particularment (que fa temps que en vaig aprendre una mica) m'és més fàcil entendre els flamencs, que parlen de manera més clara, menys tancada i ràpida.
Tot de volgende keer !!