Sóc al bar que hi ha davant de l'EOI (Cafeteria Pilar). Compro una ampolla petita d'aigua per emportar (Cabreiroá). Segon dia de classe. Tinc dues alternatives per venir des de casa: la ruta interior per La Roca o la que va per la costa. Ambdues opcions tenen la mateixa distància, uns 25 km. Mitja hora de camí. Sens dubte, la que més m'agrada és la marítima.
Enfilo els revolts de Font de Cera i de seguida sóc al capdamunt del port. La visió del mar des d'allí és com una alenada de vida. Alella, El Masnou, Premià, Vilassar, Cabrera i Mataró.
¿Què té la mar que ens encisa tant? Potser conté tot el que ens manca a nosaltres: la grandesa, la transparència, la pregonesa... Potser és només un mirall on aboquem els nostres somnis impossibles. Quin privilegi poder veure-la cada dia.
La professora arriba amb una puntualitat britànica. Avui estreno un bloc d'espiral metàl·lica amb tapes de color taronja.
Vocabulari
Crowd (gernació, multitud)
Mall (centre comercial)
Clues (pistes)
Hyphen (guionet)
Seaside (costa)
Comentaris
No hi ha cap altra cosa al món que em retorni la mínima salut mental i anímica per continuar tirant endavant!
Conec el Bar Pilar, però no hi he entrat mai. He mirat amunt, però les finestres tenen aquelles barres tan lletges que no es pot ni endevinar si els llums estan oberts o hi ha algú que respira allà dins. T´he suposat i t´he saludat. Demà altra vegada.