2.7.08

I like the way you do it


Sóc al bar que hi ha davant de l'EOI (Cafeteria Pilar). Compro una ampolla petita d'aigua per emportar (Cabreiroá). Segon dia de classe. Tinc dues alternatives per venir des de casa: la ruta interior per La Roca o la que va per la costa. Ambdues opcions tenen la mateixa distància, uns 25 km. Mitja hora de camí. Sens dubte, la que més m'agrada és la marítima.

Enfilo els revolts de Font de Cera i de seguida sóc al capdamunt del port. La visió del mar des d'allí és com una alenada de vida. Alella, El Masnou, Premià, Vilassar, Cabrera i Mataró.

¿Què té la mar que ens encisa tant? Potser conté tot el que ens manca a nosaltres: la grandesa, la transparència, la pregonesa... Potser és només un mirall on aboquem els nostres somnis impossibles. Quin privilegi poder veure-la cada dia.

La professora arriba amb una puntualitat britànica. Avui estreno un bloc d'espiral metàl·lica amb tapes de color taronja.
Vocabulari

Crowd (gernació, multitud)
Mall (centre comercial)
Clues (pistes)
Hyphen (guionet)
Seaside (costa)

6 comentaris:

Rosa ha dit...

Pujar al Castell de Burriac i contemplar-ho tot: primer el meu poble, Cabrera, on vaig néixer, créixer i on encara hi sóc, malgrat no viure-hi, després la resta, com si fós poc, i finalment el mar.
No hi ha cap altra cosa al món que em retorni la mínima salut mental i anímica per continuar tirant endavant!
Conec el Bar Pilar, però no hi he entrat mai. He mirat amunt, però les finestres tenen aquelles barres tan lletges que no es pot ni endevinar si els llums estan oberts o hi ha algú que respira allà dins. T´he suposat i t´he saludat. Demà altra vegada.

Toni Ibañez ha dit...

Tomorrow again

Anònim ha dit...

Toni, "I like the way she does it". Veig que encara et falten unes quantes classes...

Toni Ibañez ha dit...

Zénkiu, anonymous!!!

Francesc Puigcarbó ha dit...

potser sentim aquesta atracció per la mar perquè és l'origen de la vida, l'ùter matern de la nostra espécie.

Victoria ha dit...

Allò que ens manca, allò que hi aboquem...l'úter matern, l'amni... ( ara no sé si es diu així... quantes coses m'han pres tot i estimar-les...)