ENTRELLUM

Sopla un viento fuerte del sur que trae lluvia... El mar se alborota y mi corazón olvida los amores humanos que fueron bálsamo ficticio por unos días, unas semanas, unos meses, unos años.... Ilusiones que se desvanecieron como nubes en el horizonte.... Queda un regusto de sal entre los labios, ese vacío que dejan tantos nombres, tantos cuerpos, tantos sueños... Ahora estoy preparado para volar, para perderme de nuevo en lo inesperado... Llegó la hora de la despedida... No puedo aferrarme a nada ni a nadie... Mi destino tiene el color del Arco Iris....... Me crecieron las alas... Hay heridas que no cicatrizan nunca... Por eso hay que caminar aunque no haya luz ni objetivo... Todo parece fácil para aquellos que permanecen en la jaula... No es "amor" ni "pareja" lo que busco, sino ser yo mismo sin depender de nadie.... Ese "ser yo mismo" tiene un precio: la libertad y la soledad, que son primas hermanas... Veo y comprendo el camin...

DON'T FALL IN LOVE, RISE WITH IT Immature people falling in love destroy each other’s freedom, create a bondage, make a prison. Mature persons in love help each other to be free; they help each other to destroy all sorts of bondages. And when love flows with freedom there is beauty. When love flows with dependence there is ugliness. A mature person does not fall in love, he or she rises in love. Only immature people fall; they stumble and fall down in love. Somehow they were managing and standing. Now they cannot manage and they cannot stand. They were always ready to fall on the ground and to creep. They don’t have the backbone, the spine; they don’t have the integrity to stand alone. A mature person has the integrity to stand alone. And when a mature person gives love, he or she gives without any strings attached to it. When two mature persons are in love, one of the great paradoxes of life happens, one of the most beautiful phenomena: they are together and ye...

Tot és immens com la rialla d’un nadó  Tot infinit  Amb arrels  Amb tronc  Amb branques  Amb fulles  Amb flors  Amb fruits  Tot l’univers  M’enfonso per a enlairar-me  M’adormo per a renéixer  Toco el cel amb el tou dels dits  Escampo núvols  Pentino vents  Tot és immens en el teu cor humà  En la teva saba vermella que corre amunt i avall  En l’escorça de la teva pell  En les arrels dels teus peus  Tot és immens  Profund  Aeri  I el sol que et fa l’ullet  I beus en deus pregones  I et rentes amb la rosada  I ets canal entre Terra i Cel  Tot és immens  Humà que m’abraces  Germà que t’enfiles  Fill que festeges amb la Mare Terra  En aquest teu cos efímer  Immens el teu poder d’estimar tots els éssers  De ser llavor que fecundi de llum i amor els altres ...