ENTRELLUM

The condition of true naming, on the poet's part, is his resigning himself to the divine aura which breathes through forms, and accompanying that. It is a secret which every intellectual man quickly learns, that, beyond the energy of his possessed and conscious intellect, he is capable of a new energy (as of an intellect doubled on itself), by abandonment to the nature of things; that, beside his privacy of power as an individual man, there is a great public power , on which he can draw, by unlocking, at all risks, his human doors, and suffering the ethereal tides to roll and circulate through him: then he is caught up into the life of the Universe , his speech is thunder, his thought is law, and his words are universally intelligible as the plants and animals. Ralph Waldo Emerson, The Poet  Perquè el poeta pugui anomenar veritablement les coses, cal que es lliuri a l'aura divina que alena a través de les formes i sintonitzi amb ella. L'home intel·lectual ...

Passen les hores sense tu i m'adono que la pell no pot ser obviada. Som de carn i de fang, materialment fràgils. La tardor ens arrabassa el caliu de les cales on vam ser feliços. Nus . Tanmateix, sota el plugim, somiem els llençols blancs i el somriure dels llavis retrobats . Passen les hores sense tu, i encara que sé que estem junts, i encara que el nostre amor sigui més fort que mai, voldria sentir el teu cos un instant, només un instant electrificant, i tancar els ulls mentre el món desapareix del tot... Pasan las horas sin ti y me doy cuenta que la piel no puede ser obviada. Somos de carne y de barro, materialmente frágiles. El otoño arrebata el rescoldo de las calas donde fuimos felices. Desnudos. Sin embargo, bajo la llovizna, soñamos con sábanas blancas y con la sonrisa de los labios reencontrados. Pasan las horas sin ti, y aunque sé que estamos juntos, y aunque nuestro amor sea más fuerte que nunca, quisiera sentir tu cuerpo un instante, un solo instante electrizan...

On no arriben les paraules arriben les ales d'aquest cor salvatge que s'enlaira i travessa camps i muntanyes cercant el teu cor salvatge. Perquè som salvatges . Autèntics i salvatges. Perquè no tenim por de sentir el vertigen. Perquè viure és aquesta arrauxada manera de ser nosaltres. Perquè existeix un impuls que ens uneix malgrat els obstacles. Perquè junts som més i millors. Perquè hem après a somriure davant els fracassos. Perquè no hi ha fracassos, sinó lliçons. Perquè la nostra victòria és un altre petó a trenc d'alba. Perquè sé que sóc jo (de debò) quan m'abraces. Perquè no et trobo a faltar quan no hi ets, perquè sempre hi ets, encara que no pugui tocar-te. Perquè hi ha històries boniques, però la nostra és extraordinària. On no arriben les paraules arriben les ales d'aquest cor salvatge que malda per volar fins al teu cor salvatge . Perquè som salvatges . Salvatges i adorables . Donde no llegan las palabras llegan las alas de este corazón salvaje qu...

Estic envoltat d'ocells. Passen estols davant el finestral. Fan figures i es perden. Retornen. Si els pogués atrapar amb les paraules. Paraules-gàbia. Millor que se'n vagin cel enllà. On la mar és un mirall entelat. On les muntanyes s'emblanquinen. Millor que se'n vagin. La paraula ocell no és un ocell. Jo no sóc jo. Tu no ets tu. Retornen. Sempre retornen.  I'm surrounded by birds. Flocks pass in front of the large window. They make figures and get lost. They return. If I could catch them with the words. Words-cage. They had better fly away into the sky. Where the sea is a tarnished mirror. Where the mountains become white. They had better leave. The word bird is not a bird. I am not myself. You are not yourself. They return. They always return.

M'esmunyo dins la fosca quan te'n vas Invento paraules noves per atrapar-te Somio paisatges nostres fets de rialles Enyoro el demà que ha d'arribar Tu amoroseixes totes les hores Ets tan melosa que em llepo els llavis La mar i tu, camí dels somnis La mar i tu, bressol i llar Som aigua que avança sense aturall No hi ha pedres que l'entrebanquin Farem un niu de paraules Els déus ens envejaran M'esmunyo dins la fosca quan te'n vas My first singer-songwriter perfomance... Me deslizo en la penumbra cuando te vas / invento palabras nuevas para atraparte / sueño paisajes nuestros hechos de risas / añoro el mañana que ha de llegar / Tu suavizas todas las horas / eres tan dulce que me relamo los labios / la mar y tú, camino de los sueños / la mar y tú, cuna y hogar / Somos agua que avanza sin cesar / no hay piedras que la frenen / haremos un nido de palabras / los dioses nos envidiaran / Me deslizo en la penumbra cuando te vas  I slip away in...

  I've made my way from nowhere to here  The river always flows fresh  The mind's just a waste  of my most ridiculous dreams  You're not the same you think  I'm not the same you imagine  I've made my way from you to me  The river always flows clear  He fet el meu camí des d'enlloc fins aquí El riu sempre flueix fresc La ment és només una deixalla dels meus somnis més ridículs No ets el mateix que penses No sóc el mateix que imagines He fet el meu camí des de tu fins a mi El riu sempre flueix transparent  Llegeix tota la sèrie T

La seva filla li ha enviat un fragment de la pel·lícula The Dark Knight , basada en el superheroi Batman. Diu que quan el va llegir li va recordar a ell. Vet aquí: Don't talk like you're one of them! You're not... even if you'd like to be. To them you're just a freak, like me. They need you right now, but when they don't, they'll cast you out. Like a leper. See, their morals, their "code"... it's a bad joke, dropped at the first sign of trouble. They're only as good as the world allows them to be. I'll show you. When the chips are down, these uh, these "civilized people", they'll eat each other. See, I'm not a monster. I'm just ahead of the curve. El cavaller fosc es desemmascara. Proverbials paraules del muricec humà . Quina casualitat que siguin tan oportunes per als temps decadents que vivim. Ell ha provat de traduir-les. Aquest és el resultat: No parlis com si fossis un d'ells! No ho ets ni que volguessis...

Castanyes i moniatos fets en el forn de la cuina de llenya. Fora plovisqueja. Ambient de tardor. Es posa uns mitjons de llana gruixuts. Encén el foc a terra. Escolta el seu programa de ràdio preferit: Delicatessen . Pel finestral del menjador veu com la boirina embolica el paisatge. La tènue indefinició de les coses exteriors. De portes endins tot és més abastable. Mentre pela castanyes calentes ajuda, mitjançant el xat del Facebook, a fer una traducció del llatí. Cum puerulis Socrates ludere non erubescebat . L'autor de la frase és Sèneca. El que no explica el cordovès suïcida és quina mena de jocs perpetrava (sense enrojolar-se) Sòcrates amb els seus deixebles més estimats. Potser plourà tota la nit. Amb una mica de sort encara plegarem bolets. Llegeix tota la sèrie T

Segueix preparant la terra per a l' hort . El Josep de la Casa Claverol de Llimiana ahir li va permetre agafar fem del seu corral d'ovelles i cabres. En va omplir uns cabassos. Aquest matí ha tingut dues sorpreses molt agradables. La primera és que ha trobat un pit-roig ( Erithacus rubecola ) dins de casa. Segurament havia entrat per la xemeneia. El paio s'ha cagat a la pantalla del portàtil! Li ha costat de fer-lo sortir. La segona sorpresa ha sigut l'aparició a la terrassa d'un magnífic exemplar de papallona reina ( Vanessa atalanta ). Els colors que vesteix (negre, taronja i blanc) la fan digna d'aquest nom. Els anglesos i els alemanys l'anomenen ( Red ) Admiral , mentre els francesos i els italians Vulcain / Vulcano . Nabókov parla d'ella a la novel·la Pale Fire . Gérard de Nerval li va dedicar uns versos: Voici le Vulcain rapide Qui vole comme un oiseau son aile noire et splendide Porte un grand ruban ponceau És una de les últim...

Thoreau va estar-se dos anys, dos mesos i dos dies vivint en una cabana a la vora de l'estany de Walden . D'aquesta experiència en va fer un llibre titulat Walden o la vida als boscos . Ell fa quatre mesos que viu a la vora del llac de Terradets i està escrivint un dietari. Sens dubte, Thoreau és un dels seus inspiradors. Com diu el vell Henry, la filosofia només és autèntica si, a més de teoritzar-la, som capaços de dur-la a la pràctica vivint d'acord amb ella. Aquestes són algunes frases que ha subratllat mentre rellegia Walden en versió original (les traduccions són seves, o sigui, molt lliures): A man is rich in proportion to the number of things which he can afford to let alone. (La veritable riquesa es mesura pel nombre de coses de les quals ets capaç de prescindir) Live free and uncommitted (Viu lliure i sense compromís) There are none ha ppy in the world but beings who enjoy freely a vast horizon (Només són feliços els éssers que gaudeixen lliurement d...

Chateaubriand escriu en el Voyage en Amérique : Courez vous enfermer dans vos cités, allez vous soumettre à vos petites lois; gagnez votre pain à la sueur de votre front, ou dévorez le pain du pauvre; égorgez-vous pour un mot, pour un maître; doutez de l'existence de Dieu, ou adorez-le sous des formes superstitieuses; moi, j'irai errant dans mes solitudes; pas un seul battement de mon coeur ne sera comprimé, pas une seule de mes pensées ne sera enchaînée; je serai libre comme la nature; je ne reconnaîtrai de souverain que celui qui alluma la flamme des soleils, et qui, d'un seul coup de sa main, fit rouler tous les mondes... Ell ho llegeix en un volum que conté extractes de les obres de l'escriptor francès, un llibret que es va endur de la biblioteca de l' alberg de Zermatt on va dormir l'última nit de juliol. En el buit que va quedar a la lleixa hi va deixar un poemari en el qual apareixen poemes seus traduïts a tres llengües una de les quals la de Cha...

De la importància de la voluntat La seguretat de la immediatesa intuïtiva

En el seu dia, vaig haver d'acumular desplaences, Viure en solitari, vestir de manera senzilla i nodrir-me de poca cosa; Però sabia que el cos i la fama només són obstacles en el camí. Quan hagueu trobat un indret tranquil on fer les pràctiques, Conreeu amb determinació la gran concentració. Què n'és, de difícil, perfeccionar alhora cos i ànima! Si no heu pogut desplegar el cos, comenceu per la naturalesa innata. Per la qual cosa, abandoneu el lucre i la celebritat. Amputeu tota passió i ja no hi haurà impediments. Quin és l'obstacle? Tot depèn del vostre valor i de la vostra voluntat. Qui us posa entrebancs? Tot és a les vostres pròpies mans. Gaudir de gran renom, ser un escriptor reconegut, tot això són bagatel·les. Manteniu-vos indiferents a les robes sofisticades i a les taules opulentes. Acumular bronze i jade no us conduirà a la salvació. Poemes en prosa, cants i versos ben rimats No són més que ensopegades en el camí. Sigueu com la boirina o el fum vaporós, Com les f...

Groguegen les fulles, els peus es glacen La boira ho embolcalla tot de misteri Batega mon cor alegre, ardent, generós Probablement sóc molt menys del que em pensava Probablement vaig exagerar sobre mi mateix He d'aprendre a caminar descalç sobre l'herba que creix vora el riu No hi ha camins impossibles, sinó caminants inexperts La nit s'ajup sense remei Les cigonyes tornen al niu Demà seré més a prop dels teus llavis Demà els teus braços em seran recer Groguegen les fulles, es glacen els peus Dóna'm sencera l'ànima i el cos obert Amb tu tot ho vull ser Empetitint-me entre els teus dits Batega mon cor alegre, ardent, generós Dóna'm oberta l'ànima i el cos sencer Todo contigo Las hojas amarillean, se enfrían los pies La niebla lo envuelve todo de misterio Mi corazón late alegre, ardiente, generoso Probablemente soy mucho menos de lo que pensaba Probablemente exageré sobre mí mismo Debo aprender a caminar descalzo sobre la hierba que crece junto al río No ha...

Recullo a l'oficina de Correus el paquet provinent de Perpinyà que conté les primeres proves del poemari Entrellum , guanyador del Premi Machado 2008 , que l'editorial Cap Béar publicarà pròximament en versió trilingüe. La traducció al castellà l'he feta jo mateix amb l'ajut de Carles Latre. La traducció francesa és de Joan-Pere Sunyer . El volum tindrà 216 pàgines i encara falta per decidir com serà la coberta. Fa sol. Després d'un cap de setmana manicomial per culpa de la puta lluna , sembla que torna la calma. Calma aparent. Esmerço la tarda repassant un per un els poemes, sobretot la versió francesa, que encara no havia pogut llegir íntegrament. Versos que ja no semblen meus...

He rebut un mail del servei de publicacions de la UIB en el qual se'm comunica que el llibre Catosfera (Ciberdietaris 04-05-06) ja està maquetat. En els propers dies m'arribaran a casa les proves en paper. Joan Pere Sunyer , el traductor d' Entrellum al francès, em diu que ja ha enllestit l'elegia final. L'editor s'hi posarà al mes de novembre. Per tant, si no passa res, abans que acabi l'any, sortiran publicats dos nous llibres meus : el Premi Nadal Batle i el Premi Machado . A més, el proper dissabte 25 d'octubre participaré en un festival poètic a Les Borges del Camp . L'amic trapezista m'hi ha convidat. M'espera un trimestre emocionant...

de michael attlmayr per a tonibanyes@gmail.com data 14 / setembre / 2008 20:50 assumpte una pregunta enviat per hotmail.com hej can you help me translate "Sóc una platja, no pas un cendrer enorme, ok?" into english a friend of mine just returned from barcelona where he saw the sign on the beach and we wondered what it means? i googled the phrase and found, amoung others, your name... so mayby you can help me!?? malex

Aquest diumenge tornarem a Cotlliure... Festival "Un livre à la mer" PDF Programa El poema que llegirem és el núm. 3 del poemari ENTRELLUM : Morir He vist el mar furient a través dels teus ulls. La nit m'ha dut regust de llàgrimes furtives. ¿Què vols que fem si governen els mots? ¿Per què fugim dels espadats bellíssims? L'amor és tremolor, neguit, insomni... La nit curulla d'ombres amara el meu cor. No és sang ni rou ni mel ni vi... No és cap concepte que puguem concebre. Incomprensiblement, m'adormo en la platja que fenyo als teus pits... L'amor és una tendra manera de morir. ¿On vols que anem a morir junts? Mourir J'ai vu la mer impétueuse au travers de tes yeux. La nuit m'a apporté un arrière-goût de larmes furtives. Que veux-tu que nous fassions si les mots gouvernent? Pourquoi fuyons-nous de ces abîmes si beaux? L'amour est tremblement, inquiétude, insomnie... La nuit débordante d'ombres baigne mon coeur. Ce n'est ni sang, ni rosée...

El mar és un mirall que et retorna la mirada. Les ones replecs de l'ànima. El veler trenca la línia de l'horitzó. El llampurneig de l'aigua. Un altre tren que passa. El matí com un regal acabat de desembolicar. El mar és un mirall que coneix els teus neguits. La senyora parla pel mòbil i diu que està jubilada mentre camina sense esma cap a enlloc. Suren boies grogues. Sorra sense trepitjar. Gavines. Tot un silenci possible que mai no arriba. Un altre tren. Cabrera de Mar. Il mare è uno specchio Il mare è uno specchio che ti ritorna lo sguardo. Le onde pieghe dell'anima. Il veliero rompe la linea dell'orizzonte. Lo sfavillio dell'acqua. Un altro treno che passa. Il mattino come un regalo finito di scartare. Il mare è uno specchio che conosce le tue ansie. La signora parla al cellulare e dice che è andata in pensione mentre cammina senza animo e senza meta. Galleggiano bòe gialle. Sabbia non calpestata. Gabbiani. Tutto un silenzio possibile che non arriva...

Lord Erewhon m'ha dedicat un poema : Barcelona B arcelona a febril, ao sol branco, depois Negro, entre os roxos e rubros do oculto Ocaso que desce, a alba de logo Esperando sempre, porque o canto Em terras catalãs é demorado, passar De trovador, navegante e fado. As águas Do mar Mediterrâneo levam, transparências, Algas, ânforas, o grito da Aquitânia Para o búzio de Gibraltar, ressoante, Que para Sagres fala; erguem-se e bailam As gestas, os campanários, os olhos Amendoados das donzelas, exóticos Mas terrenos, na festa sem fim Dos bruxos e dos santos, casa, pão, Papiro dos lustrais figos da obra, Palmares do céu e raízes dos poços. Ibéria, Catalunha, planície e cume; Nenhures e aqui – do chão agrado algum Amou mais os poetas, os doidos, os errantes. La meva versió: Barcelona B arcelona l'ardorosa, al sol blanc, després Negre, entre els morats i els vermells d'allò ocult Capvespre que davalla, l'albada ulterior Sempre esperant, perquè el cant En terres catalanes és tran...