ENTRELLUM

Hi ha un abans i un després de ser pare (i de ser mare, però en aquesta reencarnació m'ha tocar ser mascle). No és només que l'espècie t'hagi utilitzat per a perpetuar-se. No és només que el nostre ego necessiti una extensió per a sentir-se més important. No és només assumir que tens la responsabilitat d'educar un altre ésser. No és només això.  Després de 24 anys de paternitat, puc dir que ser pare és, sobretot, ser un model de vida, un exemple. No parlo de les coses materials. Parlo de ser tu mateix, amb plena autenticitat. Parlo de mantenir-te ferm en el teu camí particular, individual, únic. Parlo de lluitar per la teva independència i la teva llibertat. Parlo de crear les condicions de possibilitat d'una existència plena.  Els fills s'hi fixen, en això. De fet, aquesta és i serà la veritable herència que els deixaràs. No pas propietats o diners. No pas galindaines. Els quedarà de tu el que vas ser, el que vas fer, tot el que vas desenvolupar al ...

He fet tots els papers de l'auca. La vida és un joc de màscares. En realitat desconec qui sóc. He sigut tantes persones, he viscut en tants llocs, he estimat tantes dones, he llegit tants llibres, he escrit tants poemes , sóc tan nòmada de mi mateix, que amb prou feines m'identifico amb un nom o amb un cos. Em miro al mirall i em sorprenc. Sóc el que vulguis que sigui, m'adapto a tu. Camaleònic. Líquid. Em sobren punts de vista. He de fingir seguretat. De vegades trobo la pau de sobte, en la simple solitud o entre els teus braços, perquè m'agrada perdre'm i oblidar-me . L'amor és això: un oblit. Com les paraules que, ombres volàtils, substitueixen la vida.

Voldria tenir la clau que obre el pany del teu cor, traspassar el mirall enterbolit dels mots per a poder sentir-te més a prop, trobar el secret del teu somriure, aprendre a caminar al teu costat, somiar junts el mateix somni, mirar de fit a fit l'horitzó sense témer el futur.  Voldria ser la guitarra que t'acarona l'ànima les nits sense lluna, quan la solitud és un boira que no et deixa avançar, la llum que enyores, el mar que et bressola, la certesa que et manca per a ser feliç.  Tot això voldria ser, i el blau del cel dins els teus ulls.   Dietari de Terradets

A les guerres, són els covards els que sobreviuen, els emboscats que defugen la batalla perquè consideren que cap bandera ni cap pàtria mereix una sola gota de sang. El cementiri està ple de valents que patien deliris de grandesa. La major heroïcitat és llevar-se d'hora, anar a treballar, pujar una família i aprendre a gaudir de l'avorriment.  Pessoa deia que sense la bogeria l'ésser humà només és un animal sa, un cadàver ajornat que procrea. No costa gens trobar excuses per a dimitir de la llibertat. Desertar (com la mateixa paraula indica) significa endinsar-se en el desert, enfrontar-se a la incomprensió aliena, assumir que el camí de la individuació està fet d'incertesa i solitud. Clar que és més segur romandre arrecerat per la inconsistència quotidiana, víctima de la por al desconegut. Clar que és més segur conformar-se amb les llaminadures que ens ofereixen els aparadors per on transita el ramat, esperant que les circumstàncies "decideixin" pe...

Tot és incert dins la boirina d'aquest hivern malenconiós: la tremolor dels fanals vora el riu, el sanglot dels nadons, la munió de records que s'apleguen inútils, músiques sacres que no escolta ningú, solituds devastadores, ombres incògnites que omplen el mirall de la por. Tot és incert menys l'amor que fem i refem a redós del món, cos a cos, pell a pell, mot a mot. L'amor que no vol promeses, que defuig tots els papers, cavalcant l'instant suprem en què crides el meu nom. Tot és incert menys l'amor que ens allibera de les màscares, llavis savis que flamegen, bestioleta del meu cor. MARIA COMA Ciberpoesia

És quan ho has abandonat tot que no trobes res a faltar. És quan has fugit de tot que ja no et cal fugir més. Arribes a un punt sense retorn on només existeixes tu, sense passat ni futur. En el mirall de la solitud, l'ombra esdevé llum, el neguit alegria, la lluita pau, el somni fruit. És quan t'has perdut completament que pots trobar-te a tu mateix, sense màscares ni comèdies , despullat de qualsevol miratge.

El mar és un mirall que et retorna la mirada. Les ones replecs de l'ànima. El veler trenca la línia de l'horitzó. El llampurneig de l'aigua. Un altre tren que passa. El matí com un regal acabat de desembolicar. El mar és un mirall que coneix els teus neguits. La senyora parla pel mòbil i diu que està jubilada mentre camina sense esma cap a enlloc. Suren boies grogues. Sorra sense trepitjar. Gavines. Tot un silenci possible que mai no arriba. Un altre tren. Cabrera de Mar. Il mare è uno specchio Il mare è uno specchio che ti ritorna lo sguardo. Le onde pieghe dell'anima. Il veliero rompe la linea dell'orizzonte. Lo sfavillio dell'acqua. Un altro treno che passa. Il mattino come un regalo finito di scartare. Il mare è uno specchio che conosce le tue ansie. La signora parla al cellulare e dice che è andata in pensione mentre cammina senza animo e senza meta. Galleggiano bòe gialle. Sabbia non calpestata. Gabbiani. Tutto un silenzio possibile che non arriva...

Sóc al bar que hi ha davant de l' EOI ( Cafeteria Pilar ). Compro una ampolla petita d'aigua per emportar ( Cabreiroá ). Segon dia de classe. Tinc dues alternatives per venir des de casa: la ruta interior per La Roca o la que va per la costa. Ambdues opcions tenen la mateixa distància, uns 25 km. Mitja hora de camí. Sens dubte, la que més m'agrada és la marítima. Enfilo els revolts de Font de Cera i de seguida sóc al capdamunt del port. La visió del mar des d'allí és com una alenada de vida. Alella, El Masnou, Premià, Vilassar, Cabrera i Mataró. ¿Què té la mar que ens encisa tant? Potser conté tot el que ens manca a nosaltres: la grandesa, la transparència, la pregonesa... Potser és només un mirall on aboquem els nostres somnis impossibles. Quin privilegi poder veure-la cada dia. La professora arriba amb una puntualitat britànica . Avui estreno un bloc d'espiral metàl·lica amb tapes de color taronja. Vocabulari Crowd (gernació, multitud) Mall (centre comercial) ...

Són les coses que no existeixen les que ens sedueixen des de la seva inexistència perquè volen esdevenir realitat.... Com els somnis que han de ser perpetrats Com els petons que busquen llavis nous Com les mirades que inventen miralls Les coses que no existeixen: el que no som i el que no hem fet, el que mai no serem i mai no farem... Coneixes res més atractiu? [Post inspirat aquí ]

Escriure és escriure's. Llegir és llegir-se. Cada paraula és màscara i alhora mirall. Paraules que ens maquillen. Si no escric no sé qui sóc. Escric per a esbrinar-me .